dissabte, 30 d’agost del 2008

MENYSPREU PELS CARNISSERS QUE OFEREIXEN UN ESPECTACLE DE CRUEL TORTURA ANIMAL

Article publicat per Don Mullan a Irishtimes el dissabte 16 d'agost de 2008. Traducció QP!

La novel·la d'Ernest Hemingway, 'The Sun Also Rises ' ("Fiesta") va portar el toreig espanyol a una audiència global. Don Mullan no va trobar res de coratjós o edificant sobre una visita recent a la plaça de toros.

Un conjunt de nou músics tocava música de "fiesta" en directe mentre el drama es desenvolupava. El magnífic animal corria sota la llum del capvespre, alleugerit per ser lliure del trasnport que l'havia empresonat juntament amb unes cinc altres potents bèsties, abans del seus darrers 20 minuts de vida a Barcelona.

L'escena era la plaça de toros La Monumental, construda el 1914, a un passeig de 10 minuts des de l'obra mestra inacabada d'Antoni Gaudí, La Sagrada Família . Eren les 6.30 de la tarda de diumenge 3 d'agost, i estava de vacances vuit dies a Espanya. Vaig decidir marxar i veure una "corrida de toros", erròniament suposant que l'esdeveniment, que presentaria sis braus en total, constaria de competicions d'igual a igual entre brau i matador.

Em vaig sorprendre de descobrir que la plaça estava plena tan sols a la meitat de l'aforament, una indicació del suport que es redueix a Catalunya i per tot Espanya per a aquest "esport" nacional, que depen bàsicament dels estrangers curiosos que volen veure "cultura espanyola".

A fora de, un contingent de manifestants, un d'ells vestit de roba blanca tacada de vermell, estava dret davant de les tres cues a les taquilles de venda de tíquets.

A la plaça, el brau reduïa la velocitat desprès de la sortida i semblava momentàniament desorientat ja que el cercle desconegut no oferia cap possibilitat d'escapatòria. Una veu des de la part més ombrívola de la plaça volia cridar la seva atenció. El brau es va aturar, clarament confós, abans de girar-se per encarar-se amb el seu adversari i cedir al seu instint per carregar.

Hi havia elements de bravesa i gràcia en el moviment dels dos ajudants de matador que acompanyaven el matador principal. El seu paper, presumptament, és permetre el seu mestre determinar la força del brau mentre l'agullonen per fer un nombre de voltes i passis amb les seves capees morades.

La multitud s'animava al veure com un ajudant feia que el brau girés i passès una mitja dotzena de cops per a centrar-se a atacar.

Al so de clarins ressonants, els ajudants retirats darrere dels taulons de fusta de seguretat, que distreuen l'atenció del brau mentre fan aparició uns altres ajudants i dos picadors amb llances pujats a cavall cobert amb un pesat arnès. L'atenció del brau es va dirigir cap als seus nous adversaris. Avaluava la situació abans de carregar contra un cap i llavors un altre.

De seguida els ajudants va fer girar el brau per encarar-lo a un genet i cavall. Responent l'acció de les seves regnes, el cavall involuntàriament es movia cap al brau, que carregava contra ell. La bèstia xocava amb l'arnès del cavall i el cavall mostrava angoixa, la força impressionant del brau amenaçava de bolcar-lo.

Mentrestant el picador anava fent uns quants talls a sobre de les espatlles del brau, provocant agitació dolorosa i dibuixant la primera sang. Això és el primer de tres actes en el drama que està pensat per ferir i esgotar els forts músculs de coll i espatlla del brau, fent que el seu cap caigui.

Després d'un minut o una cosa així, els ajudants apartaven el brau del cavall, girant-lo d'una manera i llavors de l'altre amb els seus fantasmes morats, abans de tornar-lo a col·locar per a encarar-lo un segon cop amb un cavall i picador.

La sang fluïa lliurement avall per l'abric brillant del brau mentre els músics feien sonar la retirada dels "cavaliers" i el començament del segon acte. Dos banderilleros emergits, portant cada un banderillas que, als meus ulls, semblaven arpons disfressats.

La seva tasca era saltar i clavar-lo dues banderilles en el mateix lloc on el brau ja s'havia travessat, prop de la seva espinada. Això es repetia tres vegades, ocasionant sis arpons que penjaven del brau.

