"PERRO MUNDO EN LA PERRERA"

Article de Pilar Rahola publicat avui a La Vanguardia:

La grandeza de una nación y su progreso moral pueden ser juzgados por el modo en que son tratados sus animales", reza la web de la Associació d'Amics i Voluntaris del Centre d'Acollida d'Animals de Barcelona. Es una bella frase de Mahatma Gandhi, cuya esencia compartimos la mayoría de los que amamos los animales. Y por ello mismo, también la mayoría sufrimos de un notable pesimismo respecto al "progreso moral" de nuestro país en general, y de su insigne capital, en particular. A las pruebas y a la tétrica lista de fiestas cafres, malvadas, y bárbaras, nos remitimos. No deja de ser significativo, por ejemplo, que el próximo debate en el Parlament sobre la prohibición de las corridas de toros en Catalunya haya movilizado a centenares de informadores de todo el mundo. Estamos tan lejos de gozar de "progreso moral" respecto a los animales, que interesamos más al mundo cuando luchamos contra esta crueldad que cuando debatimos el Estatut. Espero que los David Pérez, y el resto de fanáticos taurinos que pululan por el Parlament, lo tengan en cuenta a la hora de dar según qué imagen al mundo.

Es curioso, por cierto, que algunos diputados sólo existan parlamentariamente cuando se movilizan contra una iniciativa que pretende acabar con una práctica de tortura. Es decir, hay diputados que sólo existen para intentar impedir que la sociedad sea sencillamente más bella y más buena. Y perdonen la simpleza de los adjetivos, pero no los hay más apropiados para este tema.

Pero no toda la crueldad contra los animales viste de forma tan obvia. A veces tiene que ver con la indiferencia, o con la falta de sensibilidad, o con incumplir promesas políticas. El caso de la perrera de Barcelona es, en este sentido, emblemático. A pesar de que gobierna la ciudad un bipartito verde-rojo-violeta, apoyado externa pero intensamente, por el campeón de la retórica ecológica, ínclito Jordi Portabella, amigo de los animales según propia cartelera, la situación de la perrera municipal es tan vergonzosa que merecería uno de esos programas de Cuatro donde Samanta Villar las pasa canutas durante 21 días, poniéndose en situación extrema. Nada, 21 días acompañando a centenares de perros hacinados en jaulas prehistóricas, sin otra atención que la escasa que les puede dar los pocos voluntarios que los tratan, con cuidadores que saben de perros lo que Belén Esteban de física cuántica, y donde el cuidado a los animales es una auténtica quimera. Los voluntarios han presentado propuestas razonables, han llamado a todas las puertas, y hasta ahora, el silencio. La perrera sigue con su tercermundismo a cuestas, el invierno se acerca, y el frío, la dejadez y la soledad harán mella en los animales. ¿A quién le importa? En esta ciudad de prodigios, el prodigio más grande es encontrar una administración que sea sensible con los animales.

"ADIÓS, SCOOBY-DOO"

Article de Cristina Pérez Capdet de l'associació animalista Libera!:

No podía haber sido de otra manera. Nuestros agentes rurales, esas lumbreras que suelen extraviarse cuando van a rescatar, dicen, a algún animal maltratado, se han cargado a Scooby-Doo. Al fin y al cabo, no era una leona no, pero casi, porque pertenecía a la peligrosa raza Gran Danés. Si te conocen o les caes bien, estas fieras te dejan perdido a lametones, te tiran de espaldas con sus abrazos y estresan a los niños de puro rodar con ellos por el suelo. En este caso, el perro-leona, al que los mismos rurales, según el periódico 20 MINUTOS, llamaron Scooby-Doo por su parecido al personaje animado, había actuado de forma alarmante. Al ser visto por algunos paseantes, pasó de largo lo más lejos posible, sin saludarlos. Y luego, al aproximarse a una granja llena de animales vivos, optó por sacar dos pollos muertos del container y comérselos, toda una falta de respeto a los fallecidos. Un salvaje el animal, o “asalvajado”, como lo calificaron los pistoleros del uniforme lechuga. Y es que, aunque el adjetivo correcto es “asilvestrado”, pues en Catalunya no tenemos selva, el primero mola más, que suena a perro malo, muy malo, merecedor de lo que se le venía encima. De hecho, nuestras áreas forestales están llenas de scooby-doos, lassies, y hasta de doráimons y silvestres, temibles bandoleros que un día tuvieron un hogar y que de vez en cuando se abalanzan contra la ristra de chorizos de algún excursionista y la secuestran. Suelen hacerlo para no morir de hambre, los muy sinvergüenzas, porque de hambre o de soledad es de lo que acaban muriendo casi todos. Excepto los pocos que tienen la oportunidad de ser rescatados; a esos ahora los muelen a tiros. Y es que los dardos anestésicos iban a tardar demasiado en hacer efecto y, como admitió el portavoz de los agentes rurales sin que se le cayera el morro, se nos venía encima el puente del Pilar. O sea, despacha al bicho, Manel, que si no, nos quedamos sin vacaciones.

