QUI ÉS LA SUSSI?

Text extret del web http://www.liberaasusi.org/ que forma part de la campanya de l'associació animalista Libera!:

Sussi és l'elefanta que encara continua viva en el Zoo de Barcelona. I diem encara perquè la seva vida es troba en un seriós risc; des que a finals de febrer de 2008 morís l'Alícia, l'elefanta companya de la Sussi que era a més la femella dominant, la Sussi es troba en un seriós estat de depressió.

Però començarem a explicar-vos la seva història des del principi, una biografia plagada de llacunes i buits que només la Sussi coneix.

La Sussi va néixer en estat salvatge a l'Àfrica el 1973 i no sabem si va ser un dels tants elefants orfes per culpa dels caçadors o si va ser capturada per a ser explotada en un circ; el fet és que un dia la Sussi va anar a parar a les instal·lacions de Terra Natura i des d'allí va ser traslladada al Zoo de Barcelona l'any 2002. Allí la Sussi va compartir el recinte amb l'Alícia, una elefanta que ocupava l'important rol de ser la femella dominant per a una espècie que és essencialment matriarcal en la seva organització social; si bé cap de les dues estava bé en el seu recinte del zoo atès que aquest tipus d'instal·lacions no contribuïxen al seu benestar físic ni psíquic, almenys podien estar juntes i soportar millor la seva cautivitat trobant un mínim consol la uneixi en l'altra.

Però a finals de febrer de 2008 l'Alícia va morir en circumstàncies encara no aclarides, deixant la Sussi en solitud i amb una cada vegada més accentuada depressió. El malestar de Susi és evident: tots els seus moviments i comportaments són inequívocs d'una forta depressió, el que a més a més està danyant seriosament la seva salut física i mental. Tan sols cal detenir-se enfront de la Sussi durant uns breus minuts per a comprovar que:

• Té comportaments estereotipats cada vegada més accentuats: un moviment estereotipat és aquell que es porta a terme de forma repetitiva i compulsiva sense cap finalitat. En el cas dels elefants és típic el balanceig del cap i la trompa, i una espècie de "ball" que realitzen alternant les potes davanteres al recolzar-les en el terra.

• La Sussi es menja els seus propis excrements: això es diu coprofagia, i és un comportament que delata el seu estat d'ansietat, estrès i avorriment.

• Trastorns intestinales: el mateix avorriment que li fa menjar la seva pròpia femta, és el mateix que fa que la Sussi demani menjar insistentment als visitants del zoo... simplement perquè no té cap altra cosa per a fer per la manca total de qualsevol programa d'enriquiment ambiental, que en l'argot dels zoos és com es diu a donar-li als animals alguna cosa a fer. És així com aquesta vegetariana gegant menja embotits, patates fregides, bosses de plàstic, joguines i tot el que se li posi a l'abast de la seva trompa, el que li causa un sens fi de trastorns gastrointestinals, una de les causes de mort més freqüent en elefants en zoos.

Recollida de signatures o per a més informació sobre els objectius, la campanya i la divulgació sobre l'alliberació de la Sussi entreu al web http://www.liberaasusi.org/

En aquest vídeo de Libera! es pot comprovar com l'elefanta afectada de comprotaments estereotipats (o zoocosi) agafa una pilota amb la trompa i se la menja.

Què és la Zoocosi? Els animals que són apresonats, no tenen privadesa i molt poca oportunitat de estimulació mental o fisica, dóna com resultat un comportament autodestruu anomenat zoocosi o esterotipat.
Entre les causes d'aquesta malaltia es troba la falta d'exercici mental i fisico dels animals. Els animals en gàbies existeixen completament alienats de l'ambient, amb una dieta i llum artificial, soroll inusual, colors rars i una proximitat no natural d'altres animals i espècies que usualment no comparteixen l'espai.

La zoocosi és el signe que un animal aquesta patint profundament. Es verifica amb la presència d'aquests signes als animals:

• Colpejant i mossegant els barrots i reixes de la seva gàbia.
• Passejant contínuament d'un costat a un altre.
• Balancejant-se contínuament.
• Jugant o menjant-se els seus excrements.
• Vomitar i menjar els seus vòmits, com un tipus de bulímia.
• Automutilació, mossegades a la cua, potes o orelles.