Si l'arpó d'un banderillero es desplaçava era ridiculitzat pels espectadors catalans, augmentant la seva determinació de provocar una ferida més profunda a la segona cursa.

En aquest moment era clar que el brau estava atordit i ple de dolor. La sang estava caient lliurement sota del seu coll que cedia. El podria clarament veure convulsant-se, sacsejava tota l'estona la seva esquena en un intent va de treure's els arpons, i amb aquest moviement li provocava lesions més grans a causa dels ganxos dissenyats per no moure's.

La crida final dels musics anunciava la seva retirada i el començament del tercer acte, l'aparició del matador principal que amagava una espasa a la seva capa vermella.

Aquí teniem l'"heroi" del vespre, vestit amb un trajo conegut com "el Traje de Luces".

Durant sis o set minuts jugava amb l'animal que agonitzava. La multitud s'animava mentre agullonava el brau per carregar. De vegades es posava un metre o dos des del cap de l'animal soscavat. La multitud estava estàtica, especialment quan es posava al davant i despectivament tocava la banya dreta del brau. El públic animava i aplaudia més fort quan el matador es girava i arrogantment gallejava al voltant.

El moment més apreciat era quan l'espasa emergia de darrere el cap. Va intercanviar l'espasa per l'espasa mortal, una arma afilada i més letal, mentre els ajudants distreien al brau. Llavors el matador estava dret i fitava com si hagués domesticat la bèstia. La realitat era molt menys elegant: estava jugant amb una criatura dolorosament ferida.

L'agressió final arribava quan el matador distreia el brau amb la seva capa i es llançava endavant, submergint l'espasa d'un metre de llarg al brau, aspirant tallar la seva aorta i accelerar mort. En els sis assassinats que presenciava, la mort instantània no ocorria.

Un dels braus, després de ser torejat completament, va començar a sagnar profusament des de la seva boca i nas. La sang queia en torrents durant els darrers minuts de la seva vida, els seus crits van ser perfectament audibles abans que les seves potes del davant es dobleguessin i el seu cos es col·lapsés d'esgotament en una bassa de sang.

L'últim dels sis braus va ser desafiant fins al final. Després de que li haguèssin clavat l'espasa mortal, els ajudants es van dirigir a accelerar la seva mort.

A hores d'ara no era ja capaç de ser torejat. Tot el que podria fer era moure el seu cap tormentat mentre el seu cos estava ple de líquid vermell.

El matador indicava als seus ajudants que abandonèssin la plaça. Es movia amb moviments que evocaven un ballarí. I amb un gran gest des del seu davant va posicionar-se per matar al brau.

El públic català va voler que matès el brau, per un etern minut el brau i el matador van estar encarats desafiants.

El brau descansava el seu cap a la terra, descansant durant 20 o 30 segons abans que col·lapsés. Llavors va desencadenar una cascada d'animació, música, aplaudiments i fiesta.

Una vegada que el cos havia estat tret per dos cavalls i la sang netejada de la terra, el matador i els ajudants rebien rams de flors, barrets i mocadors.

Molts eren als seus peus, animant-se i aplaudint. Seia sentint-me malalt i culpable haver en mirar un espectacle tan atroç.

Mentre matador Pedro Gutiérrez Lorenzo, "El Capea", i els seus ajudants feien cabrioles, sentia complet menyspreu. Veia, no herois, sinó carnissers covards que havien creat una il·lusió de teatre on la realitat havia estat una exhibició sorprenentment cruel de massacre i tortura animal.

Vergonya hauria de sentir la Coca-Cola per ser patrocinadors oficials a tal "diversió" horrible. Vergonya hauria de sentir jo per donar suport amb el meu euro turístic.


Don Mullan és periodista i autor de documentals com Bloody Sunday.

divendres, 29 d’agost del 2008

PROTESTA PER LES BRUTALS MATANCES DE DOFINS AL JAPÓ

Per al dia 3 de setembre a les 12h i davant del consulat japonès de Barcelona, AnimaNaturalis convoca una protesta en contra de les matances de dofins que es produeixen a pobles com Taijii o Futo. Es redueixen acorralant-los en llocs amb baixa profunditat, se'ls claven llances i ganivets llargs directament a l'aigua i s'ajuden amb ganxos per pujar-los a les barques encara vius. Les aigües queden completament tintades de sang com a testimoni de la magnitud de la barbàrie.