ACTUALITZACIÓ 19:00h >> Resposta d'ACTYMA (Associació Contra la Tortura i el Maltractament Animal) a l'escrit de Critina Pérez de Libera!:

Excelente escrito de Cristina!, un escrito contundente, firme y de repulsa sobre unos hechos que no tienen perdón. Para todas aquellas asociaciones, que conjuntamente a Cristina, han puesto “el grito al cielo” sobre este tema, sólo he de pedirles una cosa: ¡reflexión!

Los agentes rurales sólo son unos asalariados que cumplen con su cometido desde el Departament de Medi Ambient de las Terres de l’Ebre, Victor Gimeno i Sanz , Delegado Territorial y Parlamentario Catalán por la formación de ICV (INICIATIVA PER CATALUÑA VERDS) http://www.iniciativa.cat/ , es el que ha dado el permiso de ejecución de este Perro, acogiéndose en el Real Decreto Legislativo 2/2008 en el articulo 19.2 , donde este Departament le da derecho a sacrificar a estos perros abandonados con la excusa de que son salvajes y peligrosos, y con cualquier contratiempo, como que: “se nos echaba encima el puente del Pilar” , muchos pensarán que era por las vacaciones, pero no, esta gente de ICV “padece” por los cazadores, no por las vacaciones, esta gente (ICV) que tanto se han llenado la boca algunos diciendo de que son “animalistas” , padecen por el inicio de la caza del día 11 de Octubre, vaya, para ser mas precisos, se preocupan por los cazadores , no por los perros abandonados,… y esta gente que se hacen llamar VERDS (comunistas disfrazados) apoyan la caza a muerte, y si reciben una solicitud de caza “por daños” a la agricultura, no dudan, ni parpadean, en permitir una batida extraordinaria para cazar cualquier animal, dando crédito a que algún demente crea que un animal este provocando daños, sin investigación previa y sin un informe de los Agentes Rurales…

Sepan que este pasado día 11 de octubre Victor Gimeno cumplió años, no duden en felicitarle sttebre.dmah@gencat.cat , como tampoco dudemos en felicitar a esas Asociaciones que pidieron el voto por esta formación (ICV), un voto, que les “da alas” para seguir haciendo barbaries como esta…

El PACMA ya denunció en el 7/12/ 2005 y en el 29/04/2006 hechos como los acontecidos, en otra batida de perros en el Montmell (Tarragona) http://www.pacma.es/pdfs/memorias/474d399a7c0fc_memoria_2006.pdf
Josep LLuïs Pau i Roigé también de( ICV) permitió que a tiro limpio se despejara una manada de perros en le Montmell… los mataron todos.

