dimarts, 24 de febrer de 2009

BERMEJO DIMITEIX

El ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, va anunciar ahir en una roda de premsa sorpresa que ha dimitit del càrrec. Bermejo, que ha estat prop de dos anys al capdavant del Ministeri, abandona la cartera de Justícia després de la polèmica sobre la cacera en què va coincidir amb el jutge Baltasar Garzón i que es va produir a Andalusia, on no tenia llicència per caçar. A més, Bermejo havia afrontat el passat 18 de febrer una vaga de jutges a tot l'Estat.
Política apart, en una entrevista a la revista "Jara y Sedal", bíblia de la comunitat cinegètica va declarar una entrevista les següents afirmacions:

"Yo cazo en los terrenos en los que conseguir una perdiz es un premio [...] que luego desplumo personalmente, la eviscero".

"Hay desconocimiento por parte del ciudadano de las grandes urbes sobre lo que es la naturaleza, la que existe, salvaje, incómoda, llena de animalitos".

"Hay gente que vive la caza como integración en la naturaleza en la dimensión predadora del hombre, y hay quien vive la caza como acto social; hay quien la vive como anécdota en su vida... en el millón y pico de licencias que hay tiene que haber de todo"

"Si acudes a cazar a terrenos que todavía quedan inaccessibles, te encuentras piezas que responden a ese res nullius y serán del que las cace".



QP!
Dimiteix el ministre de justícia que considera alguns éssers vius com a "piezas" i dedica les seves estones lliures per matar animals indefensos a traició com a divertiment. Quin concepte de la jústicia pot tenir un ésser així?

La caça o activitat cinegética és l'acte mitjançant el qual es mata en el seu habitat a animals salvatges que no pertanyen a la nostra espècie animal. Els caçadors dels països desenvolupats es diverteixen matant animals d'altres espècies, és un fet que demostra la seva total manca d'empatia cap al dolor de les seves víctimes.
També és un fet constatable que al caçador li agraden les armes i usar-les. Els animals que no pertanyen a la nostra espècie són individus que també tenen la capacitat de sofrir i l'interès de gaudir de la seva vida. Aquesta capacitat és l'única característica rellevant perquè un individu sigui considerat moralment i respectat atès que indica que es pot veure afectat pels nostres actes. No existeix cap argument mínimament coherent que pugui establir que els seus interessos puguin ser infravalorats per la nostra espècie homo sapiens. El criteri d'espècie (especisme) és un criteri arbitrari, i per tant injust, així com ho és el criteri de raça, sexe, intel·ligència o nacionalitat.

A continuació podeu veure les opinions a favor de la caça i la rèplica d'Equanimal, en un reportatge d'ETB.





1 comentari:

  1. La primera vez que le vimos en foto ya teníamos que haber pedido su dimisión a grito pelado. La de él y la de cuantos se dedican a lo que ellos llaman "el noble arte".

    ResponElimina