Entre els mesos d'octubre i abril s'arriben a caçar 20.000 individus d'aquesta forma tan cruel. Els objectius d'aquesta captura són la producció càrnica i la caça d'exemplars vius per a l'entreteniment en cautiveri: delfinaris i per a parcs aquatics que tenen programes de "nedar amb dofins".

El benefici aconseguit pels dofins en cautiveri és molt superior a la producció càrnica i ajuda a perpetuar aquestes brutals caceries. La carn de dofí és comercialitzada amb l'etiqueta de carn de tonyina o balena.

AnimaNaturalis s'adereix a la crida internacional de l'IFAW per a protestar el dia 3 davant de les embaixades i consulats japonesos de tot el món.

Consulat del Japó a Barcelona: Avinguda Diagonal 640 de Barcelona. Dia 3/9/08 a les 12h.
Contacte: Aïda Gascón aidag@animanaturalis.org. mòbil 615640379

Campanya per a salvar els dofins de Taiji apadrinada per Susan Sarandon

UNA VACA S'ESCAPA DE L'ESCORXADOR I S'AMAGA EN UN DESAIGÜE


El diari Metro, en la seva edició on-line anglesa, publica "Una vaca francesa s'escapa d'un escorxador i s'oculta en un desaigüe. La vaca va ser rescatada del desaigüe però no de l'escorxador.".

QP! El diari Metro publilca aquesta notícia en clau d'humor, ja que és l'`únic registre permès per una mentalitat especista, per tractar un tema com aquest: el drama que ha viscut un individu no humà abans de ser sacrificat, eufemisme d'assassinat.
Si en comptes d'una vaca fos un humà, recordem que els humans tenen capacitat de sentir dolor com les vaques, haguès aparegut la notícia en primera plana i amb un tractament rigurosament seriòs.

dimecres, 27 d’agost del 2008

EL DIARI PÚBLICO ES FA RESSÓ DE LA BRUTAL AGRESSIÓ ALS ANTITAURINS DE LA MONUMENTAL



Enllaç a la notícia a QP! : "BRUTAL AGRESSIÓ A DOS ACTIVISTES ANTITAURINS"

DIA DE L'ORGULL ANIMAL CANCEL·LAT

El DOA, Dia de l'Orgull Animal, ha estat suspès a una setmana de la seva celebració. L'alcaldessa de Trigueros del Valle (Valladolid), població on anava a celebrar-se aquest esdeveniment, s'ha vist obligada a suspendre tots els actes convocats per a aquest dia per la campanya d'amenaces, coaccions i pressions exercida sobre ella i sobre altres veïns i veïnes del municipi.

A més del PACMA, anaven a participar 44 entitats de defensa animal, ecologistes, culturals, polítiques i l'Associació Parlamentària per a la Defensa dels Animals. Des del PACMA es lamenta que s'hagi cedit al xantatge i s'hagi perdut una oportunitat única per a mostrar com, a Castilla-León, hi ha espai per a la defensa dels animals. Envien tot el suport a les persones que s'han involucrat en aquest projecte (emocional i econòmicament), especialment, a la militància del PACMA a Castilla-León.

D'altra banda es manté la convocatoria del PACMA de la protesta que tindrà lloc el próximo 31 d'agost a les 10:00 h a Tordesillas, per denunciar que el toro Valentón serà punxat amb llances i torturat fins a la mort aquest any.

dimarts, 26 d’agost del 2008

CATALUNYA GASTA MÉS DE 50 MILIONS L'ANY PER L'ABANDONAMENT D'ANIMALS

Extret de l'edició de El Periòdico de Catalunya el 26/8/2008:

