dissabte, 28 de febrer de 2009

TELECINCO I EL MALTRACTAMENT ANIMAL

QP! "La Caja" és el darrer experiment de Telecinco per recuperar l'audiència perduda, després de ser líder durant els darrers 5 anys a nivell estatal. Ara és la quarta, després de les cadenes temàtiques agrupades.

Aquest programa convida persones amb problemes psicològics. Els enfronten a quatre pantalles gegants a mode de caixa sense escapatòria visual, on projecten un seguit d'imatges que els fan desmoronar-se i ser més vulnerables. L'objectiu és fer espectacle de les crisis d'angoixa que pateixen. Ens fan creure que d'aquesta manera els convidats que voluntàriament assisteixen al programa s'enfronten a traumes pretèrits, però la verdadera finalitat és donar un pas més enllà: exprèmer el dolor aliè per aconseguir més dosis de morbositat i unes dècimes més de share.

Aquesta setmana va assistir la Mireia, una noia que pateix amb el dolor animal, exactament el mateix que ens passa als que tenim respecte per ells. Però li havien fet creure que en el seu cas és patològic, i segurament com a conseqüència d'algun trauma infantil. La patologia, en tot cas, és el trauma i les crisis d'ansietat que li puguin produir, no el fet de tenir respecte per tots els individus o empatitzar amb el seu dolor. No resulta més patològica la conducta d'un individu que es mostra fred o que pot inclús participar en tortures i la mort d'animals?

Telecinco acaba d'obrir una pàgina web dedicada a la tauromàquia, que depèn directament dels seus serveis informatius. Podríem recomanar al seu director, Pedro Piqueras, que es passés per "La Caja".


El proper dilluns a les 11:00h Pedro Piqueras contestarà als internautes les preguntes que li hagin formulat prèviament mitjançant un formulari web. El trobareu a:
http://gente5.telecinco.es/encuentros/020309pedropiqueras/index.shtml

dijous, 26 de febrer de 2009

TVE TINDRÀ UN CANAL CULTURAL PER TDT I NO INCLOU ELS TOROS

Tal i com se'n fan ressó els webs taurins, TVE no inclourà en la programació del nou canal Cultural.es cap retransmissió taurina. Així ho va afirmar César Antonio Molina, ministre de Cultura en la presentació. Va assegurar que amb aquesta nova finestra audiovisual "es vol facilitar l'accès a tots els ciutadans a la cultura, en el seu sentit més ampli, és a dir, en tot allò que ens pot fer ser millors". La tauromàquia no apareix en cap de les àrees en la que es desglossa el canal i davant d'algunes preguntes de mitjans protaurins van respondre que com a molt els toros "es podràn tractar com a fenòmen antropològic, però de la mateixa manera que es parlarà de religió i no es retransmetràn misses".

dimarts, 24 de febrer de 2009

ERC DEMANA A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA REFORMULAR EL ZOO

L'elefanta Sussi està deprimida. Perquè està sola i perquè necessita més metres quadrats. I la Sussi no els té, però és que el Zoo tampoc els hi pot donar. "O treiem el Parlament o no caben quatre elefants en l'actual espai disponible", ha reconegut el regidor de ERC Ricard Martínez en la Comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona. I és que els republicans han decidit aprofitar les penúries de la Sussi para tornar a plantejar la necessitat d'elaborar un pla director i un pla de col·lecció per a determinar quines espècies i en quines condicions poden habitar en el Zoològic i així evitar caure en "la temptació de tendir cap a l'espectacularitat i l'atenció mediàtica i no a l'única raó d'ésser dels zoos actuals de conservació i protecció d'espècies amenaçades".

L'Associació Europea de Zoos i Aquaris aconsella que els elefants visquin en manada i almenys en dues hectàrees. I la Sussi viu sola i en una hectàrea. El Zoo està destudiant un disseny de zoo que complirà aquestes directrius i reproduirà la sabana africana per a acollir la nova colònia. Les obres començaran en 2011. "La Sussi no aguantarà. Ara és una estàtua. Ja hi ha antecedents de trasllats per morir-se de tristesa com el de l'orca Ulisses", al·lega Alejandra García, de Libera!, que s'ha reunit ja amb Jordi Portabella, i espera resposta d'altres partits. Un portaveu del Zoo va recordar que l'orca no cabia i va dir que la situació de la Sussi és bona, sense símptomes de malaltia i conducta correcta.

L'organització internacional Born Free Foundation, que treballa en la conservació d'espècies en el seu hàbitat natural, s'ha adherit a la campanya per a alliberar a Sussi, Daniel Turner, biòleg i portaveu de Born Free Foundation, amb seu a Regne Unit, ha denunciat a Barcelona la situació "inadequada" que es troba l'única elefanta del zoo, que segons els animalistes presenta un "estat letàrgic i sense estímuls" propi d'una depressió.
José Saramago, Premi Nobel de Literatura, també ha donat suport públicament a la campanya de Libera!.

Libera! va dur el diumenge la seva campanya perquè s'alliberi a l'elefanta Sussi fins a les portes del Zoo de Barcelona, on van repartir díptics informatius i globus de color taronja entre les famílies que durant el matí visitaven aquest centre barceloní.

Aquesta associació va iniciar a principis de febrer una campanya per a traslladar a Sussi del Zoo de Barcelona fins a una nova instal·lació on pugui estar en semi-llibertat perquè pugui cobrir les seves necessitats vitals i superar la depressió que creuen que sofreix, i que els responsables del Zoo han negat que pateixi. La portaveu de Libera!, Alejandra García, va explicar a les portes del Zoo que l'estat de la Sussi "s'agreuja" cada dia que passa, pel que és urgent el seu trasllat. Per a deixar palesa la seva reclamació, una quinzena d'activistes d'aquesta plataforma van lliurar díptics informatius i globus de color taronja amb el lema "Allibera la Sussi". No obstant això, els porters del Zoo han impedit que els visitants accedissin amb el globus sense abans desinflar-los, pel que aquests majoritàriament optaven per abandonar-lo abans d'entrar al recinte.


La Sussi, que segons Libera! va néixer en estat salvatge a Àfrica en 1973, va arribar al Zoo de Barcelona procedent de Terra Natura en 2002 i des de finals de febrer de 2008 viu en solitari després de la mort de l'elefanta Alícia, que durant sis anys va ser la seva companya. Segons Libera!, aquest paquiderm té ara comportaments depressius, com un balanceig del cap i la trompa com es pot comprovar en el vídeo, i es menja la seva pròpia femta, el que delata el seu estat d'ansietat, estrès i avorriment, que li duu a reclamar insistentment menjar als visitants del Zoo. Per contra, l'adreça del Zoo ha defensat que l'animal es troba en bon estat de salut i ha remarcat que des de la mort de la seva companya Alicia els cuidadors han intensificat la seva dedicació, els controls i les atencions a Susi, a la qual veuen tranquil·la, receptiva i relaxada.

