CERCLE PORCÍ

Article de Juli Capella publicat ahir a El Periódico

Hola. Sóc un porc, oink. Visc a La Gloria, que no és precisament la glòria. A Veracruz, Mèxic. Però la meva porca mare era ianqui, de San Diego, Califòrnia. Visc en una granja gegant, som milers de porcs fregant-nos mútuament la cansalada. Amb prou feines ens podem moure ni veure el sol. Enxampem tota mena de malalties, donada la nostra tendència natural a esbargir- nos, en un amuntegament no sols inhumà, sinó inanimal. Cada dia vénen individus que ens aboquen un pútrid ranxo carregat de vitamines, hormones i antibiòtics, perquè no la dinyem abans d'engreixar-nos. Són productes d'empreses quí- miques i farmacèutiques com Roche, Bayer, Pfizer, Novartis, Merck, Glaxo...
Però tot ha sortit de mare, i crec que vaig infectar un granger que l'hi va passar a un xaval i aquest al seu torn... ¡vinga pandèmia! Ara el problema el teniu també els primats superiors. Però aneu per mal camí. Perquè les mateixes companyies farmacèutiques que ens han emmalaltit amb les seves potingues són les que ara diuen que ens curaran amb antigripals. Ja han fabricat milions de dosis per xutar-vos a tort i a dret. Aquests de les farmacèutiques són molt espavilats, perquè fan dues vegades negoci. Ens tenen a tots amb l'ai al cor, ja siguem espècies del regne animal: un servidor, pollastres hormonats o salmons de piscifactoria, o del regne vegetal: tomàquets o soja transgènica. Ja no hi ha bestiola que no depengui dels seus productes, que sempre fan el mateix: curar-nos per després emmalaltir-nos, i així successivament. Així ho veig i així els ho he explicat, que sóc porc, però no burro. Adéu, crec que em toca sacrifici d'aquí poquet. ¡Sort, oink!