Catalunya paga molt cara l'actitud irresponsable de la gent que abandona els seus animals domèstics. Tant com més de 50 milions d'euros anuals. O, el que és el mateix, més de 137.000 euros diaris. Aquesta és la despesa pública que un estudi del Departament de Medi Ambient calcula que s'inverteix només en el manteniment dels prop de 7.200 gossos, gats i, ara també, fures que s'allotgen als 111 centres d'acollida catalans. L'1 de gener del 2007 va entrar en vigor a Catalunya l'article de la llei de protecció d'animals que prohibeix sacrificar les bèsties abandonades o extraviades i no recuperades, una norma que, malgrat reflectir més sensibilitat social, provoca que els costos que representa el captiveri comencin a ser insostenibles per a alguns ajuntaments.
L'any passat van ingressar als centres catalans 22.801 animals de companyia. D'aquests, 11.740 van ser adoptats i només 4.261 van poder ser retornats als seus propietaris, cosa que evidencia que, fins i tot sent una obligació, molts propietaris no identifiquen els seus animals amb el xip reglamentari.
Malgrat les dificultats dels ens locals per adaptar-se a la llei que veta l'eutanàsia i els dos anys de pròrroga per aplicar-la, des que va entrar en vigor, la xifra de sacrificis ha baixat un 48%. Encara que això podria significar un augment de la població a mantenir, les entrades a les gosseres s'han reduït aproximadament en un 19% en dos anys, cosa que sembla indicar que hi ha més conscienciació per part dels propietaris. Aquest descens no evita, no obstant, que la majoria de centres d'acollida estiguin saturats, perquè, al no poder sacrificar els animals, les estades es prolonguen.

DESPESA SENSE FRE
Precisament, l'overbooking dels refugis és el que està provocant que la situació es torni insostenible per a l'economia d'alguns ajuntaments catalans. La saturació que hi ha als centres d'acollida dels consells comarcals i de les protectores obliga els consistoris a buscar alternatives per complir amb el servei. D'aquesta necessitat se n'aprofiten, segons denuncien les protectores, empreses amb ànim de lucre que es dediquen a emmagatzemar els animals cobrant un tant per dia. Com que els animals no poden ser sacrificats i aquests centres privats no fomenten l'adopció, els ajuntaments dupliquen cada any el nombre d'animals a mantenir i les despeses es disparen.
Catalunya és l'única comunitat autònoma que disposa d'aquesta llei proteccionista. Actualment, 69 municipis catalans, que representen el 7% del total del territori, disposen d'una pròrroga per seguir sacrificant, perquè en el moment de l'entrada en vigor de la normativa no disposaven dels mecanismes necessaris per assumir-la. A partir de l'1 de gener del 2009, el sacrifici estarà completament prohibit tret d'excepcions per malalties o conductes violentes.
"Han volgut aplicar una llei sense haver proporcionat les mesures per evitar el problema. Ara hem de treballar sobre les conseqüències en una autonomia on hi ha més abandonaments que adopcions", afirma Isabel Navarra, tresorera de la Societat Protectora d'Animals de Mataró (Maresme), un dels centres d'acollida de referència a Catalunya. Navarra defensa que ha faltat una política forta d'implantació del xip als animals de companyia, un sistema d'identificació que ha evidenciat la seva eficàcia, ja que menys de l'1% de les mascotes censades són abandonades.
Una aposta forta per l'esterilització de gossos i gats respectant l'edat adequada per a la intervenció és una altra de les mesures que la proteccionista apunta. També adverteix de la desinformació que tenen els ciutadans. "Abans d'aplicar la llei haurien d'haver fet campanyes d'identificació i esterilització massives", afirma Navarra.
Amb l'objectiu de reduir el nombre d'abandonaments, el 27 de juliol del 2006 el Parlament va aprovar una llei, que encara no ha entrat en vigor, que obligarà a esterilitzar tots els animals de companyia que siguin objecte de comercialització o transacció. Tota la comunitat veterinària s'oposa a la mesura, una postura manifestada amb una esmena a la llei. Els professionals diuen que no són contraris a esterilitzar com a mètode de control de la reproducció, sinó de l'esterilització obligatòria i generalitzada en animals joves.

OPERACIÓ DE RISC Maria Pifarré, vocal de la junta de govern del Col.legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, adverteix que són molts els riscos i els efectes secundaris de la intervenció quirúrgica. "No es pot penalitzar els animals per la falta d'educació i sensibilitat de la nostra societat", diu Pifarré, que afegeix que aquesta mesura perjudicarà criadors i aficionats a les exposicions de gossos de raça. Els veterinaris aposten per la identificació obligatòria, la penalització greu de l'abandonament i un control policial efectiu. "És la policia qui ha de multar els propietaris irresponsables", afirma la veterinària.
Navarra, la protectora de la qual entrega tots els animals esterilitzats, considera que els alts costos de la intervenció en les consultes veterinàries són una barrera perquè els propietaris decideixin eradicar el risc d'una reproducció no desitjada de les seves bèsties. "Les diferències de preus estan en les garanties. Jo no estic disposada a assumir riscos i utilitzo les màximes tecnologies, anestèsia amb gasos i els millors analgèsics, i això té un preu", afirma Piferrer, que alaba "la gran feina" que fan les protectores i els veterinaris, que, malgrat les diferències, "lluiten per una causa comuna".

