ELS ESCORXADORS BURLEN L'OBLIGACIÓ D'ATORDIR EL BESTIAR ABANS DE DEGOLLAR-LO

Especial de 3 pàgines publicat ahir divendres 29/10/2010 a El Periódico:

COCA VEGANA DE SANT JOAN A TVAnimalista.com

ES RETIRA UN LLIBRE DE TEXT PER LA PRESSIÓ DELS RAMADERS A CATALUNYA

Després de llegir la notícia que l’editorial Barcanova s’ha vist forçada a enretirar un llibre de text per la pressió del sindicat JARC, l’Associació de Professionals per a la Defensa dels Animals, PRODA – integrada per professionals de diferents disciplines: educació, dret, psicologia, filosofia, etologia, veterinària, medicina, comunicació i altres - manifesta:

Segons el sindicat JARC l’editorial Barcanova a ha d’enretirar el llibre “Medi natural, social i cultural” destinat a l’alumnat de tercer curs de primària per informació falsa.

Al llibre es diu:

" Cada vegada més els animals es crien en granges de grans dimensions i no s'alimenten amb productes naturals, si no amb preparats industrials que porten components químics: els pinsos. Aquest sistema produeix més carn per consumir, però pot provocar problemes de salut tant per els animals com per a les persones ".

Segons l’informe sobre l’Enquesta sobre l’estructura de les explotacions agràries 2007 que publicà l’ IDESCAT el 28 de gener del 2009 en la VERSIÓ CORREGIDA: 6 DE MARÇ DEL 2009 a la pàgina 3 es constata la afirmació que es fa al llibre de text sobre el tipus de explotacions ramaderes:

El rendiment econòmic de les explotacions ramaderes és el que més augmenta
El marge brut total aconseguit pel conjunt de les explotacions agràries l’any 2007 va ser d’1.599.969 d’UDEs (1 unitat de dimensió europea = 1.200 €), amb una dimensió econòmica mitjana de 29,1 UDEs per explotació. Això suposa un creixement de la dimensió econòmica de les explotacions d’un 44,7% en el període 1999-07, com a conseqüència de la progressiva reducció del nombre d’explotacions petites i mitjanes, i la concentració de les terres en explotacions més grans, per sobre de les 40 UDEs i, sobretot, per sobre de les 100.
http://www.idescat.cat/cat/idescat/serveis/premsa/NPeeea2007.pdf

Val a dir que el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino en el seu informe sobre alimentació animal exposa el següent:

La alimentación animal ha experimentado en las últimas décadas, un gran desarrollo tanto en España como en el resto Europa. Este desarrollo ha ido en paralelo al crecimiento del sector ganadero, especialmente en lo que a ganadería intensiva se refiere, lo que ha producido un incremento en la demanda de alimentos para los animales.

La producción española de piensos compuestos se sitúa entre las más importantes de los 27 Estados Miembros de la Unión Europea para todas las especies ganaderas. La producción anual de piensos compuestos en España se sitúa en torno a 30 millones de toneladas (datos del MARM, elaborados con la información remitida por las Comunidades Autónomas).

Posteriormente se ha ido revisando la normativa que incluye la alimentación animal en su ámbito de aplicación. En particular, cabe destacar las referentes a la normativa de higiene de los piensos, los aditivos destinados a alimentación animal, los piensos medicamentosos, la comercialización y la utilización de los piensos, los organismos modificados genéticamente y la normativa de controles oficiales.
http://www.mapa.es/ca/ganaderia/pags/SILUM/SILUM.htm 1er, 2on i 6è paràgrafs

Aquestes dades confirmen que la alimentació dels animals usats per a consum majoritàriament és abastida amb pinsos. En cap moment es posa en dubte l’equilibri nutricional dels pinsos, només s’explica que estan fets amb productes químics com són els additius, les vitamines o els minerals i en el cas dels pinsos medicalitzats els fàrmacs.

D’altra banda, cal no oblidar que l’alimentació basada en pinso s’obté en gran mesura gràcies a les plantacions de soja transgènica. Per posar un exemple, Brussel•les va aprovar una varietat de soja transgènica per a pinsos (soja transgènica a2704-12) l’any 2008. I per posar un altre exemple, a Constantí hi ha una planta per a pinsos experimentals, inaugurada pel conseller Joaquim Llena, on es fan assajos en nutrició animal, avicultura i sector porcí.