En fin Pilarin , xD!!! Reflexionemos y prescindamos de escuchar a todas estas Asociaciones “serias” con mucho “criterio” que desde sus sedes, nos piden el voto por ICV-IU

Reciban un cordial Saludo
Lluís Altès i Vendrell

LES PROTECTORES DEMANEN RESPONSABILITATS A MEDI AMBIENT

Comunicat protectores:

Més de 150 entitats protectores d´animals de Catalunya denuncien la mala gestió del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya per la mort del gos de La Sènia.
Les entitats catalanes protectores d´animals denunciem l´actuació del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, que ha acabat amb la vida d´un gos al municipi de la Sènia infringint els protocols, i obviant l´ajuda oferta per nombroses entitats per capturar l´animal amb vida.
Segons les informacions que van arribar des d´un principi, es confirmà que l´animal no era perillós, doncs sobrevivia alimentant-se d´animals morts d´una granja, i no havia mostrat cap indici d´agressivitat: només es tractava d´un altre gos abandonat.
Diàriament, les protectores recollim animals en aquest estat i en pitjors condicions de forma totalment anònima, i sense que existeixi cap perill ni representi cap despesa a l´Administració pública..
Un cop confirmat que no es tractava d´un exemplar de gran felí calia només fer la captura d´un gos abandonat, però el Departament de Medi Ambient va gestionar la situació de la pitjor manera possible, infringint la seva pròpia legislació de protecció animal i acabant per abatre l´animal de forma absolutament injustificada. Sabien que no representava cap perill per les persones doncs no estava enmig d´una autopista ni tan sols d´un nucli urbà i, tot i així, el van disparar a matar.
Les declaracions del Cos d´Agents Rurals que va actuar són absolutament vergonyoses, doncs reconeixen que no el van sedar –ja que començava a enfosquir- i, per tal que no desaparegués i haver de continuar amb la cerca, van decidir acabar amb ell aquella mateixa nit.

Les protectores exigim a la Conselleria de Medi Ambient una investigació rigorosa i honesta dels fets esdevinguts depurant totes les responsabilitats.
La desídia del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya no es pot mesurar només amb aquests fets sinó amb la falta d´interès i sensibilitat per solucionar l´enorme problema que les entitats protectores i molts ciutadans anònims estem suportant, a més dels propis animals, que són qui més ho pateixen. Les sancions que s´imposen per abandonament i maltractament son irrisòries; el poc control sobre la cria i la transacció d´animals, la falta d´ajuda econòmica vers les protectores i la impunitat de nombrosos membres del col·lectiu dels caçadors que mantenen els seus animals en pèssimes condicions vulnerant la Llei amb el beneplàcit de l´Administració, fan que la situació sigui insostenible..
Per tot això reiterem es depurin les responsabilitats tant dels tècnics responsables de l´actuació com de la Direcció General de Medi Natural amb la finalitat d´evitar futures incompetències i negligències.
Comissió Interlocutora de Protectores d´Animals de Catalunya en representació de las entitats protectores catalanes.

Fundació Altarriba – Sra. Yolanda Vallbuena Tel.: 934120073
FAADA (Fundació per l´Adopció, Apadrinament i Defensa dels Animals) – Sra. Carla Cornella Tel.: 934639670 – 649 435 668
CAADC Moianés – Sra. Alba Jornet : Tel..: 665 638 800
Coordinadora i Assessora de Protectores d'Animals. Sra. Susana Pajerols Tel.: 600 607 992

EL NOU CAAC DE BARCELONA

Carta al director publicada al diari El Punt el dia 22/09/09 per la Dra. Maria Eulàlia Trias Capella:

M'omple de tristesa llegir una vegada darrere l'altra crítiques de veïns que s'esquincen les vestidures només de sentir que els equipaments d'una gossera nova aniran a parar al seu barri... Sincerament, no se què s'imaginen que és una gossera, jo estaria contenta que s'instal·lés al meu barri; penso francament que els projectes que s'han presentat afavoreixen tant el districte on s'ubiqui com els animals. Vull pensar que no tots els veïns tenen tants prejudicis, però sembla que els que tenen veu només la fan servir per negar tot allò que se'ls proposa des de l'Ajuntament. No puc entendre aquesta negativa constant i lamento de tot cor el dissortat futur que espera als gossos del CAAC si la inèrcia veïnal segueix sistemàticament oposant-se a aquestes instal·lacions. La gossera actual està ubicada a la carretera de l'Arrabassada, en unes instal·lacions obsoletes on els gossos es moren pel fred i la humitat a l'hivern i la calor els ofega a l'estiu, en unes gàbies petites i estretes on s'aglomeren aquests pobres animals. És una vergonya que en una ciutat com Barcelona, tan moderna i tan empolainada, tinguem un Centre d'Acollida d'Animals de Companyia tan immoral i tan en desacord amb la resta de la ciutat. Aquests animals tenen dret a viure en millors condicions i a deixar de morir-se d'una manera tan ignominiosa. Només espero que la solidaritat i la sensibilitat dels ciutadans acabi per predominar i els animals es puguin beneficiar aviat d'aquesta nova gossera a Barcelona.