dilluns, 25 d’agost del 2008

BRUTAL AGRESSIÓ A DOS ACTIVISTES ANTITAURINS

Dos activistes en defensa dels Drets dels Animals, Lluis i Samuel, han estat brutalment agredits després que finalitzés la corrida de toros del dia 24 d'agost en la plaça de toros Monumental de Barcelona. Els dos activistes es dirigirien a la parada d'autobús, entre Gran Via i el carrer Diputació, quan una multitud d'afeccionats a la tauromaquia se'ls ha abalançat i els ha agredit verbal i físicament. Lluis (foto de l'equerra) ha estat llançat al terra, patejat, colpejat al cap i ronyons, i ha rebut diversos cops de puny i li han robat diferents pertinences. Samuel pateix un traumatisme a la mà perquè ha rebut diversos cops al ser acorralat.

L'agressió ha estat frenada pel cos Policial dels Mossos d'Esquadra, que han separat als agredits i han creat un cordó policial, per a protegir als defensors dels animals del linxament de la multitud d'afeccionats als toros. Ambdós activistes i les seves respectives famílies han estat amenaçats de mort, així com tot el grup d'activistes que protesta cada diumenge de correguda enfront de la plaça Monumental.

Luis i Samuel han estat traslladats en ambulància a l'Hospital del Mar de Barcelona i han presentat denúncia per agressió física, robatori amb violència i amenaces de mort. Barcelona Mata, el grup d'activistes que cada diumenge de toros es concentra enfront de la plaça La Monumental per a informar als turistes que, després d'haver vist la correguda de toros, indignats, desitgen signar les peticions d'abolició de tal espectacle, vol expressar la seva solidaritat i suport a Lluis i Samuel. També, després de les brutals agressions i amenaces de mort, han declarat que cada diumenge de toros allí estaràn, amb les pancartes contra els espectacles cruels i a favor de la dignitat i els Drets dels Animals.

Fonts: Alfons Carrión, Libera!

diumenge, 24 d’agost del 2008

A ESPANYA, DRETS HUMANS PELS SIMIS

Article "In Spain, Human Rights for Apes" d'Elisa Abend publicat el divendres 18/07/08 a Time i traduit de l'anglès per Tània Burns i al català per QP!

A qualsevol persona se li podria perdonar dubtar de la veracitat d'una notícia com aquesta i que, a Espanya, d'entre tots els països, s'estigui portant a terme el Projecte Gran Simi. Espanya serà el primer país del món a estendre limitats els "drets humans" als simis. Malgrat tot, fa només uns dies, vèiem a colles de borratxos, duent un mocador (vermell) en el coll estaven intentant per tots els mitjans que un petit grup d'espantats toros sortissin corrent pels estrets carrers de Pamplona. Ni cal anomenar el passatemps nacional de vitorear des de les estrades de les plaça de toros a homes abillats en estrets pantalons mentre mataven als toros de la plaça un a un.

Podria sonar xocant, que el 26 de juny passat el comitè de Medi ambient de la Cambra baixa del Parlament Espanyol aprovés una resolució que donava suport al Projecte Gran Simi, una organització amb un manifest fundat en les idees de l'escola ètica de Peter Singer i de Paola Cavalieri, els quals mostren que hi ha tres lleis essencials humanes, a saber — el dret a la vida, a la llibertat individual i al dret a la no tortura, física i psicològica — i que aquests drets haurien de ser estesos als nostres més propers familiars homínids. Joan Herrera, congressista en el partit d'Iniciativa per Catalunya - Verds, va justificar la mesura davant el Parlament, reconeixent que els primats "són capaços de reconèixer-se a si mateixos, i tenen una capacitat cognitiva provada".