Igual que es reclama que l’alimentació humana sigui etiquetada de forma que sapiguem si és transgènica, hauríem de reclamar que la carn elaborada amb animals que han estat alimentats amb pinso composat amb transgènics, antibiòtics i additius fos etiquetada com a tal, per a que el consumidor decidís lliurement la seva elecció de compra i consum pensant en la seva salut.

El sistema d’explotació dels animals també pot provocar problemes de salut als animals, com són, per exemple, les mutilacions i automutilacions de gallines, conills o porcs per viure en espais molt reduïts, les infeccions per malalties víriques degut a l’amuntegament, això, sense tenir en compte les pràctiques comunes de mutilar el bec de les gallines, castrar sense anestesia, mutilació de les cues als garrins, o la matança dels pollets mascles al dia de néixer etc, per a evitar els problemes derivats de les condicions de vida en les granges.

Les condiciones en què romanen i són transportats els animals condiciona la resposta immunitària a causa de l’estrès o les deficiències higièniques afavorint el desenvolupament de patologies en ells mateixos o bé zoonosis (algunes amb gran alarma social com les darreres pandèmies de grip ).

Estem absolutament d’acord amb l’afirmació de la JARC quan a que: “s'ha d'ensenyar als nens les coses tal com són i no només parcialment i amb continguts que són clarament falsos i que ofereixen una informació deficient que pot provocar actituds específiques en els consumidors del futur". Per això és necessari parlar de la cria, l’engreix i el sacrifici dels animals que són destinats a alimentació. Que això pugui provocar actituds específiques en els consumidores del present i del futur, no ha de resultar una cosa que espanti a qui sàpiga que està fent les coses ben fetes.

Els nutricionistes recomanen una dieta equilibrada, per això, els experts en nutrició consideren la dieta vegetariana o vegana dins les seves recomanacions. El mite de la piràmide nutricional que defensa la indústria càrnica, de la llet i dels ous es trenca quan l’Associació Americana de la Dietètica , la més gran en el món en la seva especialitat, ha tornat a emetre un informe sobre les dietes veganes i vegetarianes, recomanant-les en qualsevol cicle de la vida d’una persona. I la Generalitat de Catalunya té igualment un document on s’especifica la dieta vegetariana com a saludable.
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir1921/index.html document: L’alimentació vegetariana
http://www.unionvegetariana.org/ada.html

Es cert que hi ha persones que han decidit no utilitzar els animals en la seva opció de vida per respecte. El veganisme es una filosofia de vida que practica la no-violència i que s’està fent força estesa arreu del món.

Tal com afirma la JARC els infants i, afegim nosaltres, totes les persones “haurien de rebre una informació completa perquè només tindrem llibertat d'escollir si tenim a l'abast tots els elements per definir el nostre criteri i oferir informació insuficient al respecte pot conduir aquests nens i nenes a comportaments que derivin en trastorns alimentaris severs" no només per a evitar trastorns alimentaris tant greus com l’obesitat infantil que ja afecta ja a 3 milions de criatures a l’estat espanyol
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/obesidad/avanza/ninos/anos/elpepisoc/20091111elpepisoc_5/Tes

Segons el Ministeri de Sanitat i Consum, l’obesitat en la població infantil i juvenil (2-24 anys) és del 13,9%, i la de sobrepès, del 12,4%. En aquest grup d’edat la prevalença d’obesitat és superior en nens (15,6%) que en nenes (12%). Las majors xifres es detecten en la prepubertat i, en concret, en el grup d’edat de 6 a 12 anys, amb una prevalença del 16,1% . Des del mateix Ministeri alerten que la dieta dels nens i adolescents es caracteritza per un excés de carns, embotits, lactis i aliments amb alta densitat energètica, així com bolleria i begudes carbonatades (riques en greixos i sucres refinats respectivament) i per un dèfict en la ingesta de fruites, verdures i cereals.

Una revisió als postulats del Physicians Committee for Responsible Medicine, comité que promou la medecina preventiva, la recerca clínica ètica i encoratja la promoció dels estàndards de salut des del 1985, corrobora aquestes idees. La relació entre consum de carn com a factor de risc de densevolupar diverses malalties està descrita en nombrosos estudis internacionals. Per posar un exemple, en un dels més importants estudis multicèntrics europeus, es va trobar una relació estadísticament significativa entre la ingesta elevada de carn vermella i processada i risc de desenvolupar càncer colorectal .