¿MALTRATO ANIMAL O RANCIA CULTURA?

Carta enviada per Diana Tirados Belda a QP!

Fuimos el fin de semana mi marido, mi perro y yo a buscar setas a Teruel. A parte de encontrar setas y llenar los cestos, encontramos a un galgo herido en la cabeza, en la carretera de la Sierra de Albarracín (Arroyofrío). Tremenda la escena.

Avisamos a la Guardia Civil, a la que habíamos visto hablando con unos pastores. Nos preguntan si el perro estaba muerto. No, está herido, contestamos. Pues ahora vamos a matarle, dice la benemérita. ¿Cómo? No, se trata de cogerlo para ayudarle, decimos nosotros. Es que ataca a las ovejas, dice el pastor. ¿Cómo?, será que tiene hambre, contesto yo. ¿Y si ataca a una persona? Dice uno de los de la benemérita. Mire, los galgos no atacan a las personas, simplemente está herido y tiene hambre, digo yo.

Me empiezo a alterar, no se puede hablar con ese tipo de personas, así que nos vamos a intentar capturar al perro antes de que lo hagan esos energúmenos. No pudimos rescatarlo porque huyó por el monte. Por la tarde, en la misma zona vimos otro perro cazador, en los huesos. Los cazadores de Jabaloyas estaban de batida para capturar jabalíes.

Tremenda cultura la de la España profunda. Si no se endurecen las leyes con respecto a la protección de los animales y en la manera en cómo muchos los tratan, difícilmente se puede evolucionar culturalmente.

Diana Tirados Belda
Barcelona

CATALUNYA GASTA MÉS DE 50 MILIONS L'ANY PER L'ABANDONAMENT D'ANIMALS

Extret de l'edició de El Periòdico de Catalunya el 26/8/2008:

Catalunya paga molt cara l'actitud irresponsable de la gent que abandona els seus animals domèstics. Tant com més de 50 milions d'euros anuals. O, el que és el mateix, més de 137.000 euros diaris. Aquesta és la despesa pública que un estudi del Departament de Medi Ambient calcula que s'inverteix només en el manteniment dels prop de 7.200 gossos, gats i, ara també, fures que s'allotgen als 111 centres d'acollida catalans. L'1 de gener del 2007 va entrar en vigor a Catalunya l'article de la llei de protecció d'animals que prohibeix sacrificar les bèsties abandonades o extraviades i no recuperades, una norma que, malgrat reflectir més sensibilitat social, provoca que els costos que representa el captiveri comencin a ser insostenibles per a alguns ajuntaments.
L'any passat van ingressar als centres catalans 22.801 animals de companyia. D'aquests, 11.740 van ser adoptats i només 4.261 van poder ser retornats als seus propietaris, cosa que evidencia que, fins i tot sent una obligació, molts propietaris no identifiquen els seus animals amb el xip reglamentari.
Malgrat les dificultats dels ens locals per adaptar-se a la llei que veta l'eutanàsia i els dos anys de pròrroga per aplicar-la, des que va entrar en vigor, la xifra de sacrificis ha baixat un 48%. Encara que això podria significar un augment de la població a mantenir, les entrades a les gosseres s'han reduït aproximadament en un 19% en dos anys, cosa que sembla indicar que hi ha més conscienciació per part dels propietaris. Aquest descens no evita, no obstant, que la majoria de centres d'acollida estiguin saturats, perquè, al no poder sacrificar els animals, les estades es prolonguen.

