"ELS TAURINS EMBRUTEN EL DEBAT AL COMPARAR ELS RIVALS AMB HITLER"

Publicat avui a El Periódico:

Fins ara, el debat havia estat bastant civilitzat, distant, moderat. Allunyat dels crits, insults i fins i tot alguns cops que es produeixen al carrer en les poques tardes de glòria –la presència de José Tomás– a la plaça de toros de la Monumental de Barcelona, quan se solen encarar manifestants antitaurins i aficionats a la festa brava. La presentació ahir d’un manifest en contra de la prohibició dels toros –la tramitació de la iniciativa legislativa popular (ILP) per abolir les corrides a Catalunya es votarà demà al Parlament– seguia aquesta línia fins que alguns dels seus promotors van respondre al que consideren un atac amb «una virulència, un dogmatisme i un fonamentalisme» exagerats.

SUPERIORITAT MORAL / Luis Corrales, coordinador de la Plataforma per a la Promoció i Difusió de la Festa, es va mostrar molest amb el «pensament únic» que promouen els antitaurins, que qualifiquen la festa d’«espectacle de la mort». Segons Corrales, «la superioritat moral que uns creuen tenir sobre altres recorda els temps de Hitler».
Poc abans, el científic Jaume Josa tampoc es va tallar en les crítiques als antitaurins i va vaticinar conseqüències dramàtiques si el Parlament aprova debatre una llei que prohibeixi les corrides. «Si aconsegueixen prohibir els toros, aniran a buscar la prohibició de proves científiques amb animals, gràcies a les quals alguns dels mateixos antitaurins són vius. Se’ls ha de tancar la porta».
Des de la Plataforma Prou, impulsora de la ILP gràcies a 180.000 firmes reunides en contra de la festa, van lamentar que «es compari amb Hitler un grup de persones que promouen una iniciativa legal i democràtica», segons el seu portaveu, Leonardo Anselmo. «S’ha de tenir una mica més de sensibilitat», va afegir.

LLIBERTAT D’ELECCIÓ / Molt més moderat que les paraules pronunciades va ser l’escrit que es va presentar, el Manifest de la Mercè per la Llibertat. Està firmat no només per persones amants de la tauromàquia, sinó també per escriptors, actors, cantants, bastants veterinaris, nombrosos empresaris i molts advocats que no solen acudir a la plaça però que s’oposen a la prohibició com «un tros de llibertat que perdríem tots». Miquel Barceló, Calixto Bieito, Jordi Évole (el Follonero), Pere Gimferrer (l’autor del text), Mercedes Milá, Kiko Veneno, Josep Maria Pou i Jaume Sisa són alguns dels 283 firmants. Aquest últim va defensar ahir «la llibertat de la gent d’anar als toros, encara que jo mateix no hi vaig mai».
L’escriptora Natàlia Molero va comparar la prohibició amb l’època franquista, en què no es podien veure segons quines pel·lícules a Espanya. «Els meus pares van ser dels que feien llargues cues a Perpinyà per veure L’últim tango a París i jo hauré d’anar a França a veure toros».
Els antitaurins van contestar al manifest amb una declaració de suport de l’actor britànic Ricky Gervais, l’últim famós adherit a la campanya Prou! «¿Quin és el plaer de veure un animal ferit fins a la mort?», es pregunta el protagonista de la telesèrie The Office.

TAN SOLS 2 MESOS PEL NOI QUE VA CREMAR VIU UN GOS

El tribunal de menors de Perpinyà ha condemnat a només dos mesos de presó un noi de 17 anys que va cremar viu un gos abandonat al poble d'Espirà de l'Aglí, al Rosselló. Els fets van passar el mes d'agost, quan el noi va ruixar amb gasolina l'animal i després el va cremar viu. El judici s'ha fet a porta tancada però una vintena de persones, membres i amics de la Societat Protectora dels Animals, que s'ha personat en la causa, s'han manifestat durant tres hores davant el tribunal per reclamar una sentència exemplar.

