ENTREVISTA A ÀNGELS POMÉS, ANIMALISTA I DIRECTORA D'ESCOLA

Àngels Pomès ens explica com una classe de la seva escola va presenciar l'eutanàssia de l'Alícia, una elefanta del zoo de Barcelona. Arrel d'aquest fet i d'un treball d'un alumne va anar canviant la seva forma de pensar fins a incloure dins dels temaris punts de vista animalistes.

ELS ESCORXADORS BURLEN L'OBLIGACIÓ D'ATORDIR EL BESTIAR ABANS DE DEGOLLAR-LO

Especial de 3 pàgines publicat ahir divendres 29/10/2010 a El Periódico:

COCA VEGANA DE SANT JOAN A TVAnimalista.com

EL FINAL DE LA TONYINA

Notícia publicada avui a El País:

EARTHLINGS, DEMÀ A LES 22H (V.O.S.C)

Demà a les 22h emetrem el documental Earthlings per la TVAnimalista, i en versió original subtitulada en català per primer cop.

Aquest documental ha estat produit, escrit i dirigit per Shaun Monson, narrat per Joaquin Phoenix i amb música de Moby. Premiat al Festival Artivist , Festival de Cinema de Boston i al Festival de Cinema de Sant Diego així com alguns premis humanitaris.

Phoenix va declarar: "De totes les pel·lícules que he fet, aquesta és de la que més gent en parla. Per cada persona que veu Earthlings, aquesta persona la recomenarà a tres persones més".

Actualment TVAnimalista es troba en procès de subtitulació i doblatge de diferents documentals, aquest procès laboriòs és possible gràcies a a la col·laboració desinteressada d'activistes voluntaris.

Si vols col·laborar amb nosaltres no dubtis en posar-te en contacte, necessitem sobretot traductors d'anglès.

Per poder veure les emissions de TVAnimalista, podeu fer-ho des del bloc pebrots.blogspot.com i picant el play. La programació està estructurada en dos programes:

CÀPSULES : petits reportatges de temàtica animalista emesos per les televisions habituals en informatius o programes específics. També s'inclouen reportatges sobre activisme animalista principalment a Barcelona.


MÚSICA AMB V: videoclips d'artistes que han declarat que són vegetarians, vegans o han participat en l'activisme animal en concerts benèfics.


Els dijous a la nit, la programació constarà de documentals o pel·lícules, demà comencem amb Earthlings subtitolada en català.

ES RETIRA UN LLIBRE DE TEXT PER LA PRESSIÓ DELS RAMADERS A CATALUNYA

Després de llegir la notícia que l’editorial Barcanova s’ha vist forçada a enretirar un llibre de text per la pressió del sindicat JARC, l’Associació de Professionals per a la Defensa dels Animals, PRODA – integrada per professionals de diferents disciplines: educació, dret, psicologia, filosofia, etologia, veterinària, medicina, comunicació i altres - manifesta:

Segons el sindicat JARC l’editorial Barcanova a ha d’enretirar el llibre “Medi natural, social i cultural” destinat a l’alumnat de tercer curs de primària per informació falsa.

Al llibre es diu:

" Cada vegada més els animals es crien en granges de grans dimensions i no s'alimenten amb productes naturals, si no amb preparats industrials que porten components químics: els pinsos. Aquest sistema produeix més carn per consumir, però pot provocar problemes de salut tant per els animals com per a les persones ".

Segons l’informe sobre l’Enquesta sobre l’estructura de les explotacions agràries 2007 que publicà l’ IDESCAT el 28 de gener del 2009 en la VERSIÓ CORREGIDA: 6 DE MARÇ DEL 2009 a la pàgina 3 es constata la afirmació que es fa al llibre de text sobre el tipus de explotacions ramaderes:

El rendiment econòmic de les explotacions ramaderes és el que més augmenta
El marge brut total aconseguit pel conjunt de les explotacions agràries l’any 2007 va ser d’1.599.969 d’UDEs (1 unitat de dimensió europea = 1.200 €), amb una dimensió econòmica mitjana de 29,1 UDEs per explotació. Això suposa un creixement de la dimensió econòmica de les explotacions d’un 44,7% en el període 1999-07, com a conseqüència de la progressiva reducció del nombre d’explotacions petites i mitjanes, i la concentració de les terres en explotacions més grans, per sobre de les 40 UDEs i, sobretot, per sobre de les 100.
http://www.idescat.cat/cat/idescat/serveis/premsa/NPeeea2007.pdf

Val a dir que el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino en el seu informe sobre alimentació animal exposa el següent:

La alimentación animal ha experimentado en las últimas décadas, un gran desarrollo tanto en España como en el resto Europa. Este desarrollo ha ido en paralelo al crecimiento del sector ganadero, especialmente en lo que a ganadería intensiva se refiere, lo que ha producido un incremento en la demanda de alimentos para los animales.

La producción española de piensos compuestos se sitúa entre las más importantes de los 27 Estados Miembros de la Unión Europea para todas las especies ganaderas. La producción anual de piensos compuestos en España se sitúa en torno a 30 millones de toneladas (datos del MARM, elaborados con la información remitida por las Comunidades Autónomas).

Posteriormente se ha ido revisando la normativa que incluye la alimentación animal en su ámbito de aplicación. En particular, cabe destacar las referentes a la normativa de higiene de los piensos, los aditivos destinados a alimentación animal, los piensos medicamentosos, la comercialización y la utilización de los piensos, los organismos modificados genéticamente y la normativa de controles oficiales.
http://www.mapa.es/ca/ganaderia/pags/SILUM/SILUM.htm 1er, 2on i 6è paràgrafs

Aquestes dades confirmen que la alimentació dels animals usats per a consum majoritàriament és abastida amb pinsos. En cap moment es posa en dubte l’equilibri nutricional dels pinsos, només s’explica que estan fets amb productes químics com són els additius, les vitamines o els minerals i en el cas dels pinsos medicalitzats els fàrmacs.

D’altra banda, cal no oblidar que l’alimentació basada en pinso s’obté en gran mesura gràcies a les plantacions de soja transgènica. Per posar un exemple, Brussel•les va aprovar una varietat de soja transgènica per a pinsos (soja transgènica a2704-12) l’any 2008. I per posar un altre exemple, a Constantí hi ha una planta per a pinsos experimentals, inaugurada pel conseller Joaquim Llena, on es fan assajos en nutrició animal, avicultura i sector porcí.