BERMEJO DIMITEIX

El ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, va anunciar ahir en una roda de premsa sorpresa que ha dimitit del càrrec. Bermejo, que ha estat prop de dos anys al capdavant del Ministeri, abandona la cartera de Justícia després de la polèmica sobre la cacera en què va coincidir amb el jutge Baltasar Garzón i que es va produir a Andalusia, on no tenia llicència per caçar. A més, Bermejo havia afrontat el passat 18 de febrer una vaga de jutges a tot l'Estat.
Política apart, en una entrevista a la revista "Jara y Sedal", bíblia de la comunitat cinegètica va declarar una entrevista les següents afirmacions:

"Yo cazo en los terrenos en los que conseguir una perdiz es un premio [...] que luego desplumo personalmente, la eviscero".

"Hay desconocimiento por parte del ciudadano de las grandes urbes sobre lo que es la naturaleza, la que existe, salvaje, incómoda, llena de animalitos".

"Hay gente que vive la caza como integración en la naturaleza en la dimensión predadora del hombre, y hay quien vive la caza como acto social; hay quien la vive como anécdota en su vida... en el millón y pico de licencias que hay tiene que haber de todo"

"Si acudes a cazar a terrenos que todavía quedan inaccessibles, te encuentras piezas que responden a ese res nullius y serán del que las cace".



QP!
Dimiteix el ministre de justícia que considera alguns éssers vius com a "piezas" i dedica les seves estones lliures per matar animals indefensos a traició com a divertiment. Quin concepte de la jústicia pot tenir un ésser així?

La caça o activitat cinegética és l'acte mitjançant el qual es mata en el seu habitat a animals salvatges que no pertanyen a la nostra espècie animal. Els caçadors dels països desenvolupats es diverteixen matant animals d'altres espècies, és un fet que demostra la seva total manca d'empatia cap al dolor de les seves víctimes.
També és un fet constatable que al caçador li agraden les armes i usar-les. Els animals que no pertanyen a la nostra espècie són individus que també tenen la capacitat de sofrir i l'interès de gaudir de la seva vida. Aquesta capacitat és l'única característica rellevant perquè un individu sigui considerat moralment i respectat atès que indica que es pot veure afectat pels nostres actes. No existeix cap argument mínimament coherent que pugui establir que els seus interessos puguin ser infravalorats per la nostra espècie homo sapiens. El criteri d'espècie (especisme) és un criteri arbitrari, i per tant injust, així com ho és el criteri de raça, sexe, intel·ligència o nacionalitat.

A continuació podeu veure les opinions a favor de la caça i la rèplica d'Equanimal, en un reportatge d'ETB.





LA IRA CIVIL DE MARUJA TORRES

Article "Ira Civil" de Maruja Torres publicat a El País el 19/02/09

"Cuando era niño me gustaba la caza. Un día maté una perdiz. Y me curé. No he olvidado su agonía, cómo por mi culpa se extinguió una vida". El hombre hizo una pausa y prosiguió, con los ojos clavados en el camino: "Pensará usted que a qué viene que un taxista le cuente estas cosas, que lo mío es permanecer callado.. Pero la he oído comentar ese asunto con su amiga, y no puedo dejar de meterme. Perdóneme, pero no tengo con quién hablar. Mis hijos van a lo suyo, la gente, en general, dice sí o no, y pasa a otra cosa. ¿Nadie se da cuenta? No es sólo la cacería, todos esos hermosos ciervos muertos, esos pomposos cazadores indiferentes al dolor que han causado, al paisaje que han roto. Me pregunto qué es lo que nos pasa. La indiferencia. La superioridad. ¿Quién nos creemos que somos? ¿Cómo hemos llegado hasta aquí? Mejor dicho, ¿por qué no salimos de lo peor que somos? Perdóneme, estoy indignado".Le dije que era un honor para nosotras hablar con él, que tiene razón y que somos bastantes los que compartimos su indignación, su ira ante la arrogancia y la indiferencia. No ira como para salir a liquidar vidas. Ira civil."¿Ha visto la película The Queen?", continuó el hombre, más calmado. "¿Recuerda el momento en que la mujer y el ciervo se miran, de reina a rey?". Asentí, sin poder evitar un añadido maléfico: Bueno, los reyes de dos patas, incluido el nuestro, cazan mucho. Parece que ninguno de ellos haya llorado en su niñez, en el cine, por la muerte del padre de Bambi". Sonrió el hombre por primera vez, pero con tristeza.

"¿Tiene usted alguna afición que le dé un poco de sosiego?", inquirí.
"Mis flores. Cultivo flores".
Ojalá le consuelen.

LA SUSSI AL "CUADERNO DE SARAMAGO"

Article publicat al bloc "El Cuaderno de Saramago" del mateix guanyador del Premi Nobel José Saramago:


Si yo pudiera, cerraría todos los zoológicos del mundo. Si yo pudiera, prohibiría la utilización de animales en los espectáculos de circo. No debo ser el único que piensa así, pero me arriesgo a recibir la protesta, la indignación, la ira de la mayoría a los que les encanta ver animales detrás de verjas o en espacios donde apenas pueden moverse como les pide su naturaleza. Esto en lo que tiene que ver con los zoológicos. Más deprimentes que esos parques, son los espectáculos de circo que consiguen la proeza de hacer ridículos los patéticos perros vestidos con faldas, las focas aplaudiendo con las aletas, los caballos empenachados, los macacos en bicicleta, los leones saltando arcos, las mulas entrenadas para perseguir figurantes vestidos de negro, los elefantes haciendo equilibrio sobre esferas de metal móviles. Que es divertido, a los niños les encanta, dicen los padres, quienes, para completa educación de sus vástagos, deberían llevarlos también a las sesiones de entrenamiento (¿o de tortura?) suportadas hasta la agonía por los pobres animales, víctimas inermes de la crueldad humana. Los padres también dicen que las visitas al zoológico son altamente instructivas. Tal vez lo hayan sido en el pasado, e incluso así lo dudo, pero hoy, gracias a los innúmeros documentales sobre la vida animal que las televisiones pasan a todas horas, si es educación lo que se pretende, ahí está a la espera.
Se podrá preguntar a propósito de qué viene esto, y responderé ya. En el zoológico de Barcelona hay una elefanta solitaria que se está muriendo de pena y de las enfermedades, principalmente infecciones intestinales, que más pronto o más tarde atacan a los animales privados de libertad. La pena que sufre, no es difícil imaginarlo, es consecuencia de la reciente muerte de otra elefanta que con la Susi (este es el nombre que le pusieron a la triste abandonada) compartía en un más que reducido espacio. El suelo que pisa es de cemento, lo peor para las sensibles patas de estos animales que tal vez tengan todavía en la memoria la blandura del suelo de las sabanas africanas. Sé que el mundo tiene problemas más graves que estar ahora preocupándonos con el bienestar de una elefanta, pero la buena reputación de que goza Barcelona comporta obligaciones, y ésta, aunque pueda parecer una exageración mía, es una de ellas. Cuidar a Susi, darle un fin de vida más digno que verla acantonada en un espacio reducidísimo y teniendo que pisar ese suelo del infierno que para ella es el cemento. ¿A quién debo apelar? A la dirección del zoológico? ¿Al ayuntamiento? ¿A la Generalitat? .

