dissabte, 10 de juliol de 2010

ENTREVISTA A NÚRIA QUEROL A TOTSANTCUGAT

Núria Querol: “El més greu que et poden detectar és falta d’empatia”
Núria Querol (Metgessa de família. estudia els maltractaments domèstics) amb Josep Maria Vallès
Qui maltracta animals té tendència a maltractar persones i/o a l’inrevés?
Maltractar animals vol dir que estàs exercint un comportament de poder sobre un ser que no té la capacitat de defensar-se. I això ja diu molt de la teva manera de relacionar-te i de gestionar els problemes que tens, com la ira o les frustracions. També pot denotar una manca d’empatia, que és el pitjor i el més greu que et poden detectar. Ho veiem molt clar en els casos de violència domèstica: el maltratador, per fer xantatge a la dona, utilitza les seves fonts d’amor, com són els seus fills i els animals de companyia, i l’aïlla de l’exterior.

I aquesta és una estratègia premeditada o inconscient del maltractador?
Depèn dels casos, no podem generalitzar. N’hi ha que tenen un transtorn de personalitat o per dependència, però n’hi ha d’altres que són simplement sàdics i en què sí que es dóna la premeditació. Hi ha qui amenaça la dona de fer mal els fills o els animals, fins al punt que hi ha casos en què la dona ha marxat de casa i rep vídeos amb imatges on es veu com maltracta l’animal domèstic.

Fet que l’obliga a tonar a casa?
És el mateix que passa amb els rodamons. La seva font d’afecte és el gos i quan des de serveis socials li ofereixes la possibilitat d’anar a un alberg, el rodamón prefereix no anar-hi per no quedar-se sense el seu gos, perquè és el seu amic, el seu company, la seva ànima bessona. Hem d’entendre com són i funcionen les víctimes per ajudar-les de debò.

I una solució passa per la convivència de la víctima i la seva mascota.
Sí, a partir d’ara, quan detectem un cas com aquest, a través del Cau Amic i de la Fundació Altarriba s’oferirà un allotjament temporal per als animals. Està comprovat que una víctima recupera l’alegria i les ganes de viure si pot mantenir la relació amb el seu animal. És com quan introdueixes animals en una llar d’avis, la vida de la gent gran canvia, enraonen més, etc.

Per què augmenta any rere any la xifra de maltractaments a Sant Cugat?
Volem creure que la rao és perquè les dones denuncien més i s’atreveixen a explicar més el que pateixen. Tampoc no hem de fer alarmisme a Sant Cugat, simplement les dones estan perdent la por a denunciar a la Policia, o explicar-ho a DonaInformació o al CAP Sant Cugat.

Fins fa uns anys, el maltractador era generalment l’home, però darrerament són els fills qui maltracten els pares.
Sí, ho estem detectant també i la veritat és que se’t posen els pèls de punta. Els pares t’expliquen que el problema no és només l’agressió física, sinó la mala educació, la falta de respecte, els insults, i això és gravíssim. Hi ha una manca de valors en general per part dels joves, no de tots, és clar. N’hi ha que són fantàstics. Però d’altres estan com molt perduts i no saben per on tirar.

I per què estan perduts?
El context social no hi acompanya. Només escolten que hi ha crisi, que no hi ha esperança de feina... Són nens que estan absorbint coneixements i models i si els transmetem que aquest model és pessimista, que no val la pena lluitar... Ens hem d’esforçar per transmetre uns valors positius als joves i recuperar valors que s’han perdut, com l’esforç. Els pares sobreprotegeixen els fills i no se’ls fa cap bé. Estan aprenent que a la mínima que volen res els ho donem immediatament. S’ha perdut la cultura de l’esforç.

I entenc que si un fill veu que el seu pare o mare maltracta, té tots els números de creure que aquest és el comportament correcte.
Sí, és un factor de risc. Està aprenent com es relacionen els adults. Els nens, de vegades, no saben com expressar què els passa i si maltracten els seus animals domèstics o algun company de classe, per què no ho poden fer amb els pares.

Tu estimes els animals. Quants en tens a casa?
Dos gats que havien estat abandonats i maltractats. Pels meus horaris no seria responsable per part meva tenir altres animals a casa, com un gos. M’encanten, però he de ser conseqüent amb allò que penso. Sí que en tinc alguns d’apadrinats, com un ximpanzé de la Fundació Mona.

Circ amb animals o sense?
Al circ, animals humans. Els animals que actuen als circs són esclaus. Perquè facin el número davant del públic prèviament els han de maltractar a base de cops. És injustificable.

Animals al zoo, tampoc?
Tampoc. Els animals han d’estar en el seu hàbitat natural. Vaig anar a un safari a l’Àfrica i el guia em deia que la gent plora en veure i adonar-se que els animals han d’estar lliures, amb els de la seva espècie, etc.

Ens en sortirem amb les corrides de toros o com acabarà això?
Jo tinc l’esperança que s’acabaran abolint. Ara estem en la fase del joc polític, a l’estira-i-arronsa. Hi ha molts interessos, el govern central està pressionant molt sobretot el PSC. A mi, el que em sembla preciós, històric i un gran triomf de la societat catalana és que en tant poc temps recollíssim més de 180.000 signatures contra les corrides de toros. Pensa que l’Estat es gasta més de 500 milions d’euros anuals a promoure la festa taurina (torturar animals). Amb aquests diners públics podríem ajudar moltes dones maltractades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada