dimecres, 30 de setembre de 2009

PERE GIMFERRER: "PROHIBIR ELS TOROS, ÉS PROHIBIR TAMBÉ A PICASSO, MIRÓ I BARCELÓ"

Resposta de QP! punt per punt a l'entrevista que Pere Gimferrer, poeta i acadèmic (RAE), ha otorgat a La Razón:
LA RAZON: ¿Qué opina usted acerca de que quieran prohibir la Fiesta en Cataluña?
PERE GIMFERRER: Es un disparate. El argumento más evidente es que nadie está obligado a ir a los toros. Y luego habría que averiguar de qué estamos hablando.

QP! Per aquesta regla de tres hauriem de tornar a legalitzar el garrote vil i que l'execució sigui pública, això sí que hi vagi qui vulgui i qui no estigui d'acord amb la pena de mort que simplement no hi vagi.

LR: ¿Cuál es la cuestión de fondo?
PG: No está muy claro si el problema es la defensa de los animales o que entienden que es algo ajeno a Cataluña. Lo segundo es indefendible. Antes he nombrado a Alberti, a Hernández o a Lorca, pero podría hablar de Picasso, de Miró, de Dalí, de Barceló; hablo de pintores por dar continuidad al tema. ¿Hay que prohibirlo también? ¿Todo esto es ajeno a Cataluña? Entonces, tengo en mente las fotos de Miró toreando en una plaza. Digo Miró porque es uno de los representantes de la vanguardia del catalanismo cultural.

QP! Hi ha pintors catalans i no catalans que han reflectit les corrides de toros... i la guerra, i la gana i moltes injustícies. Que estiguem en contra de la guerra no vol dir que ho estiguem en contra de l'art. L'art és una recreació, no una realitat. Vostè ho hauria de saber.
Per tant l'abolició de la tauromàquia no comporta estripar els quadres de Miró o Dalí, és absurd.
Si tal i com vostè diu "lo segundo es indefendible", hem de presuposar que el primer argument (la defensa de l'animal) sí que és defendible. Gràcies per entendre la postura abolicionista.

LR: ¿Cree que hay una necesidad social de prohibir los toros?
PG: ¿Y entonces los que estábamos en la plaza? Y los que no estaban tampoco creo que estén afectados. Esto suponiendo que la argumentación sea sociocultural. Si lo que preocupa es el animal, entonces hay que prohibir también la cacería. A nadie se le obliga a ir a los toros y mucho menos a torear.

QP! La realitat social és la que reflecteixen totes les enquestes i els resultats no són opinables. En numeros rodons: 70% a favor de l'abolició dels toros i 30% en contra.
La plaça de toros no es va acabar d'omplir, hi havia unes 19.000 persones per veure a José Tomás, màxim exponent actual de la tauromàquia. Molta gent va venir de fora de Catalunya, ja que aquest torero per supersticions no entra a totes les places.
També va ser un acte de resistència assistir a la que possiblement serà la darrera corrida de toros.
D'altra banda 184.000 persones van signar per l'abolició a Catalunya. Aquests són els números.

De totes maneres, creu vostè necessari que hi hagi una movilització social massiva per garantir cadascún dels drets de les minories?
Si fos així per exemple els homosexuals (5% de la població) mai tindrien els mateixos drets que els heterosexuals perquè la societat no "ho demana".
Li recordo que percentualment el nombre de lectors de llibres a Espanya és una minoria i en canvi la indústria cultural gaudeix de molts beneficis, com ha de ser. Per cert, ja que vostè escriu poesia, sabrà que el nombre de lectors de poesia és una minoria dins d'una minoria.
Els estats han de vetllar i protegir els drets de no només de les majories, de tothom, i per què no fer-ho amb els que no tenen veu: els animals.

LR: El desenlace será este invierno en el Parlamento catalán. ¿Qué pueden hacer los ciudadanos mientras tanto?
PG: Manifestar su opinión en la medida de lo posible. A mí no me gusta el fútbol, por ejemplo, pero no por eso voy a pedir que lo prohiban. No se me pasa por la cabeza.

QP! No sigui demagog, el futbol no comporta ni tortura ni mort per a ningú. Les portes dels estadis són obertes.

LR: ¿Qué valores fundamentales defiende en la sociedad catalana?
PG: La idea de prohibir los toros contiene tres puntos que no puedo compartir: limita la libertad del que hace algo porque lo desea y no obliga a nadie a hacerlo. Encierra manifiestamente el desprecio a valores culturales catalanes y no catalanes, y tiene una idea errónea tanto del pasado como del español y del sentimiento de pertenencia. ¿Qué hacemos en Madrid en la Transición con la imagen de Bergamín y Alberti en Las Ventas? Alberti llegó a defender la independencia de Cataluña.

QP! Què té a dir sobre la llibertat de l'ésser viu, mamífer amb capacitat de sentir dolor, i del dret que té a no ser torturat? (Carta dels drets dels Animals, ONU).

Segons la UNESCO, màxima autoritat a nivell mundial en quan a Educació, Ciència i Cultura: "La tauromàquia és l'infame i comercialitzat art de torturar i matar animals en públic. Traumatitza als nens i als adults sensibles. Agrava l'estat dels neuròpates atrets per tals espectacles. Desnaturalitza la relació entre les persones i els animals. Constitueix un desafiament gravíssim a la moral, educació, ciència i la cultura."


LR: El antitaurino no es una figura nueva.
PG: Un antitaurino era Cernuda y era sevillano. No tiene que ver con Cataluña. Miró podía ser taurófilo y en cambio he encontrado gente contraria a la Fiesta en Córdoba. Los antitaurinos vienen de muy lejos, los podemos situar ya con Eugenio Noel, en la Generación del 98.

QP! Els abolicionistes (així ens definim) som animalistes, n'hi ha de dretes, independentistes, nacionalistes espanyols, apolítics, tota la diversitat que pugui imaginar.

Per això, per nosaltres, l'únic argument és el maltractament animal, qualsevol argument polític el desvinculem de la nostra lluita. La vida d'un ésser viu està per sobre de totes les polítiques.
Són els taurins que en mitjans de comunicació de fora de Catalunya intenten vincular partits nacionalistes o independentistes a la lluita abolicionista. També són els taurins qui posen determinades banderes i no unes altres a les seves reivindicacions tauròfiles.

Cultura era la lluita de gladiadors o l'actual ablació de clítoris a les nenes. Aquestes "cultures" haurien de ser superables per l'evolució natural a una societat més ética i justa per a tots els éssers.

Per cada personatge cultural pro-taurí en podem trobar un altre al que li repugna la tauromàquia. Li faré una llista d'il·lustres abolicionistes catalans i no catalans:


Pio Baroja, Antonio Machado, Miguel de Unamuno, Juan Ramón Jiménez, Félix Lope de Vega, Francisco de Quevedo, Víctor Hugo, Manuel Vicent, Jacinto Benavente, Miguel Delibes, Justo Navarro, Ángel Padilla, Xavier Trias, Bryan Adams, Diari Público, Mediapro, Jaume Roures, Karmele Marchante, Estívaliz Sanz (CQC), Rossy de Palma, Maruja Torres, Dalai Lama, Paul McCartney, Alaska, Júlia Otero, Amparanoia, Sílvia Marsó, Fernando Tejero, David Delfín, Ana Sahun, Bruno Oro, Gerard Quintana, Josep Maria Terricabras, Jordi Tardà, Mathew Tree, Natxo Tarrés, Alicia Silverstone, Paca Gabaldón, Pamela Anderson, Amaral, Diari 20 Minutos, Chambao, Pilar Rahola, Lucía Etxebarría, Francisco Umbral, Ojos de Brujo, Toni Soler, Cristina Narbona, José Saramago, Sílvia Tortosa, Carlos Goñi, Joan Herrera, Josep Maldonado, Jordi Guillot, Col·legi d'Advocats de Barcelona, Espido Freire, Antonio Fraguas "Forges", José Luís Serrano, Marisol Ayuso, Magda Oranich, Gervasio Deferr, Javier Sábada, Melanie Olivares, Jordi Sabater i Pi, Jesús Mosterín, Salvador Pàniker, Fernando Delgado, Eduardo Reina, Ana Maria Ruiz Polvorosa, Maria Galindo, Ángel Mora, Javier Andreu, David Castillo, Pepe Viyuela, Paco León, Carmen Machi, Carlos Tarque, Ruth Toledano, Liberto Raval, Àngel Martín, Rosa Montero, Maria Eugenia Yagüe, Pilar Eyre, Jorge Javier Vázquez, Brigitte Bardot, Jean-Claude Van Damme, ...

JOAN HERRERA DEMANA AVUI UNA PROPOSICIÓ NO DE LLEI PER ACABAR AMB EL TORO DE LA VEGA

El portaveu del grup parlamentari ERC-IU-ICV al Congrés, Joan Herrera, defensarà avui una Proposició no de Llei sobre el Torneig del Toro de Vega que insta al Govern a "establir les mecanismes legals necessaris que evitin situacions de maltractament animal" com el qual es produeix en la festivitat del Toro de Vega.
Herrera va registrar la PNL després que un setembre més es repetís la "tradició" que consisteix en que més de cent genets a cavall clavin llances a un toro fins a matar-lo. Herrera, que en el text de la PNL, qualifica l'espectacle com "sádica diversió" lamenta que el torneig "estigui declarat com una Festa d'Interès Turístic Nacional quan objectivament es tracta d'un acte de tortura pública i mort d'un animal. Aquest no és l'únic acte de barbàrie amb els animals que es produeix en territori espanyol sota l'empar de la tradició, però si és un dels més cruels i representatius de la tortura animal permesa", afegeix l'exposició de motius de la PNL.
Per tot això, Herrera diu que "ja és hora de deixar de fer el ridícul i plantejar-nos si la tradició ho justifica tot" i planteja que s'estableixin tots els mecanismes legals necessaris que evitin situacions de maltractament animal com el Torneig del Toro de Vega.

dimarts, 29 de setembre de 2009

CONTINUEM AL SEGLE XIX...

Nou article de Julio Ortega Fraile en el que es fa ressó de la notícia que el Ple del Senat ha rebutjat la moció presentada per Entesa Catalana de Progrès (ECP), amb tan sols 30 trenta vots a favor i l'oposició del PP i del PSOE, per la qual instava al Govern a revisar la normativa sobre declaració de Festes d'Interès Turístic Nacional o Internacional a aquelles que comportin maltractament a animals o persones, amb l'objectiu de "vetllar amb especial cura el respecte per animals i persones". El senador de la Entesa Josep Maria Esquerda va subratllar així que no es tracta de prohibir res a ningú, sinó de deixar de promocionar a l'empar de l'Estat el maltractament contra els animals i separar el maltractament animal de la tradició, a més de recollir en el Senat el sentiment social que reconeix la crueltat i el respecte als animals com una disfunció social.

"El Senado ante el maltrato de los animales"

Han vuelto a meter los pies en la prehistoria Señores del Gobierno, y lo han hecho de la mano de sus supuestos oponentes políticos, a los que sin embargo parece unirles el gusto patológico por la crueldad con los animales. No voy a introducir en el mismo saco de inductores al maltrato de seres vivos en festejos y tradiciones a todos sus representantes en el Senado, porque algunos creo que tuvieron que contener las náuseas al comprobar las inclinaciones de sus compañeros de Partido, pero lo que no admite discusión es que su Grupo, en el que tal vez habría que cambiar el significado actual de la última sigla de su acrónimo por el de “Especista”, tiene verdadero pavor a dar cualquier paso que represente conceder la razón a quien la tiene: todos los que exigen el fin de la tortura a los animales.


Están Ustedes mucho más cómodos así, les llega con quitar de las calles nombres asociados al Franquismo pero sin embargo, conservan uno de los indicadores de la España más atrasada y salvaje. Siento repugnancia por su cobardía o por su complicidad con estas acciones cargadas de sadismo y de brutalidad, y espero que su comportamiento les pase la factura correspondiente, porque no se puede confiar en unos estadistas que se niegan a erradicar el ensalzamiento de la violencia. De poco vale que digan buscar soluciones a la crisis o a los accidentes de tráfico, si por otra parte fallan en lo más elemental: en coadyuvar a que la ciudadanía considere el respeto ajeno y la protección a los más indefensos como valores fundamentales, eso si que sería el remedio contra otros muchos males sociales.
-
Después de esta vergonzosa sesión, su Orden Ministerial de 2006, en la que se prohibían las fiestas en las que se maltratasen a los animales, queda convertida en un monumento al oportunismo y bañada en sangre, porque es incontestable que a Ustedes les trae sin cuidado el sufrimiento de estas criaturas, cuando a pesar de ese paripé legal, siguen permitiendo la vigencia de aquellas cuyo origen es anterior a esa fecha. Si lo que pretendían con semejante decisión era contentar a los animalistas en busca de su voto se han equivocado por completo, porque estamos en contra de la tortura y de las condenas a muerte con independencia del día en el que se redactó el artículo que las ampara.

Les convendría tomar nota de sus “colegas” del PSC, que han demostrado una dignidad y una moralidad de la que Ustedes carecen. E imagino que suscriben por lo tanto las palabras del Senador conservador cuando indicó que “la definición de maltrato es opinable”. Aquí Caballeros - por mostrarles consideración atendiendo a razones de educación, que no de convencimiento - lo único discutible es su honestidad, porque les recuerdo como muchas veces se ha hecho ya, su promesa de elaborar una Ley de Protección Animal. Pasaron los mítines previos a las elecciones y su talante progresista se transformó en actitudes cavernarias.

Por eso me suscita una risa amarga cada vez que les escucho jactarse de cumplir algo que les gusta tanto nombrar: su “hoja de ruta”; en la que parece que se han saltado el párrafo referido al amparo de los animales y que alguno de sus asesores durante la campaña les aconsejó que incluyesen, porque “unos cuantos votillos ganaremos”. Lo cierto es que en su día, con aquella Norma, reconocieron que lo que padecen los animales en las tradiciones populares es agravio físico y psicológico y no otra cosa, y que el que le sigan otorgando legitimidad atendiendo a su antigüedad les convierte en mecenas de la brutalidad y en responsables de esas prácticas.

Si realmente, como alegó el Sr. Marqués, lo que le hacemos a los animales es susceptible de ser calificado de maltrato o no según interpretaciones, lo mismo les digo acerca de las violaciones o de la quema de bosques. Mientras para algunos de Ustedes la crueldad se pueda denominar arte o cultura, no tendrán la menor justificación moral para que ciertos individuos no puedan declarar que forzar sexualmente a una mujer es un acto de amor incontenible, o que dejar reducidas a cenizas cientos de hectáreas, no se trata realmente de un homenaje a uno de los elementos primarios: el fuego.

Que un torero, que se gana la vida matando, defienda su miserable ocupación es lamentable pero hasta cierto punto comprensible, atendiendo a su naturaleza agresiva y egoísta, pero resulta todavía más deleznable ver como Ustedes, que perciben su sueldo por “servir a la Sociedad”, se erigen en baluartes de esas tendencias criminales. Tanto si lo hacen por miedo como si es por placer, lo cierto es que se aprovechan de la ignorancia y de la indiferencia de la gente al respecto, pero no se confíen, cada día la información y el compromiso son mayores y por lo tanto, su notoria ruindad se hace también más patente.

Me gustaría disponer del poder para llevar a cabo una acción: la próxima vez que aparezcan en cualquier televisión proclamando lo modernos, lo avanzados y lo adelantados que somos en este País, mostrar inmediatamente después de su intervención las imágenes del feroz lancero que el pasado día 15, trataba de extraer su lanza del cuerpo sangrante de Moscatel, el Toro de la Vega de Tordesillas, escarbando con ello en sus ya tremendas heridas y todo con la intención de volver a ensartársela. Sería muy ilustrativo contemplar cómo se les helaba en ese instante su sonrisa ladina e hipócrita, teniendo que tragarse sus mentiras con un buen sorbo de la sangre del desdichado animal.

El verdadero interés turístico en España no está en contemplar como alancean, abrasan, atropellan, ahogan o mutilan a un toro, sino en observar a ejemplares de caminar erguido propios de la Edad de Piedra, disponiendo de carta de diputado.


Helena Escoda (antropòloga) ens dóna una visió global dins de la història de com una tradició tan cruel ha evolucionat fins al que és actualment, i sobretot de com els governants han permès i han prohibit puntualment els espectacles amb toros segons els interessos, com està succeïnt ara mateix amb el govern del PSOE i l'oposició del PP.
Aquest article ha estat publicat al web de l'associació animalista AnimaNaturalis:

Anàlisi de la tauromaquia des de les seves arrels.

Encara avui no hi ha acord per unanimitat sobre els orí­gens de la tauromaquia. La veritat és que, tant com la seva gènesi, com la seva arribada fins als nostres dies, es deuen a un cúmul de circumstàncies diverses. Des de la prehistòria paleolí­tica, l'ésser humà ha caçat toros. D'aquest fet, vam conservar varietat de pintures rupestres. El toro salvatge, el bos primigenius taurus, va ser domesticat en el perí­ode neolí­tic. Era utilitzat com animal de tir per a l'arada en les activitats agrí­cues i, en menor mesura, com recurs càrnic. Des de les nostres arrels prehistòriques, aquest animal ha estat dotat d'una complexa simbologi­a. Aquest rumiant, en diferents civilitzacions i cultures, ha simbolitzat la força, la virilitat, la capacitat per a engendrar, la fertilitat, la deïtata protectora de l'agricultura etc...

En els últims i decadents anys de l'Imperi Romà, tenim documentades les primeres notícies sobre la participació de toros en espectacles, la finalitat dels quals era oferir violència gratuïta. Aquestes pràctiques eren anomenades venerationes, lluites que animals lluitaven contra altres animals, homes lluitaven contra animals o homes i dones eren llançats a les feres com càstig deshonròs, en aquest moment les seves morts, es van convertir en una diversió per al poble. Aquests espectacles duraven hores i es vaig oferir­an en diverses modalitats.

Juli Cèsar va ser qui va introduir els toros d'Hispania en les venerationes que s'organitzaven en el Coliseu de Roma. Un conegut matador de toros va ser un tal Karpòfor. Ovidi descriu que usava una tela vermella per a cridar l'atenció de l'animal perquè envestís i després el matava armat amb una espasa i un escut. La majori­a d'aquests lluitadors, anomenats bestiarrii, eren condemnats, presoners de guerra, desertors de l'exèrcit, esclaus condemnats o voluntaris de classe humil, els quals es sentien atrets per la possibilitat de deixar la seva condició de miserables, ja que els combatents que podien sortir vius de les feres, eren aclamats pel poble i gaudien d'una gran popularitat.

Organitzar aquests espectacles comportava grans costos econòmics, en els quals participava moltíssima gent. Des dels caçadors que organitzaven expedicions per a capturar animals salvatges, fins als encarregats de fer publicitat de l'esdeveniment.

La finalitat polí­tica que perseguia era entretenir al poble, i especialment, a la gran massa de desocupats que hi havi­a a l'imperi decadent, que fins i tot van arribar a ser mantinguts pel propi Estat. D'aquesta manera, s'evitaven manifestacions per a reclamar drets polí­tics, el repartiment més just de la propietat i els disturbis en la ciutat. A l'emperador Neró li encantava baixar a la sorra de Coliseu a exhibir-se matant lleons. L'historiador Suetoni ens descriu que abans prenia la precaució de llimar-los les ungles i les dents, i afeblir-los sense donar-los ni aigua ni menjar i amb alguna substància aturdidora. El poble, que ignorava tals paranys, aclamava al seu emperador perquè podí­a matar lleons desarmat, fàcilment. Aquesta polí­tica es coneix com el pa i circ (panem et circenses).

En la Hispania romana, també van existir amfiteatres i circs, com els de Mérida, Tarragona, Itàlica o Saelices. A la capital de cada província s'organitzaven venationes com les de Roma, segons les seves possibilitats i recursos.

Durant el 206 a.C, sota el domini de Roma, va arribar a la Pení­nsula Ibèrica, el culte a Mitra. Entre els ritus cerimonials a aquest déu, vaig existir­ un que se sacrificava a un toro amb un punyal i es batejava al fidel amb la seva sang. Quan Roma va caure, es van formar diversos regnes independents. a l'Hispania es va formar el regne godo. Aquest va caure sota la conquesta dels àrabs, que va començar en 711. En 722, amb la victòria cristiana en la Batalla de Covadonga, i en 732, amb la victòria en la Batalla de Poitiers, va començar la Reconquesta, i la formació de nous regnes cristians.
Durant el perí­ode de formació dels regnes cristians, el primer espectacle taurí formalitzat que coneixem va tenir lloc en León, en 815, encara sota domini àrab, encara que els seus organitzadors eren cristians. El primer anunci públic d'una corrida, del com tenim constància, és el de la celebrada a Ávila, en motiu de la celebració de les noces de l'infant Sancho d'Estrada durant el 1080. També va haver una corrida el 1107 per a celebrar les noces d'un tal Blasco Muñoz, en la localitat de Batolla (Logroño). Per a celebrar la coronació d'Alfonso VII (1133), es van còrrer diversos toros, i a León al 1140, es va festejar de la mateixa manera les noces de la seva filla.

La tradició de còrrer als toros (aquesta és la forma que des del segle XIII trobem en els documents per a referir-s'a aquestes matances) s'executava per a festejar noces, coronacions, batejos, victòries en batalles, homenatges fúnebres, canonitzacions de sants etc... Qualsevol ocasió donava lloc a còrrer toros. Aquest entreteniment, solia ser practicat a cavall per la noblesa i imitat a peu pel poble pla. En llocs com a la Plaza Mayor de Valladolid i a partir de 1619 en la de Madrid o en el parc de Buen Retiro, es solien practicar tornejos medievals on cavallers s'enfrontaven entre si­, i més tard, es deixaven toros que si envestien eren atacats i morts amb llances o eren perseguits per una quadrilla de genets que els clavaven llances (jocs de toros i canyes). En aquests tornejos, la finalitat dels quals era embrutir al poble, es valorava el toreig a cavall, que per definició era com ho realitzaven els aristocràtics. L'acció auxiliar que podien fer els plebeus per a cridar l'atenció al toro, no va merèixer cap esment per part dels cronistes oficials. Cal tenir en compte, que en tots aquests espectacles medievals, es mataven toros, però també es van perdre moltes vides humanes.

En l'Edat Moderna, comencen aparèixer les crí­tiques més severes contra aquesta pràctica tan abominable. Les crí­tiqus es basen, sobretot, a causa de la gran quantitat de morts humanes que provocaven. Aquestes morts, no eren solament a causa de les envestides de toros, torejar generava baralles entre homes, que acabaven clavant-se les llances entre ells, així­, com morts degudes a devessalls per a assistir i poder veure de prop tals espectacles.

Durant el 1567, el Papa Pius V va emetre la bula De Salutatis Gregis Domici, en la qual es prohibien espectacles taurins, al ser qualificats com a «cosa del Dimoni, aliena al cristià, a causa de la gran quantitat de morts, ferits i lisiats que provoquen». L'Església amenaçava amb excomunicar als que desobeïssin al papa i en no enterrar en terra sagrada als que morissin en aquestes pràctiques. No obstant això, es va fer cas omís d'aquesta ordre papal, i per desgràcia, la seva vigència va daurar poc.

El Papa successor, Gregori XIII, amb la bula Nuper Siquidem, al 1575, es va consentir de nou còrrer als toros, ja que segons li havi­a informat el rei Felipe II, còrrer als toros era tan beneficiòs per als seus regnes. En realitat això no era així­, tot això era a causa de el seu propi vici i a les pressions que rebia per part de la cort. El poeta Francisco de Quevedo en la seva epí­stola Contra las costumbres presentes de los castellanos, dirigida al Comte-Duc Olivares, es mostra crí­tic contra la crueltat infligida a l'animal i per què aquestes matances descontrolades, tenien conseqüències nefastes per a l'agricultura.

Durant el 1700, va arribar A Espanya la dinasti­a borbònica, amb el rei Felipe V. En motiu de la seva arribada, es va festejar corrent a diversos toros. Felipe V, procedent d'una cort parisenca molt més avançada i refinada que la castellana, va considerar l'espectacle una festa bàrbara, cruel i de mal gust, que només donava malament exemple al poble. La noblesa castellana va poder accedir a uns nous usos i costums portats per Felipe V, i d'aquesta manera, els nobles van abandonar el toreig, considerat un costum castís i medieval, i va adoptar un comportament aburgesat i més refinat. Llavors, la plebe va continuar la festa a la seva manera, gairebé sempre sense cavalls, ja que resultava un animal massa costòs per a aquestes gents. A partir d'aquest moment va començar a configurar-se el toreig com avui ho coneixem, en el que el protagonista és un home que toreja a peu. Encara que la dinastia real va intentar acabar amb aquestes pràctiques, va haver de cedir i permetre-les a causa del fort arrelament entre els espanyols.

És durant el regnat de Carlos III (1759-1788) quan es comencen a construir les places de toros, l'antecedent arquitectònic dels quals és l'amfiteatre romà. No tots els espanyols veien amb bons ulls aquest desenvolupament de la tauromàquia, sobretot a partir de la construcció de les primeres places, les de Ronda, Sevilla, Olot...