dimarts, 17 de febrer de 2009

QUI ÉS LA SUSSI?

Text extret del web http://www.liberaasusi.org/ que forma part de la campanya de l'associació animalista Libera!:

Sussi és l'elefanta que encara continua viva en el Zoo de Barcelona. I diem encara perquè la seva vida es troba en un seriós risc; des que a finals de febrer de 2008 morís l'Alícia, l'elefanta companya de la Sussi que era a més la femella dominant, la Sussi es troba en un seriós estat de depressió.

Però començarem a explicar-vos la seva història des del principi, una biografia plagada de llacunes i buits que només la Sussi coneix.

La Sussi va néixer en estat salvatge a l'Àfrica el 1973 i no sabem si va ser un dels tants elefants orfes per culpa dels caçadors o si va ser capturada per a ser explotada en un circ; el fet és que un dia la Sussi va anar a parar a les instal·lacions de Terra Natura i des d'allí va ser traslladada al Zoo de Barcelona l'any 2002. Allí la Sussi va compartir el recinte amb l'Alícia, una elefanta que ocupava l'important rol de ser la femella dominant per a una espècie que és essencialment matriarcal en la seva organització social; si bé cap de les dues estava bé en el seu recinte del zoo atès que aquest tipus d'instal·lacions no contribuïxen al seu benestar físic ni psíquic, almenys podien estar juntes i soportar millor la seva cautivitat trobant un mínim consol la uneixi en l'altra.

Però a finals de febrer de 2008 l'Alícia va morir en circumstàncies encara no aclarides, deixant la Sussi en solitud i amb una cada vegada més accentuada depressió. El malestar de Susi és evident: tots els seus moviments i comportaments són inequívocs d'una forta depressió, el que a més a més està danyant seriosament la seva salut física i mental. Tan sols cal detenir-se enfront de la Sussi durant uns breus minuts per a comprovar que:
  • Té comportaments estereotipats cada vegada més accentuats: un moviment estereotipat és aquell que es porta a terme de forma repetitiva i compulsiva sense cap finalitat. En el cas dels elefants és típic el balanceig del cap i la trompa, i una espècie de "ball" que realitzen alternant les potes davanteres al recolzar-les en el terra.
  • La Sussi es menja els seus propis excrements: això es diu coprofagia, i és un comportament que delata el seu estat d'ansietat, estrès i avorriment.
  • Trastorns intestinales: el mateix avorriment que li fa menjar la seva pròpia femta, és el mateix que fa que la Sussi demani menjar insistentment als visitants del zoo... simplement perquè no té cap altra cosa per a fer per la manca total de qualsevol programa d'enriquiment ambiental, que en l'argot dels zoos és com es diu a donar-li als animals alguna cosa a fer. És així com aquesta vegetariana gegant menja embotits, patates fregides, bosses de plàstic, joguines i tot el que se li posi a l'abast de la seva trompa, el que li causa un sens fi de trastorns gastrointestinals, una de les causes de mort més freqüent en elefants en zoos.

Recollida de signatures o per a més informació sobre els objectius, la campanya i la divulgació sobre l'alliberació de la Sussi entreu al web http://www.liberaasusi.org/

En aquest vídeo de Libera! es pot comprovar com l'elefanta afectada de comprotaments estereotipats (o zoocosi) agafa una pilota amb la trompa i se la menja.



Què és la Zoocosi? Els animals que són apresonats, no tenen privadesa i molt poca oportunitat de estimulació mental o fisica, dóna com resultat un comportament autodestruu anomenat zoocosi o esterotipat.
Entre les causes d'aquesta malaltia es troba la falta d'exercici mental i fisico dels animals. Els animals en gàbies existeixen completament alienats de l'ambient, amb una dieta i llum artificial, soroll inusual, colors rars i una proximitat no natural d'altres animals i espècies que usualment no comparteixen l'espai.

La zoocosi és el signe que un animal aquesta patint profundament. Es verifica amb la presència d'aquests signes als animals:
  • Colpejant i mossegant els barrots i reixes de la seva gàbia.
  • Passejant contínuament d'un costat a un altre.
  • Balancejant-se contínuament.
  • Jugant o menjant-se els seus excrements.
  • Vomitar i menjar els seus vòmits, com un tipus de bulímia.
  • Automutilació, mossegades a la cua, potes o orelles.

dilluns, 16 de febrer de 2009

EL PERFIL D'UN ESPECTADOR TAURÍ

Molts cops s'han fet elucubracions (políticament incorrectes) sobre el perfil d'un espectador habitual de corrides de toros, però el que si podem saber és com és un espectador de l'informatiu taurí "Tendido Cero" de Televisió Espanyola.

Les dades que tenim són:

Sexe: 91% homes davant d'un 9% de dones
Edat: El 78% de l'audiència té 65 anys o més.
Classe social: El 62.5% de l'audiència és de classe baixa o molt baixa.


L'audiència del programa és d'un 1,6%, és a dir, de tots els telespectadors que miren la televisió aquella hora, tan sols un 1,6% sintonitza La 2 per veure "Tendido Cero".
La mitjana de la cadena de TVE és d'un 3,5%, amb el que es pot afirmar que aquest programa no aixeca cap interés a la població, i far baixar la mitjana del còmput mensual de La 2.


QP! En quan a grups d'edat, cal constatar que hi ha una franja considerable (més d'un 6%) que correspon a menors de 16 anys que veuen el programa però que en canvi i per llei no poden entrar a veure espectacles taurins. Caldria que TVE es replantegès canviar de franja horària el programa o aprofitant la propera abolició dels toros a Catalunya, que el centre territorial de TVE Catalunya emetès algun programa cultural enfosquint l'emissió des de Madrid.

diumenge, 15 de febrer de 2009

PROTESTES A LA SETMANA DE LA MODA DE MADRID

Activistes d'Igualdad Animal han protestat a la Semana Internacional de la Moda de Madrid, a Ifema (Fira de Mostres de Madrid), contra l'ús d'animals com a vestimenta. Els quatre anctivistes es van encadenar a un stand pelleter mentre mostren quatre visons als que se'ls ha arrencat la pell. Pocs minuts després 15 activistes de l'organització animalista van tacar de sang artificial (producte vegetal no agresiu) l'entrada de la fira i van mostrar cartells en contra de l'explotació animal.

Solsament a l'estat espanyol hi ha més de 40.000 visons que passen tota la seva vida engabiats per ser assassinats i despellejats per a realitzar robes com aquestes.

Per a un sol abric de pell de guineu es necessiten 20 individus, per a un de pell de conill 60, 70 per a un de visó i entre 120 i 300 animals per a un de xinxilla.
El 85% de la producció europea de pell és originària d'animals criats en granges on estàn tancats en diminutes gàbies i són electrificats per electrocució anal o genital per a no danyar la qualitat de la pell, amb el que els produeix una aturada cardíaca mentre estàn encara conscients.

En ocasions les pells s'arranquen mentre els animals encara estan vius.
Segons declaracions de José Valle, activista i fundador d'Igualdad Animal, "A nosotros al fin y al cabo nos desencadenarán y pasaremos unas horas en comisaría o nos pondrán una multa pero a ellos sólo les sacan de sus jaulas para matarles."


CACERÍA

Article publicat a El País el dia 15/02/09 per Manuel Vicent:

Un ministro de Justicia de cualquier país, de cualquier ideología, con una escopeta o con un rifle de mira telescópica en la mano, apuntando a un ciervo, a un muflón, a un guarro, a un conejo o a una perdiz es una imagen que le deja a uno desarmado. Si encima ese ministro de Justicia es socialista y se deja fotografiar rodilla en tierra agarrado con orgullo a las cuernas de un venado, que exhibe un balazo en la frente, entonces esa estampa resulta tan grosera que no da otra opción que la de salir corriendo en dirección contraria. Juntos, el ministro Bermejo y el juez Garzón han participado en varias cacerías. Puede que lucieran abrigos con fuelles en las axilas y una pluma en el sombrero, que desayunaran migas con chorizo en compadreo con el resto de la cuadrilla, que entonaran a coro la salve de los monteros antes de la matanza. Basta con este pavoneo para merecer la repulsa de gran parte de los ciudadanos, más allá de que trataran o no de apañar algún mejunje judicial entre animales muertos o de que ofrecieran, como membrillos, una baza política a la derecha. Hay que imaginar al ministro de Justicia con el rifle cargado, bien apalancado en el puesto ante un venado, que se ha destapado entre unos arbustos. A través de la mira telescópica vislumbra en primer plano por un instante sus ojos de terciopelo, su belleza, su inocencia y, no obstante, frente a esa armonía de la naturaleza no duda en apretar el gatillo. Entre gran alborozo recibe la felicitación de los secretarios por ese tiro tan certero y luego marca la culata de la pieza ensangrentada con sus iniciales. No posee un espíritu muy fino el ministro Bermejo si no es no es capaz de percibir que los ciervos que mata, miran antes la boca de su rifle llorando. Hay que imaginar también al juez Garzón ajusticiando con propia mano a unos venados, que han sido cebados entre alambradas sólo para que después unos señoritos de pelo ensortijado se den el gustazo de llenarles de plomo la barriga. El ministro Bermejo y el juez Garzón, juntos o por separado, no deberían matar animales, porque el oficio tan delicado de hacer justicia no encaja en una afición tan violenta y antiestética. Es como ver al ministro de Sanidad totalmente borracho. Ése y no otro es el escándalo.

dijous, 12 de febrer de 2009

IKEA USA PLOMES ARRENCADES A AUS VIVES PER ALS SEUS EDREDONS

Notícia publicada pel diari Público:

La multinacional sueca Ikea va confirmar aquest dimecres a EuropaPress que alguns dels seus proveïdors a Xina estan desplomant aus vives les plomes de les quals s'utilitzen per al farciment d'edredons i coixins, pel que va assegurar que retornarà els diners a aquells clients que hagin adquirit aquest producte i se senten "incòmodes" per la seva procedència.

En aquest sentit, els afectats poden posar-se en contacte amb els seus respectius establiments per a canviar o obtenir l'import del producte, especifiquen des de Ikea. A més, fruit d'una investigació que la cadena ha engegat des de principis d'aquest mes en col·laboració amb auditors externs, Ikea va anunciar que deixarà de treballar amb els proveïdors xinesos implicats en el cas, com reflex del seu compromís en contra de "qualsevol tipus de crueltat animal". "Hem visitat instal·lacions de proveïdors i sub-proveïdors, així com granges, on s'han realitzat un gran nombre d'entrevistes.

Aquesta investigació no ha finalitzat", especifiquen des de Ikea, que lamenta "haver confiat que els nostres acords s'estaven complint estrictament al llarg de tot el procés de fabricació, incloent les granges d'aus en el camp".
Per aquest motiu, la multinacional explica que "ja ha començat a treballar per a millorar el seguiment dels seus proveïdors i sub-proveedors en aquest sentit".
"Els nostres proveïdors han de complir els seus contractes, satisfent els requisits de Ikea para garantir una producció responsable", afegixen.

Garantir la seguretat del procés.

Així mateix, van anunciar que engegaran "un sistema de traçablitat per als productes elaborats amb ploma i plomissol", amb l'objectiu que es garanteixi "la seguretat de tots els passos en aquesta complexa cadena de proveïdors".

Finalment, la cadena va afirmar que ha començat a negociar amb altres companyies, així com amb representants del sector avícola xinès i amb les autoritats xineses que portin a terme "una producció responsable".



Al voltant del 80% dels coixins i edredons de IKEA duen un farciment de fibres sintètiques i/o naturals, mentre que el 20% restant conté plomes o plomissol, principalment d'ànec.
Només l'edredó de la marca Mysa Olvon i el coixí Gosa Näva contenen ploma i plomissol de ganso.


QP! La multinacional Ikea promet rectificar abans de veure com es redueixen les vendes dels seus productes.
Sabia Ikea com "s'extreuen" les plomes abans de fer-se pública la notícia? La resposta no la sabrem però el que Ikea sí que ha comunicat és el seu compromís en contra de "qualsevol tipus de crueltat animal".
Esperem que aquest compromís inclogui a més dels edredons de ploma, els sofàs de pell i d'altres productes animals ja que sino la multinacional cauria en una gran contradicció.



dimecres, 11 de febrer de 2009

ENTREVISTA A ERIC GALLEGO PROMOTOR DE L'ILP ABOLICIONISTA TAURINA

Entrevista a Eric Gallego, promotor de la iniciativa popular per prohibir les corrides de toros, publicada al diari Avui


Per què voleu prohibir les corrides de toros?
Volem abolir-les perquè la llei de protecció dels animals recull
una única excepció, que és la dels toros a les corrides i a les festes populars.
Es fa una excepció incongruent i hipòcrita que nosaltres creiem que ha de ser eliminada. A més, també afecta les persones, perquè és un espectacle violent i agressiu. No pot ser que es toleri un espectacle així.
És a dir, que per a vosaltres això de torejar, d'art no en té res...
A veure, nosaltres lluitem perquè es consideri l'animal com un ésser sensible. Pel que fa a tota la resta, sóc el primer a dir que hi ha un art, que és cultura, encara que per a mi és el pitjor de la nostra cultura, i també és tradició. Els principals arguments taurins per descomptat que els acceptem. El que passa és que l'ètica està per damunt de l'art, de la cultura i de la tradició. És una
qüestió de principis.
Però heu de reconèixer que el debat al voltant de les corrides de toros aixeca passions.
Ells defensen la festa, no l'animal, i per això se senten atacats. Els aficionats diuen que defensen el toro i que l'estimen, però en realitat no és així. Tenen una relació amb
l'animal com la d'un home maltractador amb la dona a qui pega. A més, s'hi afegeix que també tenen el toro com a símbol de l'espanyolisme.
Precisament els taurins us titllen d'antiespanyols...
Ni els braus ni cap altre animal entén de fronteres, ni de banderes, ni de llengües.
Una part de la campanya per aconseguir signatures per abolir les corrides és buscar el suport de cares conegudes. Suposo que a Joan
Manuel Serrat no li heu trucat...
No, no li hem trucat perquè sabem que és amic del sector taurí, se l'ha vist moltes vegades a la Monumental. No crec, però, que quan hi vaig pensi en els animals ni que quan ho està veient sigui conscient del patiment, perquè si ho fos no hi aniria. Crec que Serrat només hi va per amiguisme, segons ell mateix ha dit.
Tu hi aniries per acompanyar els amics?
No, per descomptat que no, perquè no serien els meus amics. Jo respecto l'opinió de les persones que van a les corrides de toros però no serien amics meus perquè per a mi és com si maltractessin una altra persona.
Després de la iniciativa de suport a les seleccions nacionals, aquesta és la segona iniciativa legislativa popular (ILP) amb més fedataris autoritzats a recollir firmes. És un bon auguri?
De cara al potencial de recollir signatures, és molt bon auguri, perquè en recollirem moltes. De cara al fet que prosperi la ILP, també ho és. El nombre de signatures que es recullen és un argument afegit a l'hora de ser votada, perquè les xifres, tristament, sempre compten.
Tot i les xifres, l'última paraula la tenen els polítics. Ja heu feu contactes en aquest àmbit?
Hem parlat amb la classe política, però mai pots saber quina serà la decisió final. Però també és veritat que no hauríem impulsat una ILP si no penséssim que tenim alguna probabilitat d'èxit. I de probabilitats n'hi ha moltes perquè la societat catalana està molt més preparada per prohibir les corrides de toros que els polítics. Sense anar més lluny, es significatiu que, en proporció, al Parlament hi hagi més taurins que en el conjunt de la societat.
¿La vinculació que hi ha entre els toros i l'espanyolisme pot fer que alguns diputats no taurins votin en contra de la ILP?
Aquest no és només el primer obstacle al Parlament, sinó que és el principal perquè a Catalunya encara continuïn existint les corrides de toros. No existirien si no fos perquè les corrides i el toro en si mateix són un element espanyolista. El pobre brau
és al mig d'una lluita d'interessos i les corrides estarien prohibides si no fos
per això.
Com s'explica que Barcelona s'autoproclami ciutat antitaurina i, en canvi, tingui una de les places més valorades pels taurins?
La Monumental és un teatre perquè només hi van turistes i uns quants aficionats que no donen per mantenir-la. És una plaça que els taurins utilitzen com a emblema d'una època daurada que va existir. Durant la dictadura de Franco, els taurins van viure dies de glòria amb tres places a Barcelona, que era una ciutat de primera. Però ara només hi queda una plaça, i per als turistes.
Tot i aquesta poca cotització, la Monumental atreu figures com ara José Tomás...
És que José Tomàs no és més que una peça d'aquest engranatge. Tomás és una figura mediàtica i ha sigut el puntal d'aquest màrqueting ideat per les associacions de defensa de la tauromàquia. Una operació que consisteix a fer una corrida en què omplen la plaça amb autobusos arribats de tot Espanya. La realitat, però, és que en la resta de corrides, la plaça està a un quart de l'ocupació total.
Per què salveu els correbous de la prohibició?
Estem en contra de tots dos espectacles, perquè tots dos maltracten l'animal. La diferència perquè demanen la prohibició d'un i no de l'altre és que les corrides de toros ja estan simbòlicament i ideològicament abolides. En canvi, els correbous al sud de Catalunya tenen afició. Però són el següent objectiu.

dimecres, 4 de febrer de 2009

CARTA OBERTA AL PARLAMENTARI DEL PSC DAVID PÉREZ

Resposta de de Carles Marco (PSC Sant Cebrià) al parlamentari català del PSC David Pérez per haver qualificat d'inquisidors als abolicionistes taurins:

Benvolgut company, t’escric aquestes línies a ran de la teva intervenció a una de les taules rodones del Fòrum Mundial de la Cultura Taurina, que s’ha celebrat aquests dies a les Azores. He pogut llegir pinzellades de la teva intervenció a diferents mitjans: http://www.elcorreodigital.com/vizcaya/20090131/cultura/criticas-inquisidores-antitaurinos-forum-20090131.html http://www.opinionytoros.com/noticias.php?Id=20000 http://www.mundotoro.com/mundotoro/control/VerDetalleAN.asp?Numerador=71680&Tabla=A

El correo digital posa en boca teva la frase «Quienes quieren prohibir la fiesta de los toros no son moralmente superiores a los aficionados, son inquisidores».El primer que em sobta és el fet que t’afanyis a voler deixar clar que aquells que no volem ser partícips de la tortura d’un esser viu, d’un mamífer, no som moralment superiors als afeccionats a la tauromàquia, per cert, cada cop menys nombrosos.

Suposo que és degut al que jo anomenaria com a síndrome Vargas Llosa. Va ser el propi Mario Vargas Llosa qui va reconèixer que la festa taurina està impregnada de violència i crueltat, per acabar dient «... eso crea en nosotros, los aficionados, un malestar y una conciencia desgarrada entre el placer y la ética, en su versión contemporánea». I és que la consciencia no és pot trair ni enganyar. És evident que la majoria d’afeccionats tenen, encara que no ho vulguin, una lluita interna entre la seva afició i la seva més intima consciencia, aquella que aflora en els moments en que un és retroba a si mateix en la solitud dels seus pensaments.

Però el veritable motiu del meu escrit no és el de donar cap lliçó de moral a ningú, ni tan sols el d’analitzar la personalitat d’aquells que gaudeixen amb el patiment d’un animal, sigui brau o no, per tal de delectar els seus sentits. El veritable motiu, allò que m’impulsa a escriure és el sentiment, primer de perplexitat, i després d’indignació en llegir que un parlamentari, representant del poble Català, és capaç de violentar i insultar a una bona part del seu propi poble.

I és que benvolgut David, t’agradi o no, som una bona colla de Catalans els que volem abolir aquesta tradició sanguinària, violenta, cruel, que considerem totalment indigna de persones civilitzades. I no t’equivoquis, no és una qüestió d’independentisme, de partidisme polític, és una qüestió de moral, de sentiments que no entenen de política, és una qüestió d’ètica personal.

Mira jo sóc un polític de tercera regional, una persona que no fa de la política la seva professió, sóc regidor pel PSC d’un petit poble del Maresme, i hi poso més il·lusió que professionalitat i, evidentment, no em guanyo la vida amb el meu càrrec, però tot i així seria incapaç de fer una declaració com la que tu has fet perquè, tot i ser un polític afeccionat al teu costat, entenc que totes les persones mereixen un respecte, pensin o no com jo.

He accedit al teu bloc personal (http://www.davidperez.org/) i llegeixo a la teva biografia «...donat que ser diputat al Parlament de Catalunya implica un grau alt de responsabilitat a la vegada que d’orgull». És a aquest sentit de responsabilitat al que vull apel·lar.

Estic convençut que la teva desafortunada frase amb la que ens tractes d’inquisidors és fruit de l’orgull que sents per la teva afició taurina, però comprendràs que dista molt de ser la frase d’un diputat Català conscient del grau de responsabilitat que li dona el seu càrrec. Un parlamentari representa a la seva gent allà on sigui i, per suposat, això ho ha de tenir sempre molt present.

Els antitaurins, els animalistes, aquells que volem un tracte, i també una mort, digna pels animals, estem acostumats a sentir i llegir tota mena d’apel·latius que son de tot menys carinyosos : "ecoterroristas", "tontos", "intolerantes", "antidemocráticos", “gentuza”. Fa poc vaig respondre a un escrit d’un tal Domingo Delgado de la Cámara, fet al portal de noticies taurines http://www.detorosenlibertad.com/ , en que ens tractava de “gentuza” per no compartir la seva afició a la tortura dels braus. Tot un senyor procurador, això diu al seu CV, que escriu coses com «La España de las Autonomías es un error histórico de nefastas consecuencias, que un día, ya próximo, habrá que reconducir refundando el Estado», o com «...no entrando nunca en el absurdo debate de los derechos de los animales, un imposible metafísico y una aberración jurídica».

Suposo que evidentment amb la primera frase no hi estaràs gens d’acord, tot i que potser la segona ja et generi més simpatia, però en qualsevol cas entre aquest senyor i tu hi ha una diferencia fonamental, ell no és polític, tu si, i a més a més estàs al Parlament de Catalunya en representació d’un munt de Catalans que et vem posar allà. En conseqüència tu, a diferencia d’ell, no et pots permetre el luxe d’insultar a una bona part dels ciutadans de Catalunya.

És per això que et prego que demanis disculpes públicament a tots els que estem lluitant per veure desaparèixer de la nostra llei de protecció animal el greuge comparatiu vers el toro.

Malgrat el que diu el senyor Delgado, i el que tu puguis pensar, el dret dels animals no és cap impossible metafísic ni cap aberració jurídica. A Catalunya el dret dels animals és una realitat jurídica des de l’any 2003 i nosaltres només volem que el brau no sigui una excepció, i ens és ben igual que això impliqui l’abolició d’un costum centenari, d’una tradició.

Al teu bloc dius «...el veure que els petits canvis milloren poc a poc la nostra societat, és el millor de la política». Encara que sigui possible, com he sentit darrerament, que el nostre molt Honorable President gaudeixi de la tauromàquia, o que d’altres companys de partit tingueu gustos afins, no és menys cert que molts d’altres militants del PSC pensem el contrari, i que bona part de la nostra societat, la Catalana, també està en contra d’aquesta tradició.

Evidentment, tal i com vas dir a la conferencia, respectes la Iniciativa Legislativa Popular, de la que tinc l’orgull de ser fedatari, que recull signatures per abolir les curses de braus a Catalunya, faltaria més!. Però a part d’això vull apel·lar el teu sentit de responsabilitat política, i el de tots els diputats del Parlament de Catalunya, per tal que quan aquesta iniciativa es discuteixi al Parlament sigueu dignes representants del poble Català, molt més enllà dels vostres sentiments, de les vostres preferències i aficions, i dels vostres interessos.

En aquest sentit m’ha inquietat profundament el que mundotoro.com posa també en boca teva parlant de la ILP en marxa a casa nostra, i de com els taurins voleu intentar que la modificació legislativa no prosperi al Parlament : «La lucha será muy dura y difícil pero no imposible. PP y PSOE trabajan en conjunto para este fin». De veritat has donat a entendre que hi ha una postura comuna dels parlamentaris del PSC, juntament amb els del PP, per tal de votar en contra de la modificació?, he d’entendre que el PSC no donarà llibertat de vot als seus diputats?. Sincerament vull creure que es tracta d’una declaració fruit de la passió de parlar davant de gent que volia sentir exactament això. Però si realment ha estat així crec que has excedit en molt les teves atribucions.

A la mateixa conferència vas dir que «Lo políticamente correcto es no atacar la Fiesta; eso es lo correcto de verdad». La consciencia dels pobles evoluciona i els politics tenim la responsabilitat de fer evolucionar les lleis al mateix ritme, de forma que no quedin despenjades del sentir majoritari de la ciutadania. Com molt bé has escrit al teu bloc, els petits canvis milloren poc a poc la nostra societat, i aquests canvis poden implicar l’abandonament de determinades tradicions. No podem viure captius del nostre passat.

Lo políticament correcte és legislar pensant en el ciutadà, i som molts els ciutadans de Catalunya, i no exclusivament independentistes, ni molt menys, els que pensem que la tortura d’un animal denigra a tota una societat. Ja no es tracta que no hi anem a les corrides si no ens agraden, és que pensem que aquesta “festa” no pot tenir cabuda a la nostra societat. És inquisidor prohibir les baralles de gossos o galls quan hi ha gent que en gaudeix amb elles?, perquè els que volem prohibir les curses de braus som inquisidors?. És tant estrany voler abolir un espectacle basat en la sang i patiment d’un animal que té com a única finalitat el divertiment dels espectadors?. S’ha d’admetre qualsevol patiment en nom de la tradició i la “cultura”?. De veritat creus que ets moralment superior a mi pel fet que tu no vols prohibir i jo si?. Son moralment superiors a la resta aquells que es dediquen a les il·legals baralles de gossos?, segur que ells també diuen allò de “a qui no li agradi que no vingui”.

Espero i desitjo que trobis en aquestes línies, més un motiu de profunda reflexió que una crítica, i que tornis a trobar el respecte, que mai tenies que haver perdut, vers aquells que lluitem per allò que creiem just, encara que no t’agradi.

Cordialment,

Carles Marco Morellón
Regidor pel PSC a l’ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta
http://www.stcebria.info/
http://carlesmarco.blogspot.com/

dimarts, 3 de febrer de 2009

LA GENERALITAT RECONEIX LA DIETA VEGANA COM A SALUDABLE

En un document de Departament de Salut, la Generalitat de Catalunya reconeix la dieta vegana com a apropiada per a qualsevol etapa del cicle vital, inclòs l'embaràs i l'alletament. Afirma que cobreixien les necessitats de nadons, infants i adolescent i promouen un creixement normal.

La Generalitat de Catalunya s'afegeix així mateix a la postura de l'ADA (American Dietetic Association) i de DC (Dietetics of Canada) , dues de les associacions més importants de dietistes a nivell mundial. La Junta de Andalucía, a través de la Red Andalucía Investiga també ha reconegut l'idoneitat de la dieta sense animals ni derivats.


Enllaços:
Document de la Generalitat: "L'alimentació vegetariana"
Document de la Junta d'Andalusia, "Una dieta desconocida pero saludable".
Posició de la ADA: "Vegetarian Diets", i traduida a l'espanyol per la UVE (Unión Vegetariana Española): "Postura oficial de la ADA"
Article QP!: "Veganisme vs vegetarianisme"
Wikipèdia: "Veganisme"
Fonts: Liberaong.org, ADA, Generalitat, Junta, UVE

IGUALDAD ANIMAL RESCATA A 31 CONILLS

Notícia publicada al web d'Igualdad Animal



El Equipo de Rescates Abiertos de Igualdad Animal ha rescatado a 31 conejos de una granja del centro del estado español. Estos conejos estaban encerrados en habitáculos de poco más de un metro de lado, privados de libertad desde su nacimiento a la espera de que el dueño de la granja fuese a matarles.

La noche anterior al rescate, el Equipo de Investigaciones y Rescates Abiertos de Igualdad Animal habíamos encontrado a éstos en una granja dedicada a la cría de cerdos de forma semi-extensiva durante una de nuestras incursiones. Aquella
noche no pudimos rescatar a estos animales pero prometimos volver a por ellos.Alrededor de las dos de la mañana de la noche siguiente, ocho activistas de Igualdad Animal (Sun, Edgar, Iván, Yahira, Jose, Esther, Sharon y Eu) entramos nuevamente en la granja saltando una valla y sin tener que hacer uso deningún tipo de fuerza. Una vez dentro, abrimos las puertas de sus celdas y procedimos a rescatarles metiéndoles en los cajones de plástico que utilizaríamos para transportarles hasta la furgoneta, aparcada a un kilómetro de la granja.Una vez llenamos los seis cajones de plástico, todos los compañeros llevamos conjuntamente a estos animales alejándonos rápidamente de aquel lugar, con la satisfacción de pensar que el dueño de la granja de explotación animal se encontraría a la mañana siguiente con sus celdas totalmente vacías.A pesar de nuestros cuidados y atenciones, desgraciadamente uno de los más pequeños murió esa misma madrugada sin que pudiésemos hacer nada por evitarlo. Aunque este suceso nos apena, pensamos que al menos sucedió mientras se encontraba en compañía del resto de su familia y lejos del lugar lleno de excrementos donde había vivido hasta el momento. Al menos pudo experimentar y disfrutar nuevas sensaciones que hasta entonces desconocía y su muerte no formó parte del sistema de explotación en que había vivido recluido.

Ya por la mañana y tras asegurarnos de que los demás se encontraban bien, les llevamos a un monte alejado y no frecuentado por humanos, en el que ya teníamos preparadas tres madrigueras grandes con entramados de túneles para que pudiesen disfrutar de sus nuevas vidas. Uno a uno les sacamos de los cajones y les liberamos en su nuevo hogar, un lugar donde realmente podrían empezar a vivir sus vidas. A los pocos minutos parecía que ya se habían acostumbrado a su madriguera y aprovechaban a esconderse en ellas cuando alguien se acercaba. Empezaron a saltar, examinar el nuevo terreno que les rodeaba con sus múltiples sorpresas.

Por fin podían escarbar en la tierra, esconderse detrás de los arbustos o tomar el sol.Estos animales pueden ahora vivir sin ser considerados propiedad de nadie, sin verse privados de libertad ni con una condena a muerte pendiente sobre ellos. Son
dueños de sus propias vidas, como deberían haberlo sido desde un principio.

Este es el cuarto rescate abierto realizado por Igualdad Animal después de que en Agosto de 2007 rescatásemos a seis cerdos de una granja intensiva para consumo cárnico, en Julio de 2008 liberásemos a cuatro visones de una granja peletera y de que este pasado mes de Noviembre rescatásemos a 10 gallinas que eran
explotadas por sus huevos. Queremos dedicar este rescate abierto a todas los
animales que no hemos podido rescatar este año y que han sido víctimas de los
hábitos y prejuicios humanos. Ellos son el motivo que nos lleva a trabajar cada
día con mayor dedicación. No olvidemos que, mientras este fin de año los humanos
celebran fiestas por todo el mundo, los demás animales están esclavizados en las
granjas y laboratorios, sufriendo, padeciendo por haber sido mutilados pocos
días antes (a los cerdos les cortan el rabo, los dientes y les arrancan los
testículos, a las gallinas les mutilan el pico, etc.) y privados de la vida a la
que tienen derecho.