Aquesta resolució, la qual serà aprovada segurament pel govern en els pròxims 4 mesos, convertirà a Espanya en el primer país en el món que garanteixi drets als grans simis, els quals inclouen a goril·les, chimpancés, bonobos i orangutans. Aquesta resolució convertirà el matar a un simi en un crim (que pugui ser castigat) i prohibirà l'ús dels primats en experiments mèdics, circs, en films i anuncis de TV. Encara que als zoos espanyols els serà permès mantenir en ells els 300 animals que actualment alberguen, també és veritat que haurien de millorar les condicions de vida en les quals viuen. "És un pas decisiu i d'una gran valentia a l'hora de trencar la barrera de les espècies i garantir els drets que aquests éssers tan pròxims a nosaltres es mereixen," proclama Pedro Pozas, director de la branca espanyola de Projecte Gran Simi.

Però no tots estan d'acord que es trenqui aquesta barrera. Les notícies d'aquesta resolució han propiciat alterats comentaris en tot el món pel que fa a demolir l'anteriorment sòlida línia que dividia als humans de otos animals. A Espanya, el Partit Popular ha criticat el supòsit malgast de temps i d'energia que ha dedicat el Parlament a aquest projecte i ha retret que l'economia espanyola, la qual segons ells, havia estat creixent ara, havia començat a declinar. Així mateix l'Església Catòlica ha parlat en contra del Projecte pel fet, segons ells, de minar la jerarquia Bíblica que dóna als humans domini sobre la terra. "Això és (el producte) o bé d'una societat ridícula o malalta," diu l'Arquebisbe de Pamplona. "Demanar drets humans per als micos és com demanar drets dels toros per als homes."

Drets dels toros? Aquí, just enmig de la temporada de corregudes de toros, quan cada cap de setmana comporta el sagnant ritual de la mort — per esport o per art, depenent del punt de vista de qui ho digui — de més toros braus, aquests animals no semblen tenir cap tipus de dret.

Com pot ser que existeixi una Espanya tan progressiva en el tracte cap a unes espècies d'animals i una altra tan ...tradicional en el tracte a unes altres? En part, la resposta està en el mateix Projecte Gran Simi i en la seva racionalització al tractar d'orientar el projecte només cap als grans simis i no cap a altres espècies. "Són animals (els primats) amb una intel·ligència molt desenvolupada i una capacitat emocional," diu Marta Tafalla, professora de dret, especialitzada en drets dels animals de la Universitat Autònoma de Barcelona. "Tenen curiositat, senten l'afecte i l'enveja, poden mentir…, pateixen enormement quan són privats de la seva llibertat." El mateix argument és difícil de fer quan es tracta de toros.

El tema econòmic juga també un gran paper en tot això. Les corregudes de toros segueixen sent encara una atracció turística important i estem parlant d'una indústria poderosa. "Tenen un poder financer enorme," diu Pozas. "sempre vaig dir que com activistes havíem de separar la campanya contra les corregudes de toros de la d'altres campanyes per als drets dels animals perquè si no ho fem, les corregudes de toros destruiran qualsevol altra iniciativa. Són massa poderosos."

I, seguint en aquesta línia, la diferència en el tracte posa en relleu les enormes contradiccions que existeixen i les quals han estat destapades des del moment recent que Espanya va ser catapultada amb gran força cap a la modernitat actual. La resolució és una manera més — conjuntament amb altres resolucions com els drets al matrimoni dels gais, la secularització, i la igualtat de sexes — per al govern Espanyol de demostrar el seu recent oposat progrés. Un progrés no ha de ser, en general, imposat — si bé és sabut que la majoria d'espanyols dóna el seu suport a aquestes mesures, també ho és el fet que la majoria segueixen casant-se per l'església, celebren el menjar del diumenge amb els seuss, bategen als seus fills, i es van al poble de vacances una vegada a l'any per a veure a la família. La tradició, en altres paraules, segueix important.

I per a molts, les corregudes de toros segueixen sent un poderòs senyal d'identitat. "és part del nostre genoma social," diu Luis Corrales, president de la Plataforma ppara la Defensa de la Tauromaquia. "Ens dóna sentit de qui som com a poble." Però això pot ser que estigui canviant — una estadística mostrava la proporció d'espanyols oposats a la tauromaquia, un 80%. Les persones que volen donar drets als animals assenyalen que no perquè alguna cosa sigui tradicional ha de ser necessàriament bo.