El liberal José Picón en la seva obra Pan y Toros al·ludeix, directament, al caràcter embrutecedor que tenia el circ romà, ja que veia en aquesta actitud taurina una forma d'allunyar al poble de la cultura cí­vica i de la polí­tica. El cartell de toros més antic que coneixem data de 1763, per a promocionar la inauguració de la temporada a Sevilla. Al1771 va morir, agafat pel toro en la plaça, el primer torero de fama, el nom de la qual coneixem: José Cándido.
L'inventor de la corrida moderna va ser Joaquí­n Rodrí­guez Costillares (1743-1800), empleat de l'escorxador de Sevilla, com tota la seva família. Va organitzar les quadrilles de toreros, los tercios de la lidia, el toreo de capa i la verónica, va millorar l'ús de la muleta perquè es clavés millor en les carns, va inventar l'estocada i el volapié, així­ com va modificar el vestit de torejar. El primer tractat de tauromàquia va ser escrit al 1796, per José Delgado Guerra, un dexeple de Costillares.

Quan arriba el segle XIX, a tota Europa han començat a erradicar-se els costums en què es maltracten animals per a entretenir. No obstant això, a Espanya comença un nefast segle taurí. Ara, el torero que ha fet fama entre el poble, és rebut en les corts del rei com un heroi. El rei Fernando VII, l'últim rei absolutista, va tancar la Universitat i va obrir les escoles de tauromàquia, des d'on es va promocionar la tauromàquia que avui coneixem. Val a dir, que la tortura pública d'animals humans (bruixotes, heretges, delinqüents, etc...) i no humans era corrent en tota Europa fins al segle XVIII, i al XIX, es van suprimir. Per posar un exemple paral·lel a Anglaterra eren freqüents els bull-baitings, baralles entre gossos i toros o mutilació de toros per éssers humans. Aquestes pràctiques van ser prohibides el 1824 i el mateix any es va fundar The Royal Society for the Prevention of Cruelty to Animals. Anglaterra va ser el bressol de la Il·lustració, moviment que a Espanya gairebé no va existir. La Il·lustració no va ser tan sols un moviment polí­tico i intel·lectual, va anar també un moviment moral. Els il·lustrats sempre es van oposar a la tortura pública, com cosa degradant i embrutecedora, tant infligida a persones com a animals.

El segle XIX té innombrables exemples del que comportava la barbàrie taurina. La ciutat taurina per excel·lència, en aquell moment, va ser Barcelona, aquesta ha estat l'única ciutat del Món en tota la Història que ha mantingut tres places de toros actives alhora. Cal tenir en compte, que Barcelona esdevé taurina paral·lelament al seu procés industrialització. Barcelona va ser el motor industrial de l'Espanya del XIX, per tant, és on van viure­ la majorí­a d'obrers. Les condicions de vida de la classe obrera espanyola del XIX, estaven entre les pitjors d'Europa. Només a Rússia, l'esperança de vida era més baixa que a Espanya. Les vides dels homes i dones d'aquell moment eren bastant frustrants. A les fàbriques es treballen unes catorze hores, els habitatges dels treballadors no reunien les mínimes condicions de salubritat, en la ciutat industrial es podia trobar treball però també la pobresa es feia més visible i no es trobava millor qualitat de vida, podia ser l'escenari de les pitjors degradacions.
Com a mètodes d'evasió es consumien grans quantitats d'alcohol i s'anava als toros. El 1835, a la plaça de la Barceloneta, El Toril, van sortir sis toros mansos, és a dir, que no envestien i esbudellaven als cavalls. El públic indignat per "la dolenta qualitat de la corrida", va sortir al carrer arrossegant un toro i van anar a cremar convents i esglésies, amb la qual cosa, gran quantitat de patrimoni artí­stic i documents històrics de la ciutat, van desaparèixer.

La dita diu: Van sortir sis toros, tots sis dolents i aquesta fou la causa d'anar a cremar els convents. Si el toro era mans, i no complia les expectatives del públic amb ganes de veure sang, se li clavaven banderilles de foc amb pólvora, amb la qual cosa se li causava encara més sofriment. Aquesta pràctica es va prohibir en el segle XX, durant la dictadura de Primo de Rivera.

A principis del segle XX, la bravura del bestiar es media amb el número de cavalls que el toro esbudellava, els cossos dels quals no es retiraven de la plaça, sinó que allí­ vaig romanaven, com a part de l'espectacle. Cavalls morts i agonitzant esbudellats, era el reclam del públic, sempre irascible, que llançava al ruedo tot tipus d'objectes i animals, pràctica que es va prohibir, per a garantir la seguretat del torero.

En definitiva, com va afirmar Manuel Vicent, si el toreig és cultura, el canibalisme és gastronomi­a. Aquesta fiesta no ens fa millors, al contrari, perquè ens sociabiliza amb aquestes crueltats, fent-nos més indiferents respecte al sofriment aliè.

CIRC AMB ANIMALS A MATARÓ I PREMIÀ DE MAR

Notícia publicada al Diari Maresme :

Activistes de l'Associació Animalista Libera! protestaran, els dies 3, 4 i 12 d'Octubre, davant el Circo Italiano, a Mataró i Premià de Dalt.

Fulletons
Els activistes repartiran fulletons informatius en els quals, segons comenten, "s'expliquen els maltractaments als quals es sotmet els animals per aconseguir que realitzin activitats tan pintoresques com saltar entre anells de foc, ...". També, mostraran imatges de vídeos enregistrats amb càmera oculta que, segons diuen, "destapen la realitat del circ".

Ensinistrament
Els membres de Libera! asseguren que els circs "no són adequats pels animals" i que encara que els espectacles de circ no pretenguin ser violents, "els animals son sotmesos a ensinistraments basats en la violència, el càstig i la privació d’aliment perquè es comportin de forma desnaturalitzada", afegeixen. Segons els activistes, els animals que depenen dels circs pateixen trastorns psicològics a causa de l'aïllament i la vida en un medi inadequat per a ells, ja que se'ls hi nega la possibilitat de satisfer les seves necessitats instintives i realitzar activitats pròpies de la seva espècie i que "els trasllats són molt estressants per ells" i afegeixen que "condemnar un animal salvatge a viure en gàbies és un acte extremadament cruel".

Espectacle
D'altra banda, afirmen que "no hi ha cap raó per pensar que el circ deixarà de ser un espectacle que atregui a milers de persones de tot el món si es deixa d'utilitzar animals, com demostra el fet que el circ més prestigiós del món sigui el canadenc Le Cirque Du Soleil, el qual no utilitza animals en cap dels seus aclamats espectacles", argumenten. Les protestes tindran lloc a la Riera de la Figuera Major de Mataró i davant L'Illa Fantasia a Premià de Dalt.


Des de Libera! recorden als Ajuntaments, els seus Regidors i els seus Alcaldes, que acabar amb aquesta crueltat està en les seves mans; que tenen absolutes competències per a regular no la prohibició dels circs sinó la utilització d'animals en els mateixos. Recordem a cadascun dels Regidors que votaran aquesta moció per a declarar-se "Ciutat Lliure de Circs amb Animals", que estan emparats a més pel codi Civil Català, que dota als animals d'una naturalesa mixta, diferents a les coses.

La campanya que preten aconseguir ciutats lliures de circs amb animals es basa en l'exitosa campanya que ha sumat 81 municipis abolicionistes de la tauromàquia i que ha sigut a la vegada la impulsora de la ILP Prou.

Ciutats com Barcelona, Blanes, Rubí, Moià, Girona, Castelldefels, Lleida, ... no permeten l'entrada a circs amb animals des de fa anys.
Arreu de l'Estat s'estan produint més protestes com les que ha organitzat Animanaturalis a Logroño davant del Circo Holyday.

Vídeo de la campanya amb imatges del Circo Italiano gravades al Maresme:




D'altra banda avui hem sabut que l'Associació Europea de Circs (ECA, per les seves sigles en anglès) ha anunciat avui la presentació d'accions legals contra Àustria i la ciutat de Luxemburg per a qüestionar les seves prohibicions d'animals en circs. El president de la ECA Urs Pilz va realitzar el comunicat en el Parlament Europeu on la ECA i els seus socis van presentar un informe a MEP Doris Pack, presidenta del Comitè de Cultura i Educació, sobre els pròxims passos per a la resolució del circ 2005 del Parlament que va apuntar el desig de més reconeixement del circ clàssic, inclosa la presentació d'animals, com part de la cultura europea.

Vídeo càmara oculta de l'associació animalista ADI (Animal Defenders International) en el que es destapa el comportament cap els animals de circ darrere del teló. Queda palés que on hi ha ensinistrament hi ha càstig:


Més informació:

www.circos.org (Animanaturalis)
http://www.igualdadanimal.org/entretenimiento/circos

dilluns, 28 de setembre de 2009

28/09/09 UNA DATA PER A LA HISTÒRIA

Ahir diumenge es va produir la que segurament serà la darrera corrida de toros de Catalunya. El Parlament de Catalunya votarà properament l'abolició o no de la tauromàquia, desprès que la Iniciativa Legislativa Popular Prou (prou.cat) recollís 180.000 signatures, més del triple del necessari legalment per tramitar la ILP.
Si els parlamentaris voten majoritàriament a favor, s'inclouran els toros dins de la llei de protecció d'animals, prohibint-ne els espectacles taurins dins de places.
Els correbous de les Terres de l'Ebre, no s'han pogut incloure per no comptar amb el recolzament polític necessari.
Tot i que la ILP ha tingut algunes crítiques per no incloure els toros dels embolats, ensogats i correbous en general del sud de Catalunya, el cert és que molt probablement aquesta iniciativa popular haurà aconseguit una fita històrica amb els drets dels animals a Catalunya.

MALTRATO ANIMAL

Carta al director al diari El País del dia 28/09/09:

PSOE y PP votan en el mismo sentido para rechazar la moción que pretendía penalizar, no suprimir, las fiestas en las que se produce maltrato animal.
Sorprende que todavía no se hayan desterrado estas formas de diversión que denigran a quienes las practican y a aquellos que, pudiéndolas prohibir, las permiten. Sorprende el resultado de la votación, pero no tanto.
Ningún partido político ha tenido jamás voluntad alguna de cambiar esta situación, por temor a una pérdida de votos. La relación, la consideración y el trato que una parte de los ciudadanos de este país manifiestan hacia los animales es algo que merecería la atención de los políticos, al igual que la merecen la violencia de género, la violencia en las aulas, la violencia en las fiestas populares, etcétera.
El salvajismo y la crueldad en las fiestas populares se fomentan desde los ayuntamientos con la excusa de la tradición.
Estos mismos subvencionan espectáculos, disfrazados de acontecimientos artísticos, tan brutales y anacrónicos como las corridas de toros, que sin dichas ayudas públicas languidecerían y acabarían por desaparecer.
Los gobiernos, estatales, autonómicos y municipales, tienen la inexcusable obligación de tomar decisiones que acaben con estas prácticas de violencia gratuita.
Un partido progresista, como así se define el PSOE, no puede estar de brazos cruzados.
Este país necesita algo más que un cambio del modelo productivo: necesita un cambio en la sensibilidad de muchos de sus ciudadanos.—

Alberto Pérez Argüelles.
Boadilla del Monte, Madrid.



Comentari QP! >> També podriem afegir a la llista alguns mitjans de comunicació com El País que a la vegada que publica aquesta carta al director, en la seva pàgina 40 del mateix fa la crònica habitual de la tortura i mort de 6 toros ahir tarda a La Monumental de Barcelona.
Telecinco es fa ressó de totes els esdeveniments taurins en els seus informatius i realitza sèries de pseudo-mítics toreros morts. D'altra banda desprecia el moviment antitaurí,
minimitzant-lo com podeu comprovar en el següent vídeo:

divendres, 25 de setembre de 2009

ARXIVEN LA CAUSA DEL MATAGATS DEL PP

El Jutge ha decidit arxivar la causa al·legant que la mort dels gats era fruit d'una cacera sense que hagués acarnissament. Al febrer de 2008 van sortir a la llum unes fotografies escandaloses d'un jove mostrant com trofeus cossos morts de gats. Es tractava de Jaime Ferrero, llavors candidat del PP a l'Ajuntament de Talavera de la Reina en les eleccions municipals i membre de les Noves Generacions del PP en aquesta localitat toledana, al que, des de llavors, se li coneix com el "matagatos de Talavera" o el "matagatos del PP". Al costat del seu company Juan Carlos Vázquez, aquests joves van organitzar una matança de gats indefensos, fotografiant-se després amb els cadàvers agafats amb ambdues mans i exhibint un ampli somriure.

Posteriorment, els joves van penjar les imatges en Internet per a presumir de la seva "feta". El seu comportament va ser titllat d'immoral i impropi d'una persona pertanyent a un partit polític i candidat a unes eleccions municipals i els mitjans de comunicació i la societat en general van condemnar la seva actitud sàdica i cruel.

La mateixa visió van tenir els responsables del Partit Popular que van expulsar als dos protagonistes de les imatges de les seves files, en el que va constituir un rebuig contundent del seu comportament. Denúncia Segons va denunciar Amnistia Animal aquests fets constituïxen un delicte tipificat en l'article 337 del Codi Penal, que es refereix al maltractament d'animals domèstics. Per això, aquest organisme va sol·licitar que s'apliqués el citat article, que preveu condemnes d'entre tres mesos i un any per a aquest tipus de delictes. "La nostra sorpresa ha estat majúscula quan la Procuradora ens notifica que el jutge que atén en el cas va dictar el passat 11 de setembre un acte que disposa el sobreseïment i arxiu de l'actuació, al·legant que els gats van ser caçats i que d'això es dedueix que no va haver acarnissament", assenyala AA en un comunicat, que ha interposat el corresponent recurs d'apel·lació, manifestant que la passivitat a l'hora d'aplicar la llei està fent que "individus com aquests puguin desenvolupar conductes violentes amb total impunitat".

Text: Diari Público

EL NOU CAAC DE BARCELONA

Carta al director publicada al diari El Punt el dia 22/09/09 per la Dra. Maria Eulàlia Trias Capella:

M'omple de tristesa llegir una vegada darrere l'altra crítiques de veïns que s'esquincen les vestidures només de sentir que els equipaments d'una gossera nova aniran a parar al seu barri... Sincerament, no se què s'imaginen que és una gossera, jo estaria contenta que s'instal·lés al meu barri; penso francament que els projectes que s'han presentat afavoreixen tant el districte on s'ubiqui com els animals. Vull pensar que no tots els veïns tenen tants prejudicis, però sembla que els que tenen veu només la fan servir per negar tot allò que se'ls proposa des de l'Ajuntament. No puc entendre aquesta negativa constant i lamento de tot cor el dissortat futur que espera als gossos del CAAC si la inèrcia veïnal segueix sistemàticament oposant-se a aquestes instal·lacions. La gossera actual està ubicada a la carretera de l'Arrabassada, en unes instal·lacions obsoletes on els gossos es moren pel fred i la humitat a l'hivern i la calor els ofega a l'estiu, en unes gàbies petites i estretes on s'aglomeren aquests pobres animals. És una vergonya que en una ciutat com Barcelona, tan moderna i tan empolainada, tinguem un Centre d'Acollida d'Animals de Companyia tan immoral i tan en desacord amb la resta de la ciutat. Aquests animals tenen dret a viure en millors condicions i a deixar de morir-se d'una manera tan ignominiosa. Només espero que la solidaritat i la sensibilitat dels ciutadans acabi per predominar i els animals es puguin beneficiar aviat d'aquesta nova gossera a Barcelona.

PIEL CONTRA PIEL

Interessant capítol del programa de TVE "El Escarabajo Verde" dedicat a la indústria pelletera i els moviments animalistes representats per Igualdad Animal, Animanaturalis i Equanimal. El programa no ha pogut aconseguir l'opinió de cap associació de pelleters però sí d'un criador de visons de Girona.



Article de Libera!:

Pells: glamour o crueltat?

La indústria de la moda ha creat una imatge de glamour, elegància i sofisticació al voltant de les pells, ja que pretenen vendre-les com article de luxe. En la prehistòria paleolítica, en les regions el clima de les quals era més fred, l'ésser humà utilitzava pells per a protegir-se de les inclemències climàtiques. Aquestes pells s'aprofitaven dels animals que eren caçats per a obtenir recursos cárnics, grasses, ossos per a crear eines, etc. A partir de l'època Neolítica, es van començar a desenvolupar les primeres manufactures tèxtils a força de fibres vegetals, les quals van aportar notables avantatges, sobretot per qüestions higièniques en la prevenció d'infeccions.

En l'actualitat la vestimenta confeccionada amb pells està més relacionada amb la indústria de la moda i no amb les inclemències climàtiques. Curiosament, a Europa els països que generen més demanda d'abrics de pell són Espanya, Itàlia i Grècia, els quals gaudeixen en gran part del seu territori dels climes més calids d'Europa. La indústria de la moda ha creat una imatge de glamour, elegància i sofisticació al voltant de les pells, ja que pretenen vendre-les com article de luxe. Contradictòriament, malgrat la sofisticació aparent, vestir amb pells és el més primari, propi dels homes i dones del Paleolític, ja que per aquell temps encara no havien desenvolupat alternatives millors.

Fa algunes dècades la concepció que la societat tenia de les pells era encara més accentuada, ja que estaven a l'abast de menys persones i per això eren un símbol d'alt estatus social. Actualment el que sí està a l'abast de tota la societat és la informació, per la qual cosa dur abric de pell ha de ser considerat un símptoma de frivolitat, vanitat i sobretot d'ignorància.

La indústria d'explotació, criatura i matança d'animals per les seves pells és una de les més cruels. Cada any, més de 40 milions d'animals (una població equivalent a la de tot l'Estat espanyol) són brutalment assassinats per aquest capritx i ganes d'ostentar. Les formes de criatura i de matança d'animals són extremadament cruels.

CRIANÇA
Els animals criats amb l'única finalitat d'arrencar-los la pell viuen confinats en gàbies de la seva mateixa grandària, on no poden exercir els comportaments propis de les seves espècies. Aquesta vida desnaturalizada els causa un greu estrès, que provoca comportaments anormals, com la automutilació o el canibalisme. La majoria de granges pelleteres es troben a Noruega, Rússia, Dinamarca, Finlàndia i Holanda, i des de fa alguns anys també a Xina, país que no disposa de cap tipus de llei de protecció animal. El fet que es trobin situades en regions de clima molt fred no és casualitat, ja que el clima fred és el que provoca que els animals desenvolupin un pelatge més dens. A Espanya (primer consumidor de pells a Europa) la majoria de granges pelleteres de troben a Galícia.

ELS MÈTODES DE MATANÇA
Els mètodes amb els quals es mata als animals són extremadament cruels, ja que es pretén no danyar les pells perquè la seva cotització en el mercat sigui el més alta possible. Per a no danyar la pell, s'empren diferents mètodes, que sovint l'única cosa que aconsegueixen és deixar a l'animal inconscient. Els més generalitzats són l'electrocució anal i/o bucal, el trencament de coll o l'asfíxia. Desgraciadament, tal com han demostrat diverses investigacions, als animals se'ls arrenca la pell estant encara vius i fins i tot completament conscients. Aquesta pràctica és habitual, ja que per a no danyar la pell cal arrencar-la amb la sang encara en calenta, doncs una vegada que l'animal ha mort, la sang comença a refredar-se ràpidament i a coagularse, el que dificultaria notablement l'extracció de la pell, amb la qual cosa podria trencar-se. Una vegada escorxats, agonitzant, els animals es convertiran en menjar per als seus propis congèneres.
Veure vídeo gravat en càmera oculta en una granja pelletera de Xina (aquestes imatges poden ferir la sensibilitat):




COM IDENTIFICAR LES PELLS
Actualment, existeixen alternatives sintètiques elaborades amb poliéster que aconsegueixen imitacions gairebé perfectes de la pell natural. Gràcies a la divulgació de la informació ha augmentat la consciència col·lectiva respecte a l'ús de pells. Per això, la demanda de l'abric de pell clàssic ha baixat, especialment entre els més joves. Per a no baixar les vendes, la indústria pelletera ha inventat noves estratègies per a donar sortida als seus productes, i per aquesta raó moltes persones duen pells sense ser conscients d'això, ja que els preus baixos induïxen al consumidor a pensar que no està comprant pell natural. En l'actualitat la majoria de pells es troben en els retocs i guarniments dels abrics, sobretot en colls, punys i caputxes d'abrics elaborats en la seva majoria amb teixits sintètics. Malgrat que la llei obliga a etiquetar tots els productes indicant tota la seva composició, desafortunadament la informació de les etiquetes no sempre és fiable o no està completa, especialment quan el país d'origen del producte és la Xina. Per raons econòmiques, Xina s'ha convertit en un dels majors proveïdors de productes tèxtils i de pells a nivell mundial, i els seus clients principals són els Estats Units i la Unió Europea. En països asiàtics és comú utilitzar gats i gossos com menjar. Per això també s'utilitzen les seves pells per a elaborar adorns per a abrics, joguines, ninots, etc.

Malgrat les restriccions legals que prohibeixen l'entrada d'aquest tipus de productes en la Unió Europea, la falsificació d'etiquetes i la falta de control poden ser la causa que aquest tipus de productes hagin arribat a les nostres llars. Altre tipus de pell que podem trobar com adorn en abrics, guants o bufandes a preus populars és la pell de conill. Aquest tipus de pell és la més comuna en marques de roba juvenil i els seus preus són assequibles. Les etiquetes no sempre proporcionen informació fiable. Si observes reflexos amb la llum i un suau moviment del pelatge quan passes la mà per damunt, probablement estiguis tocant pell natural. Si no pots estar segur, no ho compris. Si observes productes sense etiquetar pots informar-nos (Liberaong.org), ja que suposa una vulneració de la llei. El nostre equip d'advocats analitzarà el cas i estudiarà la possibilitat d'emprendre accions legals.

LES XIFRES
Per a elaborar un sol abric de pell, es necessiten els següents nombres d'animals:
12-15 Linxs
10-15 Llops/Coyotes
15-20 Guineus
60-80 Visons
27-30 Mapatxes
10-12 Castors
60-100 Esquirols
120- 150 Xinxilles

QUÈ POTS FER SI DISPOSES D'UN ARTICLE DE PELL?
Si tens algun article de pell adquirit abans que fossis conscient de la injustícia de les pells, fes-lo arribar a un refugi d'animals, on ho puguin usar per a mantenir a les criatures calentes. En aquest cas, és el millor que pots fer.

Darrera campanya de PETA amb la col·laboració de l'activista Pamela Anderson. Aquesta campanya ha estat censurada en diversos mitjans per mostrar cossos nus:

dimecres, 23 de setembre de 2009

LA MUERTE DE MOSCATEL, PER JOSÉ VALLE

José Valle de l'ONG Igualdad Animal ha redactat en primera persona els últims instants de vida de Moscatel, el toro "alanceado" de Tordesillas (Valladolid).
Igualdad Animal ha estat present aquest any gravant un vídeo (que podeu veure a sota) per donar testimoni del macabra ritual en el que es tortura i mata un animal herbívor, per tant pacífic.



Hoy he estado en Tordesillas con mis compañeros de Igualdad Animal por segundo año consecutivo. El año pasado sobrevolamos el pueblo con un parapente a motor exigiendo respeto para todos los animales y grabando la muerte de Valentón. Gracias a la grabación que realizamos por entonces, varios medios de comunicación pudieron mostrar ante la sociedad imágenes de los últimos momentos de Valentón y la injusticia de la que fue víctima.

Este año hemos vuelto a estar ahí. En esta ocasión la víctima era Moscatel. Después de intentar escapar malherido por la carretera hasta el punto de casi llegar a la autopista (todavía es visible el rastro de sangre que dejó sobre el asfalto en su intento de huida), Moscatel fue alanceado en una cuneta. Todavía permanecía en pie cuando llegamos corriendo y prácticamente extenuados a su lado. Él estaba desconcertado mirando a su alrededor y con una lanza clavada en su costado. La sangre brotaba abundantemente por la herida abierta. Una muchedumbre armada con lanzas le rodeaba con el firme propósito de matarle en aquella misma cuneta. Un mozo intentó en vano sacarle la lanza que permanecía clavada en su costado, agravando aún más su herida. Minutos más tarde, cuando Moscatel ya estaba arrodillado, casi exhausto, dos mozos consiguieron quitarle la lanza. Moscatel reaccionó levantándose en un último intento desesperado de luchar por su vida, tratando de embestir contra sus agresores, algunos de ellos subidos encima de caballos que también son víctimas de este festejo. Su intento acabó con él nuevamente en el suelo que acabó con él nuevamente en el suelo. Indefenso e incapaz siquiera ya de levantase, un hombre se acercó a él por detrás armado con un cuchillo con el que intentó seccionarle la médula. Hasta cinco minutos clavándole repetidas veces el cuchillo -tal y como se puede ver en el vídeo que grabamos-. Finalmente, decidieron taparle con una lona antes de que muriese dado lo grotesco que resultaba la situación incluso a los propios ojos de los agresores. Mientras unos intentaban que nadie le viese, yo me acerqué al mozo que le estaba pisando la cabeza, sobre el cuerno izquierdo para impedirle que se levantase mientras otro seguía clavándole el cuchillo insistentemente. Le vi masacrado, todavía vivo y agonizando mientras otros se alzaban de pie sobre su lomo clamando victoria. Pude tocarle antes de que le tapasen totalmente y deseé que no sintiese nada más de aquel tormento... avergonzándome profundamente de pertenecer a la misma especie que aquellos energúmenos que le habían hecho todo eso. En pocos instantes la lona azul quedó teñida de sangre mientras los agresores se disputaban quién había sido quien le había matado.

Gracias a esta grabación, varios medios de comunicación están emitiendo ahora mismo las imágenes, en alguno como en el de Antena 3 han incluido una entrevista a mi amigo y compañero activista Javier. Los agresores tapan a la víctima de su matanza e intentan ocultar su crimen ante la sociedad evitando la presencia de cámaras. Igualdad Animal por segundo año consecutivo ha estado ahí defendiendo a los animales y haciendo visible esta injusticia, dándoles voz ante quienes pretenden callarles, para avanzar hacia el pleno reconocimiento y respeto de sus intereses.