Al setembre, el tribunal de Perpinyà també va condemnar una noia de 22 anys a 6 mesos de presó per complicitat en el cas. El gos, anomenat Mambo, es recupera a poc a poc de les greus cremades que va patir en el 70% del cos.

TOROS I MODEL PRODUCTIU

Article d'opinió de Josep Oliver Alonso, Catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB, publicada a El Periódico:

Pròximament, el Parlament de Catalunya decidirà al voltant de la proposta popular de supressió de les corrides de toros. Llastimosament, els partits majoritaris han donat llibertat de vot, como si es tractés d’una qüestió de consciència. No ho crec. Al contrari, estic convençut que hi ha raons morals, filosòfiques, científiques i econòmiques per suprimir aquest terrible espectacle.
Respecte a la moralitat, penso que d’aquí unes dècades es considerarà el martiri d’aquests animals amb tota mena d’instruments tallants, i la seva mort posterior, com una cosa molt allunyada dels cànons de la moral. Tan lluny com contemplem avui dia els cruels jocs romans o la crema d’heretges. En els dos casos, famílies senceres passaven el dia contemplant l’ajusticiament (en el cas de la Inquisició) o, simplement, la mort d’altres persones (al circ romà) com un passatemps més. Era, igual que avui, la tradició. Però amb les tradicions bàrbares s’hi ha de trencar. Fins i tot a la Gran Bretanya, on la persecució i mort de la guineu era una activitat tradicional, amb ampli suport social i econòmicament més rendible que la cria de toros, han estat prou raonables per suprimir aquella carnisseria. Moralment no crec que ningú pugui defensar avui que es pugui disfrutar amb el patiment de qualsevol animal.

¿Quina és la coartada íntima d’aquesta crueltat? La raó última de la seva persistència cal trobar-la en la concepció, directament vinculada al cristianisme i reforçada per la il·lustració, de l’home com a mesura de totes les coses. De l’ésser humà com una cosa radicalment diferent de la resta del món animal. De fet, la Bíblia ja estableix al Gènesi que Déu concedeix a l’home els animals i les bèsties per al seu ús i gaudi. Aquesta concepció estava directament vinculada a la lluita de les religions que procedeixen del judaisme per imposar-se a un entorn religiós en què els animals tenien una consideració especial. I en tenim un bon exemple. Com explica Sivertsen en el seu treball relatiu a la relació entre fenòmens naturals i l’Èxode (The Parting of the Sea), que recomano emfàticament, part dels problemes entre el poble jueu i els egipcis procedien de l’horror que inspiraven a aquests últims els sacrificis de cabres i ovelles que el judaisme practicava. No n’hi havia per menys: alguns dels déus egipcis tenien aquella representació animal. Altres aproximacions religioses tampoc han generat aquesta separació radical entre homes i animals. El gran emperador indi Asoka (304-232 aC), que va abraçar el budisme, va legislar contra el maltractament dels animals i va establir per a ells els primers refugis coneguts. I les seves reflexions encara escrites als seus obeliscos (Al meu regne cap ésser viu serà sacrificat o ofert en sacrifici) ressonen a través dels segles.
Però no tot el suport ideològic o filosòfic procedeix de l’àmbit religiós. La il·lustració i el seu hereu, el marxisme, també van contribuir a aquesta visió de l’ésser humà com el fi últim de la història, l’aparició de l’ésser pensant, establint una distinció entre homes i animals que només Darwin va ser capaç de posar en dubte. Avui, l’emergència del neodarwinisme, i els treballs d’E.O. Wilson (Sociobiology, the new synthesis), Richard Dawkins (The selfish gene) i altres autors, com Robert Trivers o Steven Pinker, han ajudat a comprendre que el trànsit del món animal a l’humà és molt subtil, i que en aquell és possible trobar-hi rastres d’allò que considerem específicament humà, com l’amor, la generositat o l’altruisme. Des d’aquest punt de vista, el manteniment de la festa és, senzillament, un anacronisme basat en concepcions científiques que ja estan superades. Un senyal d’ignorància.