Igual que es reclama que l’alimentació humana sigui etiquetada de forma que sapiguem si és transgènica, hauríem de reclamar que la carn elaborada amb animals que han estat alimentats amb pinso composat amb transgènics, antibiòtics i additius fos etiquetada com a tal, per a que el consumidor decidís lliurement la seva elecció de compra i consum pensant en la seva salut.

El sistema d’explotació dels animals també pot provocar problemes de salut als animals, com són, per exemple, les mutilacions i automutilacions de gallines, conills o porcs per viure en espais molt reduïts, les infeccions per malalties víriques degut a l’amuntegament, això, sense tenir en compte les pràctiques comunes de mutilar el bec de les gallines, castrar sense anestesia, mutilació de les cues als garrins, o la matança dels pollets mascles al dia de néixer etc, per a evitar els problemes derivats de les condicions de vida en les granges.

Les condiciones en què romanen i són transportats els animals condiciona la resposta immunitària a causa de l’estrès o les deficiències higièniques afavorint el desenvolupament de patologies en ells mateixos o bé zoonosis (algunes amb gran alarma social com les darreres pandèmies de grip ).

Estem absolutament d’acord amb l’afirmació de la JARC quan a que: “s'ha d'ensenyar als nens les coses tal com són i no només parcialment i amb continguts que són clarament falsos i que ofereixen una informació deficient que pot provocar actituds específiques en els consumidors del futur". Per això és necessari parlar de la cria, l’engreix i el sacrifici dels animals que són destinats a alimentació. Que això pugui provocar actituds específiques en els consumidores del present i del futur, no ha de resultar una cosa que espanti a qui sàpiga que està fent les coses ben fetes.

Els nutricionistes recomanen una dieta equilibrada, per això, els experts en nutrició consideren la dieta vegetariana o vegana dins les seves recomanacions. El mite de la piràmide nutricional que defensa la indústria càrnica, de la llet i dels ous es trenca quan l’Associació Americana de la Dietètica , la més gran en el món en la seva especialitat, ha tornat a emetre un informe sobre les dietes veganes i vegetarianes, recomanant-les en qualsevol cicle de la vida d’una persona. I la Generalitat de Catalunya té igualment un document on s’especifica la dieta vegetariana com a saludable.
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir1921/index.html document: L’alimentació vegetariana
http://www.unionvegetariana.org/ada.html

Es cert que hi ha persones que han decidit no utilitzar els animals en la seva opció de vida per respecte. El veganisme es una filosofia de vida que practica la no-violència i que s’està fent força estesa arreu del món.

Tal com afirma la JARC els infants i, afegim nosaltres, totes les persones “haurien de rebre una informació completa perquè només tindrem llibertat d'escollir si tenim a l'abast tots els elements per definir el nostre criteri i oferir informació insuficient al respecte pot conduir aquests nens i nenes a comportaments que derivin en trastorns alimentaris severs" no només per a evitar trastorns alimentaris tant greus com l’obesitat infantil que ja afecta ja a 3 milions de criatures a l’estat espanyol
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/obesidad/avanza/ninos/anos/elpepisoc/20091111elpepisoc_5/Tes

Segons el Ministeri de Sanitat i Consum, l’obesitat en la població infantil i juvenil (2-24 anys) és del 13,9%, i la de sobrepès, del 12,4%. En aquest grup d’edat la prevalença d’obesitat és superior en nens (15,6%) que en nenes (12%). Las majors xifres es detecten en la prepubertat i, en concret, en el grup d’edat de 6 a 12 anys, amb una prevalença del 16,1% . Des del mateix Ministeri alerten que la dieta dels nens i adolescents es caracteritza per un excés de carns, embotits, lactis i aliments amb alta densitat energètica, així com bolleria i begudes carbonatades (riques en greixos i sucres refinats respectivament) i per un dèfict en la ingesta de fruites, verdures i cereals.

Una revisió als postulats del Physicians Committee for Responsible Medicine, comité que promou la medecina preventiva, la recerca clínica ètica i encoratja la promoció dels estàndards de salut des del 1985, corrobora aquestes idees. La relació entre consum de carn com a factor de risc de densevolupar diverses malalties està descrita en nombrosos estudis internacionals. Per posar un exemple, en un dels més importants estudis multicèntrics europeus, es va trobar una relació estadísticament significativa entre la ingesta elevada de carn vermella i processada i risc de desenvolupar càncer colorectal .

Des de Proda, estem totalment d’acord en mostrar la realitat, també aquella que es vol mantenir amagada, estem d’acord en oferir models i elements per afavorir la presa de decisions lliures en persones informades i critiques, responsables... tasques que l’educació ha d’afavorir per al desenvolupament integral de les persones.

Per tot l’exposat, demanem a l’Editorial Barcanova que no rectifiqui sinó que ampliï la informació oferta.

I al Conseller d’Educació que no cedeixi a les pressions d’un sector econòmic que no té res a veure amb l’educació.

PRODA
Barcelona a 1 de febrer de 2010

LES DIETES VEGETARIANES SÓN COMPLETAMENT SALUDABLES

"Les dietes vegetarianes adequadament planificades han demostrat ser saludables, nutricionalment adequades, i beneficioses en la prevenció i el tractament de la certes malalties. Les dietes vegetarianes són apropiades per a totes les etapes del cicle de vida."

Aquestes són les conclusions a les que arriba un nou informe de l'associació de professionals de la nutrició més important del món, la ADA (American Dietetic Association). Aquest informe corrobora també altres informes que la mateixa ADA, de l'associació canadenca (DC) i d'altres associacion internacionals que ja havien arribat a les mateixes conclusions.

En un document de Departament de Salut, la Generalitat de Catalunya reconeixia també la dieta vegana com a apropiada per a qualsevol etapa del cicle vital, inclòs l'embaràs i l'alletament. Afirmen que cobreixien les necessitats de nadons, infants i adolescents, i promouen un creixement normal.

Article QP!: "Veganisme vs vegetarianisme"

Debat TV3: "Nens vegetarians als menjadors escolars"

DIA INTERNACIONAL DEL VEGETARIANISME

Traducció al castellà del documental "Vegan. For the People. For the Planet. For the Animals", en el què ens expliquen els tres grans motius pels quals una vida vegana acabaria amb la gana al tercer món, acabaria amb els problemes de medi ambient i seria més justa pels animals.

SUSANNA GRISO ES COMPROMET A FER-SE VEGETARIANA

L'organització Mercy for Animals (Misericòrdia per als Animals) ha publicat un terrorífic vídeo obtingut amb càmera oculta sobre el sofriment produït per la indústria de l'ou. En ell es mostra, entre altres coses, la realitat de la qual són víctimes els pollastres mascle d'aquesta indústria, atès que no posen ous ni engreixen prou per a ser econòmicament rendibles -els pollastres criats per a carn són de la raça broiler que engreixen ràpidament-, els pollastres nounats són enviats directament a una trituradora que els pica vius, com es pot veure en el vídeo de la investigació.

Al voltant de 150.000 pollets cada dia, són matats d'aquesta manera en aquest centre de Hy-Line en Spencer, Iowa, Estats Units, on el grup Mercy for Animals va realitzar la investigació. D'aquesta manera moren més de 30 milions de pollastres a l'any. En el mateix video es poden veure imatges esborronadores de com es talla el bec a altres pollastres nounats que es convertiran en gallines ponedores, d'aquesta forma s'eviten atacs i fins i tot canibalisme produït per l'stress de viure empresonats dins les granges, també es mostra com els animals són separats per sexadors que determinen quins animals han de ser immediatament triturats, els mascles, i quins han de ser mutilats per a servir a la indústria de l'ou.

Segons ha justificat la pròpia companyia, es tracta d'un mètode conegut com "eutanàsia instantània", no és una pràctica estranya ni poc habitual, sinó més aviat inherent a tota la indústria d'explotació d'animals pels seus ous. Es calcula que per cada gallina que està avui dia sent utilitzada per a pondre ous, hi ha hagut altre pollet mascle que va acabar com si fos escombraries en una trituradora o amontegat en contenidor amb d'altres mascles.

Aquest vídeo va ser visionat en el programa "Espejo Público" davant de l'horror dels seus col·laboradors i presentadora Susanna Griso que es va comprometre davant de l'audiència amb les següents paraules:

"Si para comer hamburguesas de pollo tienen que pasar los animales por ésto, pués... yo me hago vegetariana"

El que no saben els col·laboradors del programa i la Susanna Griso és que per a aquesta trituradora passen tots els mascles, ja que aquesta màquina pertany a la indústria de l'ou i no de la carn de pollastre. Més de 30 milions de pollets mascles passen per això cada any en aquesta instal lació.

Per als pollets famelles "supervivents", a comença una vida de la crueltat i la reclusió en mans de la indústria de l'ou, produint ous fins que el seu índex de producció decaigui, llavors les portanan a l'escorxador, ja que és més rendible que una altra gallina més jove ocupi el seu lloc.

Abans fins i tot de sortir de la incubadora, una part dels seus becs sensibles seran seccionats sense cap tipus d'anestèssia. Es col·locaran 100 per caixa i s'envaran a tot el país.

El menyspreu pel benestar dels animals no és un tema aïllat d'aquestes instal·lacions. De fet, les condicions documentades durant aquesta investigació són completament habituals i acceptades dins de la indústria de l'ou comercial tant a EUA com a Europa.

Es podria pensar que els ous campers no suposen cap crueltat cap els animals, però el fet de matar els mascles es produeix en tots els tipus d'indústria de l'ou.

La criança ecològica allibera les gallines de les gàbies però no de les naus on desenes de milers individus conviuen i estàn privats dels seus interesos: no poden establir cap tipus de jerarquia o relació conforme les seves necessitats d'espècie, no poden viure en llibertat, no poden tenir fills...

Totes les formes d'explotació (ecològica o no) generen sufriment als animals i perpetuen l'ús i consum d'aus, molta gent pensa que han tingut unes condicions de vida digna i no és cert.
Espanya és el trecer país productor d'ous de la CE amb quasi 1.000 milions d'ous produits per any. De les 40 milions de gallines que produeixen aquests ous, un 98% viuen en gàbies bateria, sistema considerat més cruel i prohibit en alguns països. És el porcentatge més alt d'Europa.

El següent vídeo és el resultat de dos anys d'investigació en granges espanyoles per part de la fundació FAADA, exposen el que la indústria de l'alimentació no vol que vegi la societat: com es críen els animals destiants al consum humà en condicions industrials, sense oferir-los cap possibilitat de portar a terme cap dels seus comportaments naturals més basics, i sense la més mínima consideració cap a ell com a éssers capaços de sentir i patir.

"RARITOS"

Excel·lent article titulat "Animalismo, Terrorismo o Excentricidad" de Julio Ortega Fraile publicat al seu bloc Fin del Maltrato Animal

Está visto que colaborar activamente en la lucha contra el maltrato a los animales es ganarse la etiqueta de “rarito”. Y no me refiero a que te la coloquen los que cazan, los que alancean un toro en Tordesillas, los que lo abrasan en Medinaceli, aquellos que despellejan visones o los que hacinan gallinas ponedoras en una granja; esos tienen otros epítetos para los animalistas: sectarios, terroristas, drogadictos, hasta el de “comunista” he llegado a escuchar. Les falta el de “masón” para parecerse a un cazador, pescador y firmante de penas de muerte que yo me sé. Digamos que su lenguaje, como vehículo de sus pensamientos, es el propio de individuos bastante ariscos e insociables y que cuando hablan es como cuando disparan, ahorcan, ensartan la lanza o muelen a palos a un animal: un derroche de violencia parejo a una falta absoluta de ética y de civismo.

La cuestión es que hay personas que si bien no se preocupan en absoluto por el sufrimiento al que los animales se encuentran sometidos en este País, tampoco contribuyen al mismo al menos de forma activa, lo que no quiere decir que no consuman productos cuya obtención, haya supuesto el padecimiento y la muerte de estas criaturas o que no participen en actividades generadoras de maltrato animal, como circos o zoológicos. Pues bien, estos digamos “indiferentes”, son los que en su mayoría, catalogan de excéntricos a los animalistas y los contemplan como una especie de iluminados que habitan en otra dimensión y cuyas reivindicaciones les suenan delirios de lunáticos.

Yo me pregunto si estas personas se han parado a analizar qué es realmente el movimiento animalista y cuáles son las premisas en las que se basa, o simplemente se están dejando llevar por costumbres adquiridas durante milenios y son producto de una educación que en ocasiones, aliena más que dota del talento para reflexionar con espíritu crítico acerca de nuestra existencia y la de todo aquello que nos rodea.

Una chica puede pasearse con el tanga por la casa del “Gran Hermano” que antes o después, se creará su club de fans y será invitada a diversos programas de televisión. Pero si a otra se le ocurre tumbarse frente a una plaza de toros en ropa interior y con unas banderillas ensangrentadas a la espalda, será una de esas “chaladas” que están en contra de las corridas. ¿Y eso por qué ocurre?, pues porque en esta Sociedad domesticada y con una capacidad para el análisis bastante abotargada, todo vale mientras no vaya contra el Sistema y sobre todo, si no afecta a nuestros intereses, y cuando me refiero a éstos es porque no se tiene en cuenta más que el perjuicio propio, por ridículo que sea, sin pensar en las consecuencias, a veces mortales, que para otros pueda implicar nuestro “bienestar”.

Decir que no a la caza deportiva, a los festejos taurinos, a la industria de la peletería, a las granjas intensivas o a los circos con animales, es darse de bruces con leyes que amparan esas actividades por lo tanto, pedir su desaparición, es convertirse en un elemento incómodo para una estructura social consolidada que teme los cambios, ya que éstos pueden alterar un orden establecido que es la base de la autoridad a la que estamos sometidos. Por eso a Usted le toleran actuar “libremente” siempre y cuando no se atreva a poner en duda la legalidad vigente. “Os permitimos que abráis protectoras con vuestros medios, pero no se os ocurra exigir que los ayuntamientos dejemos de sacrificar perros”. Es un ejemplo de esta política colmada de desafueros sociales y morales.

Y luego tenemos a los ciudadanos, tan modernos, tan progresistas y civilizados. Siempre dispuestos a colaborar con unos euros en una ONG, a reciclar la basura o a llorar viendo Bambi con sus hijos. Pero cuidado, que a nadie se le pase por la cabeza privarles de los encierros, impedirles contemplar a José Tomás en una de sus artísticas faenas sangrientas, quitarles de la estantería del Hipermercado los huevos cuyo código empieza por 2 ó 3, despojarles de la licencia de caza o decirles que no se coman en un restaurante una langosta que han cortado viva. La solidaridad está muy bien mientras ellos no hayan de variar ni un ápice sus gustos o costumbres. Por eso, cuando ven a unos cientos de personas con pancartas que hablan de la “Liberación Animal”, lo primero que se les ocurre pensar es: “ya están haciendo de las suyas esa pandilla de perturbados y radicales que nos quieren quitar lo que siempre ha sido así”.

“Lo que siempre ha sido así...”. He ahí una definición del egoísmo cuando esa expresión equivale a decir: “No aceptaré ningún cambio que pueda afectarme lo más mínimo”. Y esa es la verdadera fuerza de los que son crueles de tantas formas con los animales, que no está tanto en su conducta criminal – crimen al menos moral, ya que todavía no lo es legalmente - sino en la indiferencia cómplice de los que sin torturar, contribuyen a la tortura, y sin matar son colaboradores en esas muertes. Por muchos que sean, que tampoco son tantos, los verdaderos causantes del padecimiento extremo y del “asesinato” de animales, nada podrían hacer si el resto de los ciudadanos se declarasen en contra de estas prácticas espantosas con seres vivos. El silencio es una complicidad muy efectiva.

Pero entre la violencia de unos y el egoísmo de otros, entre los intereses de los primeros y la comodidad de los segundos, el resultado es que siguen muriendo cada día millones de animales en una sangría que no tiene comparación con ninguna otra. No existe en ámbito alguno sufrimiento que exceda en número de víctimas al que padecen los animales. Y por favor, que no venga ninguno de los del primer párrafo o del segundo, diciéndome ahora que de mi frase se deduce que no me importa el dolor en el hombre. Ese argumento tan corrompido como aquellos que lo emplean, es una más de las falacias indignas con las que tratan de desacreditar al movimiento animalista, a cuyos miembros, por cierto, les suele preocupar y mucho el padecimiento humano, tal vez a diferencia de la mayoría de los que utilizan contra ellos precisamente esa acusación, que por importarles, se importan tan sólo ellos mismos.

Lograr que usos y costumbres aceptadas y empleadas durante siglos desaparezcan es una labor titánica y muy lenta, porque el ser humano, a pesar de su condición de gregario, tiende a aislarse en lo que se refiere a cuestiones de empatía con el dolor ajeno. Somos una comunidad inmensa con problemas compartidos pero nuestra concepción de los mismos es individualista, he ahí el arma de los causantes del sometimiento de tantos seres vivos, y si esa es nuestra actitud cuando se trata de animales humanos, qué no será cuando los afectados carecen de racionalidad: pues que pasamos incluso a desempeñar, y muy gustosos, el papel de opresores y de verdugos. La revancha por nuestra propia debilidad, la solemos descargar contra aquellos que padecen mayor indefensión todavía que nosotros.

Hoy somos una especie de terroristas para algunos y una suerte de orates para otros. Algún día, nuestras exigencias de ahora, serán ley y pasaremos de ocupar el papel de villanos, al de abanderados de una causa justa. Pero mientras tanto, millones de ciudadanos coadyuvan a esta lacra vergonzosa del maltrato a los animales, unos por acción, otros por omisión y la Administración, como siempre, viendo qué chaqueta se pone para gustar más a la afición y recibir el aplauso electoral.

Me gustaría que todas esas personas que tienen un perro, un gato, un canario o un caballo, se imaginasen a su “compañero” siendo ahorcado, ahogado, reventado a perdigonazos o con una tranca permanentemente aferrada a su pata, seguro que en la mayoría de los casos se les revolverían las entrañas y lucharían contra semejante crueldad. Pues ahora, que me expliquen la diferencia entre su “amigo irracional” y todos los perros de cazadores, jabalíes, zorros, visones, gallinas, toros, caballos, ocas o palomas que mueren entre terribles sufrimientos mientras ellos, no hacen nada por evitarlo. Y es que poco tiene que ver el dolor si es mi hijo el que lo padece, con el de un niño palestino, ¿verdad?, pues algo parecido ocurre con los animales, que mientras a mi perro no lo toquen, da igual que en la perrera que hay a quinientos metros de mi casa, los sacrifiquen a la semana de ser capturados o que le atraviesen con acero los pulmones a seis toros en la plaza que hay a un kilómetro. Y los que protestan contra eso son peligrosos extremistas o simples majaretas, dependiendo de mi grado de afición a la tauromaquia. Entre crueldades, cobardías y egoísmos, chapoteamos cada día en un mar de sangre ajena.

LA GENERALITAT RECONEIX LA DIETA VEGANA COM A SALUDABLE

En un document de Departament de Salut, la Generalitat de Catalunya reconeix la dieta vegana com a apropiada per a qualsevol etapa del cicle vital, inclòs l'embaràs i l'alletament. Afirma que cobreixien les necessitats de nadons, infants i adolescent i promouen un creixement normal.

La Generalitat de Catalunya s'afegeix així mateix a la postura de l'ADA (American Dietetic Association) i de DC (Dietetics of Canada) , dues de les associacions més importants de dietistes a nivell mundial. La Junta de Andalucía, a través de la Red Andalucía Investiga també ha reconegut l'idoneitat de la dieta sense animals ni derivats.


Enllaços:
Document de la Generalitat: "L'alimentació vegetariana"
Document de la Junta d'Andalusia, "Una dieta desconocida pero saludable".
Posició de la ADA: "Vegetarian Diets", i traduida a l'espanyol per la UVE (Unión Vegetariana Española): "Postura oficial de la ADA"
Article QP!: "Veganisme vs vegetarianisme"

Debat TV3: "Nens vegetarians als menjadors escolars"

Wikipèdia: "Veganisme"

Fonts: Liberaong.org, ADA, Generalitat, Junta, UVE

SE ASAN ANIMALES

Article de Ruth Toledano publicat a El País el 26/12/08:

Como se acercaba el 25 de diciembre, fun fun fun, nos fuimos al norte de visita familiar prenavideña. En los tejados y los rincones de la ciudad aún quedaba una espesa capa de la nieve que cayó hace unos días. La mañana era fría, pero lucía un sol espléndido y salimos a pasear. Pasamos primero a comprar pan, a la vuelta de la esquina, porque dijeron que ahí era muy rico, de horno de leña o algo así. No entramos. En la puerta de la tahona habían pegado un cartel: "Se asan animales". Todo en mayúsculas. En ese momento, una señora abrió esa puerta, con una baguette en una mano y, en la otra, la correa de su Yorkshire, que salía vivo. Juro por mis muertos de muerte natural que ella llevaba un abrigo de visón. Volvimos a mirar el cartel: "Se asan animales". Todo en mayúsculas y con una caligrafía escalofriante.
Sentíamos lo que sentimos siempre nosotros, los vegetarianos, ya nos
conocen: repugnancia y tristeza. Pero además un profundo desconcierto: nunca
habíamos visto eso que rechazamos expresado de manera tan cruda. Quizás
habíamos pasado ya, sin prestarle atención, por delante de un restaurante
con un gran cartel que dijera "Asador"; de hecho, ya nos habíamos detenido
ante el escaparate de una tienda con productos delicatessen, exquisitamente
decorado, en el que las piezas de fruta más seductoras y las bebidas más
escogidas se mezclaban con fiambres y foies cuyo cruel origen estaba
convenientemente disfrazado de lujo y distinción. Acostumbrados a ciertas
imágenes y a determinadas palabras, dejamos de ver lo que significan: siendo
lo mismo, el escaparate del gourmet disimulaba con finura lo que el cartel
de la tahona nos había mostrado en su más grosera naturaleza.


Pero estábamos de visita navideña a la familia ("tengamos la fiesta en
paz"), así que continuamos nuestro paseo con toda la placidez que nos
permitieron las imágenes que seguían asaltándonos ("Se asan animales": y no
veíamos sólo corderos y conejos y cochinillos -animales-, sino también
yorkshires y labradores y bulldogs franceses -animales- y gatitos siameses y
atigrados y de angora -animales- y hurones y hámsteres y periquitos
-animales-. Yo los veía a todos haciendo cola, algunos con sus collares y
sus correítas, muy formales, en fila como quien va a llevarse una baguette,
esperando su turno para ser asados en ese horno de leña o de algo así donde
es famoso el pan porque sale riquísimo). Entonces nos llevaron a ver el
Belén gigante. Con su José y su María y su niño, como es natural; y sus
hilanderas y sus pastores y sus campesinos y sus soldados y su molino con
agua corriente de verdad. De verdad eran también unas ovejas de cara negra
que asistían a su propia escena con envidiable serenidad y unos ponis de
pelo largo que estaban atados dentro de un cercado y daban la espalda a los
niños que los observaban con admiración, ignorantes, porque ninguno de los
adultos presentes se lo contaba, de que aquel corderín tan mono y que daban
tantas ganas de abrazar quizás iba a ser asado por la tarde en la tahona
donde se compran las baguettes. Yo tampoco dije nada ("tengamos la fiesta en
paz").

Hace pocos días la policía desmanteló un matadero clandestino en Villarejo
de Salvanés. No lo hizo porque dieran ganas de abrazar a las ovejas y a sus
bebés sino porque los tres miembros de la misma familia que fueron detenidos
estaban haciendo el agosto navideño distribuyendo en toda la Comunidad de
Madrid corderos, para asar, sin control sanitario ni veterinario, sin
registro ni medidas higiénicas e incumpliendo las más mínimas normas de
"sacrificio". Para estas fiestas tan entrañables, el matadero mantenía una
intensa actividad: dentro de la nave había más de un centenar de cadáveres y
otros tantos corderos vivos esperando su turno, nos podemos imaginar que en
un ambiente distinto al del Belén gigante que hacía las delicias de los
niños. Por 200 euros, a su vez, podía usted hacerse con un cerdo completo en
el matadero ilegal de Colmenar Viejo que también ha desmantelado la Guardia
Civil. Medicados con antibióticos caducados y alimentados con leche podrida
pero, cómo no, convenientemente troceados si ese era el deseo de usted.
Dicen que en el momento de la detención había seis cochinillos, es decir,
seis cachorros, listos para matar y que "la manipulación" se realizaba de
cualquier manera. Lo cuento porque supongo que a los carnívoros les
interesarán estas informaciones, aunque por distintos motivos que a mí. Pero
la vida sigue, también para los vegetarianos, así que, feliz Navidad. Y si
ustedes creen que he pretendido amargarles el pavo, están en lo cierto: era
mi intención. Para que tuviéramos la fiesta en paz.