DESPESA SENSE FRE
Precisament, l'overbooking dels refugis és el que està provocant que la situació es torni insostenible per a l'economia d'alguns ajuntaments catalans. La saturació que hi ha als centres d'acollida dels consells comarcals i de les protectores obliga els consistoris a buscar alternatives per complir amb el servei. D'aquesta necessitat se n'aprofiten, segons denuncien les protectores, empreses amb ànim de lucre que es dediquen a emmagatzemar els animals cobrant un tant per dia. Com que els animals no poden ser sacrificats i aquests centres privats no fomenten l'adopció, els ajuntaments dupliquen cada any el nombre d'animals a mantenir i les despeses es disparen.
Catalunya és l'única comunitat autònoma que disposa d'aquesta llei proteccionista. Actualment, 69 municipis catalans, que representen el 7% del total del territori, disposen d'una pròrroga per seguir sacrificant, perquè en el moment de l'entrada en vigor de la normativa no disposaven dels mecanismes necessaris per assumir-la. A partir de l'1 de gener del 2009, el sacrifici estarà completament prohibit tret d'excepcions per malalties o conductes violentes.
"Han volgut aplicar una llei sense haver proporcionat les mesures per evitar el problema. Ara hem de treballar sobre les conseqüències en una autonomia on hi ha més abandonaments que adopcions", afirma Isabel Navarra, tresorera de la Societat Protectora d'Animals de Mataró (Maresme), un dels centres d'acollida de referència a Catalunya. Navarra defensa que ha faltat una política forta d'implantació del xip als animals de companyia, un sistema d'identificació que ha evidenciat la seva eficàcia, ja que menys de l'1% de les mascotes censades són abandonades.
Una aposta forta per l'esterilització de gossos i gats respectant l'edat adequada per a la intervenció és una altra de les mesures que la proteccionista apunta. També adverteix de la desinformació que tenen els ciutadans. "Abans d'aplicar la llei haurien d'haver fet campanyes d'identificació i esterilització massives", afirma Navarra.
Amb l'objectiu de reduir el nombre d'abandonaments, el 27 de juliol del 2006 el Parlament va aprovar una llei, que encara no ha entrat en vigor, que obligarà a esterilitzar tots els animals de companyia que siguin objecte de comercialització o transacció. Tota la comunitat veterinària s'oposa a la mesura, una postura manifestada amb una esmena a la llei. Els professionals diuen que no són contraris a esterilitzar com a mètode de control de la reproducció, sinó de l'esterilització obligatòria i generalitzada en animals joves.

OPERACIÓ DE RISC Maria Pifarré, vocal de la junta de govern del Col.legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, adverteix que són molts els riscos i els efectes secundaris de la intervenció quirúrgica. "No es pot penalitzar els animals per la falta d'educació i sensibilitat de la nostra societat", diu Pifarré, que afegeix que aquesta mesura perjudicarà criadors i aficionats a les exposicions de gossos de raça. Els veterinaris aposten per la identificació obligatòria, la penalització greu de l'abandonament i un control policial efectiu. "És la policia qui ha de multar els propietaris irresponsables", afirma la veterinària.
Navarra, la protectora de la qual entrega tots els animals esterilitzats, considera que els alts costos de la intervenció en les consultes veterinàries són una barrera perquè els propietaris decideixin eradicar el risc d'una reproducció no desitjada de les seves bèsties. "Les diferències de preus estan en les garanties. Jo no estic disposada a assumir riscos i utilitzo les màximes tecnologies, anestèsia amb gasos i els millors analgèsics, i això té un preu", afirma Piferrer, que alaba "la gran feina" que fan les protectores i els veterinaris, que, malgrat les diferències, "lluiten per una causa comuna".

DEBAT: "VACANCES: QUÈ FEM AMB ELS NOSTRES ANIMALS DE COMPANYIA?"

Barcelona Televisió ha realitzat dins del programa "Hola Barcelona!" un debat amb els següents convidats: Alejandra García sotspresidenta de Libera!, Joan Cunill veterinari i Toni Costa director del Centre Mas Carol.

LA GOSSERA DE BARCELONA

Els matins tracta el tema de la gossera de Barcelona ara que s'acosta l'època de vacances i abandonament d'animals.