Encara així, activistes d'ambdós bàndols de les corregudes de toros estan d'acord, almenys ara com ara, que una llei que prohibís les corregudes de toros és completament impensable. Encara que també estan d'acord, que la resolució del Projecte Gran Simi serà un pas cap a aquesta direcció. "Estic completament d'acord que els primats han de ser protegits contra l'esclavitud i l'abús," diu Corrals. "però quan es comença a equiparar animals amb humans, això es pot convertir en un terreny relliscós." Una vessant que a ell li preocupa perquè pensa que pot dur al final a morts més tranquil·les als nobles toros d'Espanya.

divendres, 22 d’agost del 2008

PAUL MCCARNEY CONDEMNA EN UN ANUNCI LA PESCA

Un anunci protagonitzat per Paul McCartney i aparegut aquest cap de setmana en diaris i revistes d'Estats Units ha provocat moltes protestes de la indústria pequera, ja que en ell es mostra contrari al consum de peix.
L'anunci forma part d'una campanya de l'actiu grup de defensa dels animals PETA. En el seu encapçalament, apareix la frase "Hola, sóc Paul McCartney i sóc vegetarià", l'ex-beatle duu una samarreta en la qual es pot llegir el lema "Eat no meat" (no mengis carn).
En el mateix anunci Paul argumenta: "Fa molts anys, estava pescant i tal i com l'estava devanant em vaig dir a mi mateix -l'estic matant només pel plaer que em donarà-. I alguna cosa dins meu va fer un click.
Em vaig adonar mentre el peix s'0fegava, que la seva vida és tan important per a ell com la meva per a mi".

GALIANO: ALTA TORTURA

Article publicat al web de Libera! per Alejandra García.
Dicen que “lo que es moda no incomoda” y nosotras, las mujeres, podemos dar fe de que no esto no es cierto: tacones de 15cms, monos de lycra que nos hacen entrar barriga y contener la respiración, escotes que debes llevar sin sujetador desafiando las leyes de la gravedad, con la gravedad de que lo que tenía que estar arriba te queda por la cintura… Sí, muchas veces, lo que es moda es incómodo y ridículo.

Tan ridículo como queda nuestro diseñador gibraltareño, John Galliano, que trabaja para la casa Dior, vestido de torero en el último desfile que presentó en París esta semana. La tendencia que estamos viviendo confunde lo friki con lo glamuroso, lo “chic” con la pantomima, y la alta costura con un menjunje de propuestas imposibles de ponerte sin parecer un payaso. Que un tío que a duras penas sabe hablar y que a lo único que se dedica es a torturar y dar muerte a toros en una plaza, toros que han sido afeitados y drogados (hechos que denuncian los taurinos más puristas), tal el caso de Cayetano Rivera, sea elegido como imagen de una firma como Armani, es preocupante. Y que ahora se sume a esta moda de alta tortura el frik de Galliano, es doblemente preocupante. Y digo doblemente porque hiere por dos lados: por uno, a nuestra sensibilidad como animalistas, porque no se puede hacer un icono de algo que representa una lacra para nuestra sociedad como es la tortura institucionalizada en forma de espectáculo de un animal; y por el otro, a nuestra sensibilidad estética, porque hay que ver qué horroroso que le queda al tío éste el traje de luces. A propósito de esta expresión: ¿necesitarán ponerse traje de luces para paliar la falta de luces intelectual?

Pues nada chicas, que ya hemos podido comprobar que no tenemos que suspirar por no tener un vestido de Dior ni de cualquier otro diseñador de firma, que el buen gusto no puede estar nunca en manos de ¿cerebros? como éstos (cosa que ya ha quedado patente, si no, miren la foto de marras). Para muestra de lo que esto genera, basta con darse un garbeo por las puertas de las distintas plazas de tortura de nuestro país: allí podréis ver qué elegante, qué chic, qué cool que es el público taurino. A juzgar por las apariencias, me atrevo a adelantarme a las tendencias de los diseñadores que se inspiran en las torturas de animales para sus colecciones, y así, el año que viene veremos cómo se lleva la dentadura incompleta, los tíos con la camisa abierta hasta la cintura mostrando la barriga cervecera, los calcetines con alpargatas y el aliento a alcohol. Si además no pueden hilar dos palabras seguidas que sean inteligibles, el look estará completo. Después no digan que no les avisé.