MI FAMILIA Y OTROS ANIMALES

Article de l'animalista i artista Xavier Bayle (http://xavibayle.blogspot.com/):

Hace unos semanas coincidí en una comida familiar donde la casi totalidad de los platos servidos estaban compuestos de carne o pescado, huelga aclarar que aquello más que una mesa aparentaba a mis ojos un campo de batalla. Durante el ágape, aprovechando la concurrencia estrepitosa y el jolgorio consanguíneo se expuso a debate el apasionante tema del próximo atracón, bajo la coartada de celebrar el nacimiento de Jesucristo, ocasión que el mundo rico aprovecha a golpe de paga doble para desoír sabiamente las palabras de amor de un profeta, lanzándose a un inmenso e impúdico asesinato masivo de los suculentos seres que compondrán los platillos de gusto de estas fiestas navideñas. No hay nada más desalentador para una activista por la liberación animal que tener que escuchar la penosa jerga dialectal y la repugnante miseria emocional que
supone designar las condenadas, escuchar con qué gracia y golosía todas las asistentes exponen sus flaquezas, sus desvaríos, sus insoportables sorderas a los gritos desesperados del sufrimiento animal, para hacer de
una incalculable vida sintiente, doliente y deseosa de seguir viviendo el simple ingrediente de una desmesurada e inútil ingesta. Huelga aclarar que cualquiera de las tímidas propuestas gastronómicas alternativas hechas sin necesidad de matar fue sistemáticamente ignorada sin vacilar un instante.



Para qué pensar pudiendo deglutir. Para qué pensar con el cacumen pudiéndolo hacer con el aparato digestivo.

Si la charla de marras a la que aludo la llevásemos a estratos morales, éticos o filosóficos, tendría una cierta similitud con lo que en etología social tradicionalmente designaríamos como pocilga o jauría, es decir,
animales despedazando con palabra u obra los órganos vivos y calientes de otros animales no muy distintos a nosotras, las humanas. Pero eso es mucho extrapolar, porque de hecho jamás los cerdos o los perros llegarían ni de lejos a las cotas de maldad criminal, tan terrible como imperceptible, que alcanzan las charlas sobre gastronomía, ni por supuesto los actos posteriores que de ellas dimanan.

Décadas después sigo en el proceso de lograr comprender la doble moral humana, que despelleja o acaricia según el recipiente, según el sujeto que a mano se tenga. Entiendo los mecanismos de la venganza o la desesperación en la sociedad, situaciones extremas en las que podríamos llegar a matar, pero nada más distante de una muerte con argumentos pasionales que la vivisección minuciosa, alevosa y premeditada de las venideras fiestas de Navidad, donde las trinchadoras se convierten en armas de destrucción masiva y la inercia de una masa embistiendo los escaparates con sus exigencias consumistas suple cualquier atisbo de verdadera paz y armonía.

El orígen de estas fiestas, dícen las que entienden.

En otra vida he introducido caracoles en una olla con agua y los he puesto a fuego mínimo, al sentir el calor extremo poco a poco conquistando el medio han emergido todos invariablemente de sus conchas donde aterrorizados se escondían, han trepado por las paredes de la cacerola intentando huir de la temperatura ya insoportable, tenían extendidos todos sus órganos táctiles, y yo les he puesto la tapa de la olla encima para que no escaparan. HE sido cruel para saciar mi paladar, me importaba poco si tenían tales o cuales propiedades alimenticias, buscaba su sabor, como todas las carnívoras ( y miente quien aluda cualquier otro razonamiento).
Miles de animales HE matado con mis propias manos, si existe un infierno iré allí. Pero HE dejado de hacerlo y, sintiéndolo, conociendo el tema en mis carnes, he decidido no matar. Lo hacía porque me enseñaron a ello,
pese a toda la fuerza de voluntad que una pueda poner en hacer el bien nos engañaron, nos estafaron la juventud, la familia, las amigas, nos dijeron que eso estaba bien porque así les educaron, y en definitiva porque SÓLO eran caracoles, peces, cangrejos... nada: recursos, ingredientes. Ya no me es posible de ningún modo aceptar que pueda ser bueno un valor educativo que contemple cocer a fuego lentísimo sensibles animales que chillaron mudos una agonía indescriptible, y que lucharon hasta el último segundo por acabar con ella, porque entonces cada animal torturado es un héroe y cada ser humano carnívoro, una asesina.

Pero qué pasa, por qué los cambios. ¿Acaso yo soy más inteligente?, ¿más sensible?, ¿por qué no lo hago ahora y entonces sí lo pude hacer?.

Supongo que cuando una se sume en un letargo soporífero postdigestivo tan denso insufrible e insano como el del carnivorismo, el cómo llegó el alimento al plato deja de pesar e importar. Pero si pensamos para jugar,
para trabajar, para establecer relaciones, para amar, para crear, si pensamos para todo ello, ¿por qué no pensamos para comer?.

No se me va a olvidar apuntar que si todos los componentes de la familia que se lanzaban a escoger sus predilecciones gustativas en oposición con el derecho y deber de vivir de los animales tuvieran que matar con sus
propias manos la ternera asustada de mirada dulcísima propuesta para el menú, el bacalao huidizo, o tuvieran caso que trepanarle el hígado caliente todavía del animal trémulo y expirante, mi familia en pleno se
plantearía muy seriamente el vegetarianismo o el veganismo. Pero sucede que siempre hay mercenarias que se encargan de esas labores, mentes sucias de manos sucias y distancia moral al servicio del dinero.

El dinero, que come sociedad y caga personas. Y viceversa.

Mi familia y yo, advierto, hemos dejado de coincidir en ciertos códigos cifrados de caracterizan toda relación parental, las discusiones se multiplican con el transcurso de los años, y el metalenguaje de la afinidad que el trato cercano otorga a las componentes de una determinada tribu se diluyen y analfabetizan por innumerables caminos, por un amasijo de impotencias que entablan eternos combates con la pereza y el hedonismo.
Entonces una se siente como en aquellas familias de la Guerra Civil Española, divididas entre ideologías republicanas y nacionales, y que se mataban en distintas posiciones de distintas barricadas, con la salvedad
de que aquí no nos disparamos entre nosotras, aquí hay inocentes que revientan para que algunas celebren. Y la carnicería final, creedme, es la misma.