Queremos también recordar a todos aquellos que se esfuerzan cada día por ayudar a los demás animales sin esperar nada a cambio más que la satisfacción de saber que han ayudado a otros que les necesitaban. Durante la preparación del reportaje nuestros activistas se infiltraron en la plaza de toros con cámara oculta, mostraron delante de las cámaras todo el material y la preparación necesaria para realizar descuelgues, saltos al ruedo y rescates, realizando además varias entrevistas a camara durante las acciones.

dilluns, 2 de febrer de 2009

UN TORERO SERÀ LA IMATGE DE L'ASSOCIACIÓ ESPANYOLA CONTRA EL CÀNCER

J. O. C. serà la nova imatge a nivell estatal de l'Associació Espanyola Contra el Càncer. El torero murcià posarà rostre i donarà veu a una nova campanya, que inclourà anuncis en televisió, i per la qual es pretén informar a la població del problema que suposa aquesta malaltia i les seves altes taxes de mortalitat.
El propi J. O. C. la coneix bé després del dur tràngol que li va tocar viure al costat de la seva esposa, una famosa tonadillera fa més de dos anys. Per això, el maltractador conscienciarà sobre la importància d'un diagnòstic precoç i animarà a la realització de revisions mèdiques i estudis periòdics incidint en la detecció precoç del càncer de colon en els homes i el de mama en les dones, els més comuns actualment. La campanya comptarà amb suport econòmic institucional i, segons s'ha pogut conèixer, J. O. C. s'ha mostrat encantat i orgullós per l'interès de l'Associació que abanderi la seva causa, el que farà de manera desinteressada i gratuïta.

diumenge, 1 de febrer de 2009

UN PARLAMENTARI DEL PSC ACUSA D'INQUISIDORS ALS ABOLICIONISTES TAURINS

«Quienes quieren prohibir la fiesta de los toros no son moralmente superiores a los aficionados, son inquisidores», va manifestar el socialista David Pérez, membre del Parlament de Catalunya, en una de les taules rodones del Fórum Mundial de la Cultura Taurina, que se celebra des de dijous passat i avui es clausura a la localitat de Angra do Heroismo, a l'arxipèlag portuguès de les Açores.
El citat polític català va afirmar, no obstant això, «respectar la iniciativa popular que actualment recull signatures entre els meus conciutadans amb la finalitat de sol·licitar la supressió dels espectacles taurins». Pérez va recalcar que «en Cataluña los aficionados no salen públicamente del armario, y a la mayoría de mis compañeros de la clase política les cuesta echar la pata pa'delante». El parlamentari socialista va animar als assistents al Fórum -més de 300 afeccionats i professionals d'onze països- «a recobrar l'autoritat moral que ens permeti exercir les nostres llibertats individuals, entre les quals es troben la defensa i gaudi del fet cultural taurí».
El militant del Partit Socialdemòcrata portuguès, Moita Flores, alcalde de la localitat de Santarém, va denunciar per la seva banda «la manipulació de la Festa dels toros per part de la classe política ibèrica» i va al·ludir a la «falsa moral que equipara els drets dels animals amb els dels homes».

MIG MILIO DE CAÇADORS TALLARAN LA CASTELLANA DE MADRID EL PROPER 1 DE MARÇ

Notícia publicada l'1/02/09 a Telemadrid.es
Más de medio millón de cazadores y agricultores, 500 rehalas, 500 galgos y otros tantos tractores, halconeros y arqueros prevén cortar el Paseo de la Castellana de Madrid el próximo sábado, 1 de marzo, en contra de la Ley de Patrimonio Natural y la Biodiversidad.

Los organizadores de la manifestación -la Asociación Agraria de Jóvenes Agricultores (Asaja), la Real Federación Española de Caza (RFEC) y la Oficina Nacional de la Caza- consideran que se trata de una Ley "punitiva, ambigua, intervencionista y confiscatoria".
El presidente de la RFEC, Andrés Gutiérrez Lara, ha reclamado hoy en una conferencia de prensa en Madrid, que desaparezcan los artículos de la Ley sobre los Espacios Protegidos, especialmente el que se refiere a la prohibición total de la caza con balas de plomo.

Gutiérrez Lara califica a la ministra de Medio Ambiente de "mentirosa compulsiva" porque en ningún otro país existe una prohibición total, ya que en Francia está limitado su uso a una serie de humedales concretos y siempre que se dispare de cara al agua.

Reclama además, al igual que el presidente de Asaja, Pedro Barato, la participación de los implicados en la elaboración de este tipo de leyes y anunció que su Federación rechaza participar en el Consejo Estatal de Biodiversidad que se reúne el próximo 13 de marzo hasta que no se modifique la Ley.

Barato, por su parte, rechaza las expropiaciones de terreno que contempla la Ley para los agricultores y considera que esta Ley debería premiar a los agentes que conservan el medio rural, principalmente los agricultores y ganaderos, y no "criminalizarlos".

El presidente de Asaja ha destacado que se trata de una manifestación del medio rural en su conjunto y asegura que no atenderán a las "provocaciones" y que "no se ha pedido ningún carné de nada" a los convocados, que tienen derecho a manifestarse como otros tantos colectivos lo están haciendo actualmente antes de las elecciones generales del 9 de marzo.

Barato resalta que la caza es un complemento actualmente para la actividad ganadera y agrícola e incluso admite que una perdiz puede llegar a tener un mayor valor en algunas zonas del territorio que un cordero.

Recuerda que muchos trabajadores del medio rural obtienen un mayor salario un fin de semana de caza que en sus trabajos habituales y que el cazador es "una cadena de valor añadido" para el medio rural.

Considera, por ello, que el Ministerio de Medio Ambiente "se equivoca" por no tener a su lado a quienes gestionan el territorio, sino a unos "ecolo-jetas".

La gerente de la Oficina Nacional de la Caza, Belén Pirilla, ha considerado que la Ley de Patrimonio Natural y Biodiversidad es "la gota que ha colmado el vaso" por lo que esta manifestación del medio rural "será todo un éxito".

El sector de la caza genera en España 4.808 millones de euros, emplea a 225.000 persones y genera 1,5 millones de jornales en temporada.