RÈPLICA DE LIBERA! A LES AFIRMACIONS DEL VETERINARI EN CAP DEL ZOO DE BARCELONA

En la secció La Contra de La Vanguardia del dimecres 5 d'agost, es va publicar una entrevista realitzada per Víctor Amela al veterinari en cap del Zoo de Barcelona.

En aquesta entrevista es presenta amb la següent frase "Em dedico al benestar dels animals" i davant de la pregunta del Víctor Amela: "Són feliços els animals al zoo?", el veterinari en cap respon: "Es tracta de facilitar el seu benestar: el de la felicitat és cosa d'humans, i antropomorfizar a un animal és erroni. ".

Aquest senyor desconeix que el benestar i felicitat són dos conceptes correlacionats.
Donada la falta de rigor científic d'aquest veterinari en les seves declaracions, des de LIBERA! es va enviar la següent carta a La Vanguardia en la qual fan diverses puntualitzacions:

"Ens dirigim a Vostès a fi de sol·licitar-los dret a rèplica per les declaracions abocades en La Contra (publicada el 5 d'agost de 2009) pel sr. Hugo Fernández, veterinari cap del Zoo de Barcelona. El dret a rèplica ve sustentat en la base que la nostra organització difon material científic sobre biologia i etologia, així com d'altres branques vinculades al món animal, treballs
científics els resultats dels quals pel que sembla posa en dubte el Sr. Fernández.

El Sr. Fernández afirma que sentiments com "felicitat" o "llibertat" són antropomorfizacions, és a dir, nega als animals tota la gamma d'emocions que científicament s'ha comprovat que posseïxen. Això és especialment alarmant, ja que se suposa que un cap veterinari d'una institució com ho és el Zoo de Barcelona, no hauria de negar el que la ciència ha demostrat ja amb escreix.

Els animals no expressen les emocions com l'expressem els animals humans, així com un elefant no expressa les emocions com ho fa un gos, un orangután, un dofí o un gat. Cada espècie té les seves especials característiques etològiques que fa que cadascuna desenvolupi comportaments i expressions comportamentales úniques per a cadascuna d'elles. Afirmar que un animal no sent felicitat només perquè l'expressa de forma diferent a com ho fem els humans, és d'una gravetat que ens omple de preocupació, donada la quantitat d'animals que el Sr. Fernández té al seu càrrec. Els animals no són com en les pel·lícules de Disney, però per descomptat que senten emocions, tal com ho reflecteixen estudis científics realitzats sobre diferents espècies per científics de la talla de la Dra. Jane Goodall, la Dra. Joyce Poole, la Dra. Cynthia Moss, el Dr. Mark Beckoff (aquest últim, autor del llibre La Vida Emocional dels Animals, editat en el nostre país per Fundació Altarriba), entre molts altres experts que estudien el comportament i que treballen en la conservació dels animals en el seu hàbitat natural.

Ens ha causat un profund estupor que qui té tants animals al seu càrrec, negui les evidències perfectament documentades i avalades per la comunitat científica internacional, atès que articles d'aquests experts sobre les emocions dels animals s'han publicat en revistes com Nature o Science, així com també en innombrable quantitat de llibres d'estudi per a estudiants universitaris i sobre divulgació científica. Aquestes emocions són vitals per als animals: d'elles depèn la seva supervivència. Si un animal fos incapaç de sentir por, seria incapaç de córrer per a posar-se a salvo de depredadors.

Acceptar que senten por és més fàcil per a certs sectors que busquen la cosificació de l'animal com forma de perpetuar una empresa determinada (siguin zoos, circs, botigues de venda, caça, etc.), que admetre que no té basamento científic afirmar que NOMÉS poden sentir UN tipus d'emoció (en aquest cas la por). Els animals en general (amb les particularitats que caracteritzen a cada espècie) posseïxen un ampli ventall d'emocions i la capacitat d'expressar-les. La negació de les emocions en els animals, duu indefectiblement a negar que tinguin necessitats (un sofà o una taula no tenen emocions? per tant no tenen necessitats). Les emocions en els animals són l'expressió de les seves necessitats. I ens estranya enormement que un professional de la veterinària posi en dubte aquest tipus de capacitat del regne animal, al més pur estil de la filosofia de Descartes (filòsof per a qui els animals eren objectes purament mecànics: que un animal emeti un so de dolor al rebre un cop, és comparat per aquest filòsof al soroll que s'escolta quan per exemple un rellotge cau al sòl).

Així mateix, vam convidar al Sr. Fernández que llegeixi la Llei 22/2003 de 4 de juliol sobre protecció dels animals de Catalunya, en les quals es reconeix de forma legal la capacitat de sofrir tant en el plànol físic com psíquic per part dels animals, sentiments que pel que sembla el Sr. Hernández nega o simplement ignora. La desinformació sobre els avanços de la ciència i del contingut de les lleis de la nostra Comunitat Autònoma demostrada pel sr. Fernández, així com el desconeixement que els centenars d'animals que estan al seu càrrec tenen la capacitat de sentir i sofrir, ens fan témer el pitjor per a tots ells. Per altra banda, també podem entendre que el Sr. Fernández negui la capacitat de sentir felicitat que posseïxen els animals: no existeixen animals feliços en els zoos; allí poden estar millor o pitjor, però no feliços. Al veure'ls cada dia, s'ha creat per a si mateix, i el que és més greu, per a transmetre a la societat, una imatge absolutament distorsionada sobre el comportament animal. La mateixa que es duen els nens que visiten aquest zoo o qualsevol altre. És un tipus d'educació esquizofrènica, en la qual es pretén crear empatia cap als animals i conscienciació sobre la seva conservació, a costa que mostrem als nostres nens animals que NO es comporten de forma natural atès que estan en cautivitat el que els impedeix desenvolupar tot el catàleg d'emocions, actituds i comportament naturals, comprometent en molts casos a la població d'animals salvatges que encara es troben en el seu hàbitat natural. "