Eso de la dieta basada en deforestación, calentamiento global, destrucción de microeconomías campesinas, explosiones cardíacas a cuenta de la contribuyente, cánceres, impiedad, egocentrismo, infantilismo y otras
lacras, es decir, eso de la dieta carnívora, hace muchas décadas que ha pasado de ser una opción individual, una mera resolución íntima e incluso espiritual, porque los efectos que está consiguiendo lo que llamamos
cadena alimentaria nos está matando, incluso a las que ya no expoliamos animales. Esto del carnivorismo compulso es una enfermedad sociológica que no va a tener un estudio imparcial e independiente dado que la mayoría de sociólogas, psicoterapeutas, analíticas de las adicciones, oradoras y legisladoras son eminentemente carnívoras ( llamarlo omnivorismo es un insulto a la inteligencia ); lo cual se suma la inercia social, la cual
funciona como la del culto a dios en muchas sociedades, el del dinero en casi todas o la devoción a la svástica invertida que las nazis profesaban, algo tan severo como natural.

La gente no sabe vivir, es feliz en términos microscópicos, con la calderilla que supone un día sin el horror ni las claudicaciones cotidianas. Pero el horror está ahí aunque no se aperciba a simple vista, de modo que esa aceptación de la mediocridad implícita como modo de éxito forma la parte más esencial del horror. La gente es un ser humano común, construido a base de pequeños -y grandes- horrores y mediocridades, hijo de ellas. Así la gente se convierte en seres humanos frustrados. Un ser humano frustrado a diferentes gradaciones se alcoholiza, se atraganta de carne, asesina a un gato, troncha un árbol, a una persona o a una raza designada, entonces el recipiente vulnerado y el acto de la vulneración se convierten solamente en un efecto, no en una causa. El problema de la frustración persiste, y ahí hay que debatir, en el no tener ni idea de vivir, de cómo educar que tiene la sociedad y la gran mayoría de las educadoras.

El factor diferencial del ser humano, en oposición al del resto de las faunas que habitamos el planeta, es que tiene elección, puede decidir qué comer. Y cuando no puede decidir qué comer porque su nivel adquisitivo es
nulo y depende de limosnas entonces el consumo de carne sigue siendo -doblemente-, un lujo idiota.

Los animales no humanos en cambio no tienen elección, se mueren de ser matados, en sillas de xperimentación, en coliseos abarrotados de "óles", en los tornos donde serán despellejados vivos, en minúsculas jaulas de
poneduría de huevos, y acabarán sin elección en enormes tolvas trituradoras, en bolsas negras camino a la incineradora, en máquinas transformadoras de materia viva en piensos de engorde, en vitrinas con un precio hincado, en ollas, cacerolas, sartenes y hornos para santificar las fiestas en honor a un dios lejano, muy lejano, demasiado lejano para ser cierto.


Amar es liberar, la liberación animal incluye la nuestra.
Xavier Bayle

NENS VEGETARIANS ALS MENJADORS ESCOLARS

Debat als Matins de TV3 sobre la dieta vegetariana als menjadors de les escoles. Participen Pilar Santiago, directora d'una escola bressol, Carlos Pavía, pediatre de la vella escola i Gemma Salvador, dietista del Departament de Salut de la Generalitat.

CONTRAOFENSIVA A L'ANUNCI DE CAMPOFRÍO

L'anunci de Finissimas de Campofrío en el que es ridiculitza als vegetarians amb la imatge estereotipada repleta de tòpics hippies i cumbas, té la seva resposta a internet en la que es detalla punt per punt tot el que la indústria càrnica mai ens explicarà en un spot.

LA FAL·LÀCIA DEL PATIMENT

La capacitat de sentir dolor no és exclusiva dels animals humans. Tota espècie animal és sensitiva, és a dir, sap distingir entre plaer i dolor.
El tacte, l'activitat sensorial més primitiva, ens permet diferenciar una carícia d'un cop, crea la sensació d'alerta necessària davant un perill per protegir la nostra vida.

No hi ha cap estudi biològic seriòs que hagi demostrat que les diverses espècies animals experimenten diferents graus de patiment envers el dolor.
Juan Carlos Illera, director del Departament de Fisiologia Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat Complutense de Madrid, va presentar un interessat estudi amb el que pretenia demostrar que "el toro de lídia disminueix la percepció del dolor amb un mecanisme especial" davant una situació de perill. Segons Illera, semblant reacció el convertiria, doncs, en un animal hormonalment diferent i únic que no respon al dolor com les altres espècies animals. Aquest estudi no s'ha pogut publicar en cap revista científica de prestigi a dia d'avui i ha sigut completament refusat per la comunitat científica,degut a què les medicions del cortisol (hormona que inhibeix el dolor) no s'han mesurat reproduint les condicions de l'acte mateix de la lídia, moment en el qual el sistema nerviós del toro es troba completament destrossat per eines que, com la puya, el sotmeten a una tortura física.

El patiment (i no només el físic) és universal, mai no ha d'esdevenir una excusa per a establir la supremacia d'uns éssers vius sobre uns altres. Justament en relació amb això, en Joan Herrera del grup polític Iniciativa-Verds, va elaborar una bateria de preguntes parlamentàries sobre el món taurí i les subvencions que arriba a rebre. En una d'elles deixava en evidència les contraccions en les que cau la llei de protecció animal vigent, qüestionant si existeix cap diferència entre les corridas de toros i d'altres activitats tradicionals on es torturen animals (les baralles de gossos, o de galls, per exemple) i que actualment estan prohibides.

El cas dels peixos també mereix atenció. Habitualment, per falta d'empatia, els sentim més llunyans en l'evolució de les espècies, encara que també són capaços de sentir, com ho avalen diversos experiments científics. Un d'ells ha demostrat que les truites tenen 58 sensors a la cara capaços de detectar agressions mecàniques, estímuls químics i de calor, de manera molt similar als amfibis, les aus i els mamífers (inclosos els humans). El fet de considerar els peixos com a animals no sensitius prové de la creença cristiana que permet el consum de carn de peix durant la quaresma i en canvi prohibeix la carn vermella o d'aus. També és curiós comprovar que quan un peix agonitza, no ens provoca la mateixa empatia que qualsevol altre mamífer, ja que no emet cap signe sonor (crits) de patiment.

Com a prova irrefutable de la superioritat de l'espècie humana, s'acostuma a acceptar l'ús exclusiu que fa del llenguatge com a eina de comunicació. El fet que primats dominin una versió reduïda del llenguatge mitjançant l'ús de signes que empren els sordmuts, o que un dels gens humans responsables del llenguatge (FOXP2) estigui present també en els macacos, els goril·les o fins i tot alguns ratolins, tira per terra aquesta teoria.

Cal un canvi de mentalitat que ens faci considerar els animals com a éssers sensitius i no com a objectes o productes de consum de la indústria alimentària, tèxtil o de l'oci.

Fonts: "La Naturaleza Humana" de Jesús Mosterín, BBC en español, Diario de Córdoba i conferència del biòleg Marc Berkoff (a les I Jornadas Internacionales sobre Derechos Animales a Las Palmas de Gran Canaria).

VEGANISME vs VEGETARIANISME

Vegeterianisme és l'opció dietètica de prescindir de la carn (vermella, blanca i peix), és una opció a la que molta gent arriba per diferents motius:

• La salut sol ser el principal, diverses associacions dietètiques aconsellen el vegeterianisme per ser una dieta completa i més sana, com la americana i la canadenca.
  

• Per sostenibilitat, el consum de carns està provocant despesa excessiva d'aigua, tala de boscos, grans quantitats de residus tòxics, etc.

• Espiritual/religiòs, algunes religions prohibeixen el consum de diferents carns.

• els motius ètics que es basen en el respecte en vers als animals.
  

Si el motiu és ètic, o sigui per a evitar la explotació i el patiment dels animals, hauria de tenir en compte que en el fet de consumir derivats animals com els ous i la llet, també comporta explotació:

Les gallines ponedores són criades en diminutes gàbies apilotonades en naus amb capacitat d'emagatzamar milers d'aus. Aquests animals solen ser mutilats, se'ls retallen els becs per a evitar que es piquin entre sí per estrès, pateixen un cicle de llum artificial de 24h ininterrupudes per a alterar el cicle biològic. Moltes enmalalteixen.

Algunes d'aquestes explotacions provoquen la "muda forçada" quan el ritme de producció d'ous descendeix: se les deixen a les fosques sense menjar ni beure durant dues setmanes, provocant que canviïn de plomes i perdin una quarta part del pes, això per a provocar que comencin un altre cicle biològic de pondre ous i allargar la productivitat i la vida "útil" dels animals. Un 10% no resisteixen i moren per gana i deshidratació.

Aquests animals, res més nèixer, són separats per sexe pels sexadors, els pollets mascle com que no ponen ous ni engreixen el suficient per a ser econòmicament rentables, són llençats a les escombraries en sacs on moren aplastats o asfixiats.

Les vaques apart de la seva carn i pell, són explotades per la seva llet. Aquestes viuen la majoria de la seva vida en cubicles individuals, són inseminades cada any durant quatre anys, i desrpès quan la producció de llet decau i no són rentables economicament, se les envia a l'escorxador.
En el seu hàbitat natural, en llibertat, viuen aproximadament durant quinze anys, però en captivitat i en aquestes condicions tan deplorables no arriben a sis. Apart del dolor a les ubres, per estar endollades continuament, i a les articulacions per la immobilitat, pateixen la separació dels seus bebès en les quatre ocasions i la impossibilitat de relacionar-se amb altres membres de la seva espècie. Finalment són introduides en un camió i assassinades en un escorxador.
Pitjor sort tenen els seus fills: són mantinguts en estables foscos i reduits. Per aconseguir el color desitjat (típic dels badells de llet -lechales en castellà-) se'ls administra una dieta pobre en ferro i la seva mobilitat és reduida. Als quatre mesos se'ls envia a l'escorxador.

Aquesta és la situació terrorífica que viuen els animals que ens proporcionen la llet, formatge i els ous entre d'altres derivats.

En les explotacions "ecològiques" podriem pensar que tenen una vida més digna però la situació és lleugerament millor, tenen més llibertat de moviment i per exemple, a les gallines ponedores de les projecta llum artificial com a les explotacions de cria convencional.

La qüestió no és lluitar per a que aquests animals tinguin una vida més digna aconseguint dos centímetres més de gàbia o que el pinso tingui més qualitat. L'organització PETA (People for the Ethical Treatment of Animals) va retirar el boicot a McDonalds a l'aconseguir que l'espai augmentès de 48 a 67 polzades per a les gallines ponedores. Aquestes campanyes redueixen el sufriment animal però perpetuen l'explotació.

Els animals no humans no són tan inteligents com la majoria dels humans, però la capacitat de sentir dolor és molt similar. Aquesta capacitat és l'única característica rellevant per a que un individu sigui considerat moralment i respectat. En les explotacions actuals se'ls priva de relacionar-se amb individus de la seva mateixa espècie, de disfrutar tranquils, de cuidar i estimar els seus, de pastar on vulguin, de relacionar-se, reproduir-se,...

La infravaloració dels interesos dels animals de diferent espècie a la nostra (especisme) fa que aquests siguin explotats.

El veganisme va més enllà del vegetarianisme, garanteix dins del possible una forma de viure lliure de crueltat.
Bàsicament és una filosofia de vida que rebutja qualsevol tipus d'explotació animal:

• no mengen animals ni derivats.
• no assisteixen a espectacles on participen animals.
• no vesteixen amb pells ni llana.
• no compren productes (cosmètics, medicaments,...) que experimenten amb animals.
• no cacen.
• no compren/venen animals de companyia

A continuació podeu veure el documental Earthlings, produit, escrit i dirigit per Shaun Monson, narrat per Joaquin Phoenix i amb música de Moby. Premiat al Festival Artivist , Festival de Cinema de Boston i al Festival de Cinema de Sant Diego així com alguns premis humanitaris.

Phoenix va declarar: "De totes les pel·lícules que he fet, aquesta és de la que més gent en parla. Per cada persona que veu Earthlings, aquesta persona la recomenarà a tres persones més".