Recuerda, la muerte de Moscatel, al igual que la de Valentón el año pasado, es igual de injusta que la muerte de todos los animales sin nombre que acaban en los mataderos o laboratorios. Por favor, no colabores con la explotación animal, rechaza toda forma de utilizar a los animales porque todas ellas tienen víctimas.

PP I PSOE REBUTGEN UNA MOCIÓ AL SENAT CONTRA EL MALTRACTAMENT ANIMAL

El Ple del Senat ha rebutjat la moció presentada per Entesa Catalana de Progrès (ECP), amb tan sols 30 trenta vots a favor i l'oposició del PP i del PSOE, per la qual instava al Govern a revisar la normativa sobre declaració de Festes d'Interès Turístic Nacional o Internacional a aquelles que comportin maltractament a animals o persones, amb l'objectiu de "vetllar amb especial cura el respecte per animals i persones".

El senador de la Entesa Josep Maria Esquerda va subratllar així que no es tracta de prohibir res a ningú, sinó de deixar de promocionar a l'empar de l'Estat el maltractament contra els animals i separar el maltractament animal de la tradició, a més de recollir en el Senat el sentiment social que reconeix la crueltat i el respecte als animals com una disfunció social.

Igualment, va indicar que hi ha uns espectadors "excepcionals" d'aquestes festes que són els nens, que veuen que el més aplaudit o premiat és el que mata a l'animal o el que més el maltracta, el més brut, violent o cruel. En aquest sentit, va relacionar la violència contra els animals amb la violència contra les persones i va recordar que els éssers humans són els responsables del benestar i de la dignitat animal, a més de que en totes les legislacions internacionals més avançades figuri la protecció, el respecte i la defensa dels animals.

La moció, defensada pel senador de ERC Josep Maria Esquerda, demanava que es modifiqués una Ordre Ministerial de 2006 en la qual es prohibeixen les festes en les quals es maltracta animals. L'ordre només afecta a les festes noves a partir de llavors, però no a aquelles que ja existien prèviament. La moció demana que la norma afecti a totes, que en conseqüència es revisin totes les festes i se li retiri la qualificació de Festa d'Interès Turístic Nacional o d'Interès Internacional a les quals maltracten animals.

Esquerda va defensar la seva moció mostrant en la tribuna la portada d'EL PAÍS del passat dia 16 en la qual un toro era "lanceado" fins a la mort a Tordesillas. Esquerda es va preguntar que pensaria un ciutadà suec que planeja viatjar a Espanya i consulta en una pàgina web quins són les principals festes d'interès del nostre país i a l'arribar es troba amb semblant espectacle.

Les referències a Europa no van faltar en les intervencions de canaris, nacionalistes bascos i CIU, tots a favor de la moció. El senador català Josep Maldonado es va preguntar com es pot demanar això encara en 2009, i vi a dir que al Senat havia de caure-li la cara de vergonya si rebutjava la iniciativa. El PSOE va començar per ignorar les crítiques. No obstant això, davant el malestar evident d'alguns senadors socialistes, el grup va intentar una negociació in extremis per a assolir un text alternatiu que pogués votar. El moviment va ser tan desesperat que el socialista Javier Sanz va haver de sortir a parlar en el seu torn i confessar al ple que no coneixia la posició del seu grup, perquè la negociació s'estava produint en aquest mateix moment. Finalment, emparant-se en arguments sobre les competències, el PSOE va dir no a revisar els criteris amb els quals el maltractament a animals pot ser considerat d'Interès Turístic Nacional. Algun senador socialista es va negar a votar.

La qualificació d'Interès Turístic Nacional no suposa un benefici directe per a una festa tradicional. Sí suposa certa preferència a l'hora de rebre ajudes o estar entre les promocionades en l'estranger. El debat intern en el PSOE sobre aquest assumpte es va evidenciar ja en la reunió del grup parlamentari dilluns passat, on va haver veus a favor i en contra de la moció. Finalment, el vot negatiu ve forçat pel govern, segons fonts parlamentàries, que considera que tocar aquesta Ordre Ministerial suposa obrir un meló que donaria motiu a associacions antitaurinas per a sustentar les seves reivindicacions.

Per part del PP, el senador Javier Marquès, va defensar que tota la legislació, central, autonòmica i local, s'ha fet tenint en compte festes de "gran tradició, de vegades de centenars d'anys". Són festes que "atreuen turistes i són esdeveniments de primer ordre" en les seves localitats, va dir Marquès. La seva mera autorització, va venir a argumentar, indica que compleixen amb la normativa vigent. Finalment, va considerar que la definició de maltractament és opinable.

Text: Público i El País

dimarts, 22 de setembre de 2009

DEBAT SOBRE ELS TOROS A RNE

El programa "Futuro Abierto" de Radio Nacional de España ha tractat els espectacles taurins. Els convidats són Silvia Toval (Equanimal, animalistes) i José Enrique Zaldívar (AVAT, veterinaris abolicionistes) d'una banda i per l'altra Juan Manuel Moreno (UNETE, ramaders) i Jose Luis Carabias ("Clarín", programa taurí de RNE). També intervé telefònicament Marta Jimeno (vicepresidenta PACMA).

Opinió QP! No us perdeu els continus comentaris antidemocràtics, masclistes i homòfobs provinents de Juan Manuel Moreno ("personatge de la fotografia").
Amb gent d'aquest nivell com també Rosa Gil, actual presidenta de la PDF - Plataforma por la Defensa de la Fiesta que ha declarat recentment:

“…y de los políticos, que todos son unos chupaculos, una indecencia de personajes. Lo que no vamos a consentir es que unos políticos de mierda vengan a estropearnos la Fiesta”

Aquesta senyora tan democràtica és la màxima representant d'una associació que aglutina els defensors de la tortura feta espectacle recolzada per personatges com Joan Barril, Joan Manuel Serrat, Sílvia Munt, ...


.


LA NECESARIA UNIÓN DEL ANIMALISMO

Article de Julio Ortega Fraile (Secretari d'Organització del PACMA) extret del seu molt recomenable bloc personal "Maltrato Animal, un crimen legal"

Este artículo está redactado en colaboración con Mercedes Cano Herrera, Profesora Titular de Antropología Social de la Universidad de Valladolid, una persona admirable, sensible y una animalista muy comprometida, a la que agradezco su apoyo, su ayuda y su generosidad, por saber compartir y transmitir sus muchos y acertados conocimientos.

La máxima maquiavélica de “divide y reinarás (vencerás)”, ha sido a lo largo de la Historia una estrategia empleada con profusión para lograr la derrota del enemigo. Todos somos conscientes de que al aunar esfuerzos, la capacidad de defensa y de respuesta es mucho más eficaz que si los disgregamos, por lo tanto, aquel que librando una batalla de la índole que sea, es capaz de sembrar el enfrentamiento entre las filas de sus adversarios, tiene mucho camino avanzado para obtener la victoria.

Un contrincante taimado, sabe cómo buscar los puntos débiles de su oponente para alimentar las hostilidades internas, averiguando y aventando las rivalidades que sin duda existen dentro de cualquier colectivo o entre grupos afines, pero lo realmente asombroso y desolador, es cuando esas disensiones se producen sin que medie la intervención del antagonista, cuando sin éste haberlo intentado siquiera, contempla muy satisfecho cómo los otros se descabezan entre si, haciendo parte del trabajo que a él le correspondería y de paso, debilitándose lo suficiente como para propiciarle el triunfo.

Es curioso comprobar que así como la táctica del “prietas las filas” se da habitualmente en las agrupaciones más conservadoras o totalitarias, sabiendo mantenerse como unidad inquebrantable a la hora de iniciar confrontaciones con otras facciones, las desavenencias entre pares surgen por lo general en aquellos que defienden posturas más progresistas y cercanas a los conceptos de libertad y de justicia universal. Y tal vez esto ocurre por la mayor disposición hacia actitudes democráticas de los segundos, empezando su puesta en práctica por ellos mismos al no estar sometidos a una férrea disciplina interna que evitaría esas divisiones, enriquecedoras en cualquier caso porque el debate siempre es positivo, pero muy perjudiciales a la hora de presentar batalla.

Existen muchos ejemplos de lo anterior, pero queremos centrarnos en uno muy actual y cuya presencia está cobrando, afortunadamente, gran fuerza en España: el movimiento animalista – empleamos un término no reconocido académicamente para esta acepción, pero que creemos que la define de un modo muy claro -. A nadie se le escapa que la lucha por los derechos de los animales y por lograr que se les reconozca un respeto del que hoy carecen crece en importancia día a día, como no podía ser de otro modo en un País en el que los casos de maltrato y de muerte de estas criaturas, alcanzan la categoría de torturas y de asesinatos con el apoyo frecuente de la Administración y elevados al rango de espectáculos públicos.

Nos encontramos pues con toda una suerte de atrocidades sádicas que padecen los animales, aunque las más emblemáticas sean los festejos taurinos en cualquiera de sus variantes, desde la tradicional corrida a perversiones como los toros alanceados, ensogados, embolados, las becerradas, etc. Los que participan y amparan o se lucran de estas acciones vómicas, son un frente común sin resquicios cuando de preservar sus criminales divertimentos se trata, enfrentándose sin miramientos ni vacilaciones e incluso empleando la violencia frecuentemente, contra todos aquellos que exigen el fin de costumbres tan miserables.

Y del otro lado tenemos a los animalistas, empeñados en una contienda cuya existencia es difícil de concebir, pues no se entiende como en el Siglo XXI y en un País del Primer Mundo, se hace necesario todavía estar explicando que la brutalidad con los seres vivos no se puede considerar como negocio, cultura ni arte, sino como una abyección repugnante propia de mentes enfermas y ejercida por individuos agresivos, cuyas conductas son socialmente peligrosas y por supuesto, letales en el caso de los animales, a los que se dedican a martirizar con tanta saña y encarnizamiento.

Pero resulta que los avances por acabar con semejante crueldad son exasperadamente lentos, porque tanto el Estado Central como los órganos de poder autonómicos, provinciales o locales, baluartes últimos e imprescindibles para su existencia de todas estas muestras de salvajismo, no se sienten lo suficientemente presionados por los ciudadanos como para tomarse en serio este asunto, prefiriendo ignorarlo antes que afrontarlo temerosos de las consecuencias. Y es que les preocupa más la reacción de unos cuantos violentos adictos al maltrato animal, carentes de cualquier escrúpulo, que la de los defensores de estos seres, pacíficos por naturaleza, partidarios del respeto y, he aquí el mayor problema, a menudo afectados por el cáncer de la desorganización o lo que es peor, de la desunión.

Creemos que las mentes pensantes de cualquier colectivo, hacen mal si pierden de vista la filosofía que mueve a sus bases, a todos aquellos que en la calle son la fuerza y la voz que canaliza las reivindicaciones que se persiguen, pues no hay mayor honestidad, valor, ni pureza de pensamiento, que las que poseen los que se entregan a un compromiso solidario sin estar desvirtuados por “intrigas palaciegas”, que no hacen más que enrarecer el ambiente, entorpecer la labor por muy noble que ésta sea y alimentar el germen de la fragilidad e incluso de la destrucción interna.

Y llegados a este punto, nos planteamos la siguiente reflexión: si los problemas suelen surgir por los disentimientos o desafíos existentes entre los que capitanean los movimientos, cada uno con su forma peculiar de entender un mismo asunto, pero no afecta a los que fuera de los órganos decisorios de cada grupo forman su verdadera fortaleza: el inmenso número de ciudadanos que cree en una causa y a ella se entrega, sin perderse en contubernios ni en maquinaciones extrañas y sumamente perjudiciales, entonces habrá que llegar a la conclusión de que así como los que lideran son el origen de las divisiones, a los demás, es decir, a casi todos, les une un mismo deseo e ideal con independencia de bajo qué siglas contribuyan con su trabajo a esta causa.

Se imaginan por lo tanto que los que dirigen las innumerables asociaciones animalistas de este País realizasen un examen de conciencia, recordasen cuáles son los motivos que les llevaron a esta lucha y fuesen capaces de romper las cadenas que su intransigencia o egoísmo les procuran, y desembarazándose de las limitaciones que tales actitudes les imponen demostrasen la valentía y la inteligencia de unir, de combinar el esfuerzo de todos los que les apoyan, a lo que habría que sumar probablemente el de los que por no entender tan absurdas desavenencias, a día de hoy batallan por su cuenta y de forma independiente. ¿Pueden hacerse una idea de lo poderoso que sería ese “ejército” de seres humanos decididos a cambiar la trágica suerte de los animales en España?.

Nadie discute que la organización es absolutamente necesaria, pero ni el modo de entenderla ni tampoco el orden o las prioridades en una guerra con tantos frentes abiertos, pueden constituirse en rémoras como lo están haciendo, con el resultado de acciones dispersas, mutiladas y de escasa efectividad. Aquí sólo hay que tener presente un hecho: que luchamos por acabar con el sufrimiento de los animales a manos del hombre y sin duda, ese objetivo lo suscriben todos los que están empeñados en esta causa, por más que luego se difiera en estrategias o en tiempos.

Somos muchos, la gran mayoría, los que aborrecemos la crueldad con los animales y comparados con nosotros, son muy pocos los que presentan esa patología de maltratadores, ¿Cómo es posible entonces que nos ganen siempre en número cuando de manifestarse se trata?. Tenemos el contingente humano y sobre todo es nuestra la razón, porque defendemos la vida y aborrecemos el sometimiento mortal que se ejerce sobre seres más débiles y sin el amparo legal que necesitan y merecen. Entonces, ¿por qué nos cuesta tanto trabajo hacer sonar nuestra voz, la de todos, como si fuese una sola, ante los que tienen la capacidad de modificar una realidad tan sangrante?.

Es imprescindible superar de forma inmediata desavenencias y rencillas que nos convierten en grupúsculos cuando somos legión. Es el momento de asumir que nuestras miserias están contribuyendo a que el destino atroz que padecen tantos animales hoy, vuelva a repetirse mañana, un hecho imperdonable en quien asegura defenderlos y del mismo modo, es ya la hora de organizar una movilización masiva, en la que participen absolutamente todos los que se dicen animalistas, que no quede ni uno solo fuera, y llevarla a cabo allí donde los políticos ya no podrán decir que no nos ven ni nos oyen, en el mismo Centro del Poder de este País. Millones de personas, sin banderas, sin siglas, sin colores, sin afiliaciones y unidas, como no puede ser de otro modo, gritando con una sola voz a la cara de nuestros gobernantes que exigimos una Ley de Protección Animal amplia, suficiente, sin excepciones e inmediata.

¿Es un sueño?, tal vez, pero esta vigilia que nuestra necedad nos procura, es la condena de millones de animales. Convendría no olvidarlo ni un solo instante.

ESCUELAS DE BRUTALIDAD

Article d'opinió publicat al diari El País el dia 17/09/09:

Debe ser muy difícil entender que maltratar animales, donde sea y como sea, es costumbre brutal y degradante. No hay excusa cultural, tradicional o económica (las cuentas de resultados de las ganaderías) que lo justifique. Personas que se conmueven con la agonía de un gorrión o tiemblan ante los sufrimientos de un perro, acuden sin embargo gozosas y expectantes a salpicarse de la sangre de un toro en nombre de una chicuelina o de los 500 años de historia que perdure la matanza. El caso del Toro de la Vega que se destripa en Tordesillas junta todos los estigmas de la barbarie. Jinetes a caballo provistos de lanzas, seguidos y aclamados por una multitud ansiosa -unos 25.000 el martes pasado-, acorralan y alancean un toro en los alrededores de la localidad; incluso premian al fulano que consigue el abyecto honor de dar muerte al animal. Gran consternación ha causado el que en la última fiesta el premio haya quedado desierto. No porque el toro Moscatel no fuera acuchillado y muerto, faltaría más, sino porque fue picado antes de salir de la ciudad. Que no se diga que en Tordesillas no respetan la tradición.

Resulta irrelevante qué sentido ritual o mítico pueda tener el Toro de la Vega y, por extensión, cualquier maltrato y muerte de un animal. A todos los efectos, la barbarie debe explicarse sencillamente porque un grupo de personas desean maltratar y matar al toro o contemplar como muere. Eso debería ser un delito, porque es una regresión individual y colectiva y porque contamina un espacio público con una pedagogía brutalizadora.

No es fácil suprimir la carnicería. Hay mucho erudito de aldea que vive de exaltar las hondas raíces del festejo sangriento, mucho desocupado mental que espera el día de autos como el momento más excitante de su vida, dispuesto a contar una y otra vez durante todo un año como se acercó a 20 metros del toro y mucho viajero de aluvión dispuesto a bañarse en exotismo carpetovetónico. Son muchos votos y la autoridad moral de los ayuntamientos hace tiempo que desapareció o se entregó al recurso del pan y circo a cambio de la comprensión de festejantes y clientes hacia los enjuagues inmobiliarios de los municipios.