Finalment, aquest debat no està tan allunyat del necessari canvi de model productiu, i de les condicions que l’han d’afavorir, tan urgent avui. La nostra societat afronta un futur incert. Podem fer allò que convé, i continuar millorant el nostre benestar. O, per contra, podem equivocar-nos, no efectuar les reformes necessàries, i estancar-nos. Entre les bases ideològiques de les transformacions necessàries destaca la d’un estat mental diferent, en què el nyap, l’escaqueig, el petit (o no tan petit) frau (fiscal o d’un altre tipus) han de ser substituïts pel rigor, la disciplina, la feina ben feta i la constant insatisfacció per millorar. Aquesta concepció està a anys llum del que significa la festa dels toros, que expressa un passat del qual les joves generacions s’allunyen cada vegada més. La Catalunya desitjada, amb projecció a la resta del món, és la de l’àrea de biomedicina de Barcelona, o la de la marca universitària que s’impulsa, per exemple. Els toros són el passat i, per tant, també són una rèmora. Perquè el futur que ens espera també es construeix trencant amb tradicions que ens mantenen ancorats a un passat al qual no volem tornar, espero que el Parlament estigui a l’altura dels temps. Em sentiria més orgullós del meu país. I aquest orgull, també, és un actiu ciutadà.

PROGRAMACIÓ ESPECIAL ILP A TVANIMALISTA

PROGRAMES D'AVUI DILLUNS (emissió número 3):

21:00 Debat toros al Canal Català.
21:43 Cara a cara associació Igualdad Animal i Paco March, cronista taurí
21:58 Pilar Rahola parla de José Tomás a G-20
22:00 Última corrida de la Història. Ambient de la Monumental.
22:04 ANIMAL. La película. Director: Ángel Mora.
23:32 59 Segundos. La ILP.
00:02 Barbàrie a Algemesí 2009

LA DESESPERACIÓ DELS TAURINS

La Plataforma en Defensa de la Fiesta ha presentat un manifest signat entre d'altres per Miquel Barceló, Albert Boadella, Joan Barril, la família de pastissers Escribà, Arcadi Espada, el presentador Jordi Estadella, Jordi Évole -el follonero-, Carles Flavià, Concha García Campoy, Mario Gas, Pere Gimferrer, Sergi Arola, Enric Majó, Mayte Martín, Mercedes Milà, Pep Munné, Josep Maria Pou, Jaume Sisa o Kiko Veneno, entre molts d'altres noms anònims, com veterinaris que veuen perillar la seva feina o ramaders interessats en què continuï el seu negoci.

D'altres famosos que també han donat el seu suport al manifest, encara que sense firmar-lo, han estat Loquillo, Pedro Piqueras, Sergi Arola, Estrella Morente o Victoria Vera.

El manifest amb unes 350 firmes, que contrasta amb les 186.000 signatures aconseguides per la plataforma Prou.cat, pretén ser un cop mediàtic per pressionar als parlamentaris que divendres debatran si prosperen les esmenes a la totalitat de la ILP.

En aquest manifest (amb errades ortogràfiques i de redacció) s'apel·la a la paraula Llibertat, escrita en majúscules, per a justificar que es continui amb la tortura i la matança pública de toros, en el que ells anomenen forçadament la "Festa dels toros" per a evitar l'habitual terme "Fiesta Nacional".

Amb el paràgraf: "Prohibir, un verb que tan sovint ens ha vingut de fora, no el reconeix de grat en la nostre tradició ni en la nostra cultura feta de tolerància, respecte, pacte, intel·ligència, enteniment i seny" demostren una escassa cultura democràtica, ja que les lleis i les prohibicions ens permeten que poguem gaudir de la nostra llibertat sense perjudicar les llibertats de la resta de ciutadans. S'acaba fent apologia de la completa anarquia, on a més, les prohibicions ens "venen de fora" i retallen les nostres llibertats.

D'aqui a uns anys els noms que signen aquest manifest seran recordats inevitablement com els defensors d'una de les darreres barbàries de la Història feta espectacle.