Des de Proda, estem totalment d’acord en mostrar la realitat, també aquella que es vol mantenir amagada, estem d’acord en oferir models i elements per afavorir la presa de decisions lliures en persones informades i critiques, responsables... tasques que l’educació ha d’afavorir per al desenvolupament integral de les persones.

Per tot l’exposat, demanem a l’Editorial Barcanova que no rectifiqui sinó que ampliï la informació oferta.

I al Conseller d’Educació que no cedeixi a les pressions d’un sector econòmic que no té res a veure amb l’educació.

PRODA
Barcelona a 1 de febrer de 2010

LES DIETES VEGETARIANES SÓN COMPLETAMENT SALUDABLES

"Les dietes vegetarianes adequadament planificades han demostrat ser saludables, nutricionalment adequades, i beneficioses en la prevenció i el tractament de la certes malalties. Les dietes vegetarianes són apropiades per a totes les etapes del cicle de vida."

Aquestes són les conclusions a les que arriba un nou informe de l'associació de professionals de la nutrició més important del món, la ADA (American Dietetic Association). Aquest informe corrobora també altres informes que la mateixa ADA, de l'associació canadenca (DC) i d'altres associacion internacionals que ja havien arribat a les mateixes conclusions.

En un document de Departament de Salut, la Generalitat de Catalunya reconeixia també la dieta vegana com a apropiada per a qualsevol etapa del cicle vital, inclòs l'embaràs i l'alletament. Afirmen que cobreixien les necessitats de nadons, infants i adolescents, i promouen un creixement normal.

Article QP!: "Veganisme vs vegetarianisme"

Debat TV3: "Nens vegetarians als menjadors escolars"

DIA INTERNACIONAL DEL VEGETARIANISME

Traducció al castellà del documental "Vegan. For the People. For the Planet. For the Animals", en el què ens expliquen els tres grans motius pels quals una vida vegana acabaria amb la gana al tercer món, acabaria amb els problemes de medi ambient i seria més justa pels animals.

JORDI HEREU ES COMPROMET A PRESERVAR EL LLEGAT DE JORDI SABATER

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha mostrat el seu condol per la mort de l'investigador Jordi Sabater Pi, descobridor del Floquet de Neu, i ha afirmat en un comunicat que "Barcelona sabrà preservar el llegat del científic".

Segons una entrevista que va fer El Periódico, Sabater era vegetarià per respecte als animals, i considera que els zoològics tenen poca vida per davant. Esperem que Jordi Hereu, un dels màxims càrrecs de BSM (Barcelona Serveis Municipals), empresa municipal que controla el zoo, sigui conseqüent amb les seves paraules.

Sabater Pi, de 87 anys, va iniciar el seu aprenentatge en etologia i antropologia de manera autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre el 1940 i el 1969. Gran il·lustrador i observador de primats, va ser en aquell país on va començar les investigacions que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l'estudi de primats en estat natural.

LA GENERALITAT RECONEIX LA DIETA VEGANA COM A SALUDABLE

En un document de Departament de Salut, la Generalitat de Catalunya reconeix la dieta vegana com a apropiada per a qualsevol etapa del cicle vital, inclòs l'embaràs i l'alletament. Afirma que cobreixien les necessitats de nadons, infants i adolescent i promouen un creixement normal.

La Generalitat de Catalunya s'afegeix així mateix a la postura de l'ADA (American Dietetic Association) i de DC (Dietetics of Canada) , dues de les associacions més importants de dietistes a nivell mundial. La Junta de Andalucía, a través de la Red Andalucía Investiga també ha reconegut l'idoneitat de la dieta sense animals ni derivats.


Enllaços:
Document de la Generalitat: "L'alimentació vegetariana"
Document de la Junta d'Andalusia, "Una dieta desconocida pero saludable".
Posició de la ADA: "Vegetarian Diets", i traduida a l'espanyol per la UVE (Unión Vegetariana Española): "Postura oficial de la ADA"
Article QP!: "Veganisme vs vegetarianisme"

Debat TV3: "Nens vegetarians als menjadors escolars"

Wikipèdia: "Veganisme"

Fonts: Liberaong.org, ADA, