dimecres, 4 de febrer de 2009

CARTA OBERTA AL PARLAMENTARI DEL PSC DAVID PÉREZ

Resposta de de Carles Marco (PSC Sant Cebrià) al parlamentari català del PSC David Pérez per haver qualificat d'inquisidors als abolicionistes taurins:

Benvolgut company, t’escric aquestes línies a ran de la teva intervenció a una de les taules rodones del Fòrum Mundial de la Cultura Taurina, que s’ha celebrat aquests dies a les Azores. He pogut llegir pinzellades de la teva intervenció a diferents mitjans: http://www.elcorreodigital.com/vizcaya/20090131/cultura/criticas-inquisidores-antitaurinos-forum-20090131.html http://www.opinionytoros.com/noticias.php?Id=20000 http://www.mundotoro.com/mundotoro/control/VerDetalleAN.asp?Numerador=71680&Tabla=A

El correo digital posa en boca teva la frase «Quienes quieren prohibir la fiesta de los toros no son moralmente superiores a los aficionados, son inquisidores».El primer que em sobta és el fet que t’afanyis a voler deixar clar que aquells que no volem ser partícips de la tortura d’un esser viu, d’un mamífer, no som moralment superiors als afeccionats a la tauromàquia, per cert, cada cop menys nombrosos.

Suposo que és degut al que jo anomenaria com a síndrome Vargas Llosa. Va ser el propi Mario Vargas Llosa qui va reconèixer que la festa taurina està impregnada de violència i crueltat, per acabar dient «... eso crea en nosotros, los aficionados, un malestar y una conciencia desgarrada entre el placer y la ética, en su versión contemporánea». I és que la consciencia no és pot trair ni enganyar. És evident que la majoria d’afeccionats tenen, encara que no ho vulguin, una lluita interna entre la seva afició i la seva més intima consciencia, aquella que aflora en els moments en que un és retroba a si mateix en la solitud dels seus pensaments.

Però el veritable motiu del meu escrit no és el de donar cap lliçó de moral a ningú, ni tan sols el d’analitzar la personalitat d’aquells que gaudeixen amb el patiment d’un animal, sigui brau o no, per tal de delectar els seus sentits. El veritable motiu, allò que m’impulsa a escriure és el sentiment, primer de perplexitat, i després d’indignació en llegir que un parlamentari, representant del poble Català, és capaç de violentar i insultar a una bona part del seu propi poble.

I és que benvolgut David, t’agradi o no, som una bona colla de Catalans els que volem abolir aquesta tradició sanguinària, violenta, cruel, que considerem totalment indigna de persones civilitzades. I no t’equivoquis, no és una qüestió d’independentisme, de partidisme polític, és una qüestió de moral, de sentiments que no entenen de política, és una qüestió d’ètica personal.

Mira jo sóc un polític de tercera regional, una persona que no fa de la política la seva professió, sóc regidor pel PSC d’un petit poble del Maresme, i hi poso més il·lusió que professionalitat i, evidentment, no em guanyo la vida amb el meu càrrec, però tot i així seria incapaç de fer una declaració com la que tu has fet perquè, tot i ser un polític afeccionat al teu costat, entenc que totes les persones mereixen un respecte, pensin o no com jo.

He accedit al teu bloc personal (http://www.davidperez.org/) i llegeixo a la teva biografia «...donat que ser diputat al Parlament de Catalunya implica un grau alt de responsabilitat a la vegada que d’orgull». És a aquest sentit de responsabilitat al que vull apel·lar.

Estic convençut que la teva desafortunada frase amb la que ens tractes d’inquisidors és fruit de l’orgull que sents per la teva afició taurina, però comprendràs que dista molt de ser la frase d’un diputat Català conscient del grau de responsabilitat que li dona el seu càrrec. Un parlamentari representa a la seva gent allà on sigui i, per suposat, això ho ha de tenir sempre molt present.

Els antitaurins, els animalistes, aquells que volem un tracte, i també una mort, digna pels animals, estem acostumats a sentir i llegir tota mena d’apel·latius que son de tot menys carinyosos : "ecoterroristas", "tontos", "intolerantes", "antidemocráticos", “gentuza”. Fa poc vaig respondre a un escrit d’un tal Domingo Delgado de la Cámara, fet al portal de noticies taurines http://www.detorosenlibertad.com/ , en que ens tractava de “gentuza” per no compartir la seva afició a la tortura dels braus. Tot un senyor procurador, això diu al seu CV, que escriu coses com «La España de las Autonomías es un error histórico de nefastas consecuencias, que un día, ya próximo, habrá que reconducir refundando el Estado», o com «...no entrando nunca en el absurdo debate de los derechos de los animales, un imposible metafísico y una aberración jurídica».

Suposo que evidentment amb la primera frase no hi estaràs gens d’acord, tot i que potser la segona ja et generi més simpatia, però en qualsevol cas entre aquest senyor i tu hi ha una diferencia fonamental, ell no és polític, tu si, i a més a més estàs al Parlament de Catalunya en representació d’un munt de Catalans que et vem posar allà. En conseqüència tu, a diferencia d’ell, no et pots permetre el luxe d’insultar a una bona part dels ciutadans de Catalunya.

És per això que et prego que demanis disculpes públicament a tots els que estem lluitant per veure desaparèixer de la nostra llei de protecció animal el greuge comparatiu vers el toro.

Malgrat el que diu el senyor Delgado, i el que tu puguis pensar, el dret dels animals no és cap impossible metafísic ni cap aberració jurídica. A Catalunya el dret dels animals és una realitat jurídica des de l’any 2003 i nosaltres només volem que el brau no sigui una excepció, i ens és ben igual que això impliqui l’abolició d’un costum centenari, d’una tradició.

Al teu bloc dius «...el veure que els petits canvis milloren poc a poc la nostra societat, és el millor de la política». Encara que sigui possible, com he sentit darrerament, que el nostre molt Honorable President gaudeixi de la tauromàquia, o que d’altres companys de partit tingueu gustos afins, no és menys cert que molts d’altres militants del PSC pensem el contrari, i que bona part de la nostra societat, la Catalana, també està en contra d’aquesta tradició.

Evidentment, tal i com vas dir a la conferencia, respectes la Iniciativa Legislativa Popular, de la que tinc l’orgull de ser fedatari, que recull signatures per abolir les curses de braus a Catalunya, faltaria més!. Però a part d’això vull apel·lar el teu sentit de responsabilitat política, i el de tots els diputats del Parlament de Catalunya, per tal que quan aquesta iniciativa es discuteixi al Parlament sigueu dignes representants del poble Català, molt més enllà dels vostres sentiments, de les vostres preferències i aficions, i dels vostres interessos.

En aquest sentit m’ha inquietat profundament el que mundotoro.com posa també en boca teva parlant de la ILP en marxa a casa nostra, i de com els taurins voleu intentar que la modificació legislativa no prosperi al Parlament : «La lucha será muy dura y difícil pero no imposible. PP y PSOE trabajan en conjunto para este fin». De veritat has donat a entendre que hi ha una postura comuna dels parlamentaris del PSC, juntament amb els del PP, per tal de votar en contra de la modificació?, he d’entendre que el PSC no donarà llibertat de vot als seus diputats?. Sincerament vull creure que es tracta d’una declaració fruit de la passió de parlar davant de gent que volia sentir exactament això. Però si realment ha estat així crec que has excedit en molt les teves atribucions.

A la mateixa conferència vas dir que «Lo políticamente correcto es no atacar la Fiesta; eso es lo correcto de verdad». La consciencia dels pobles evoluciona i els politics tenim la responsabilitat de fer evolucionar les lleis al mateix ritme, de forma que no quedin despenjades del sentir majoritari de la ciutadania. Com molt bé has escrit al teu bloc, els petits canvis milloren poc a poc la nostra societat, i aquests canvis poden implicar l’abandonament de determinades tradicions. No podem viure captius del nostre passat.

Lo políticament correcte és legislar pensant en el ciutadà, i som molts els ciutadans de Catalunya, i no exclusivament independentistes, ni molt menys, els que pensem que la tortura d’un animal denigra a tota una societat. Ja no es tracta que no hi anem a les corrides si no ens agraden, és que pensem que aquesta “festa” no pot tenir cabuda a la nostra societat. És inquisidor prohibir les baralles de gossos o galls quan hi ha gent que en gaudeix amb elles?, perquè els que volem prohibir les curses de braus som inquisidors?. És tant estrany voler abolir un espectacle basat en la sang i patiment d’un animal que té com a única finalitat el divertiment dels espectadors?. S’ha d’admetre qualsevol patiment en nom de la tradició i la “cultura”?. De veritat creus que ets moralment superior a mi pel fet que tu no vols prohibir i jo si?. Son moralment superiors a la resta aquells que es dediquen a les il·legals baralles de gossos?, segur que ells també diuen allò de “a qui no li agradi que no vingui”.

Espero i desitjo que trobis en aquestes línies, més un motiu de profunda reflexió que una crítica, i que tornis a trobar el respecte, que mai tenies que haver perdut, vers aquells que lluitem per allò que creiem just, encara que no t’agradi.

Cordialment,

Carles Marco Morellón
Regidor pel PSC a l’ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta
http://www.stcebria.info/
http://carlesmarco.blogspot.com/

1 comentari:

  1. "E pur si muove!", felizmente ellos también se implican.
    Mis aplausos para Carles, y para tí por tu labor.

    ResponElimina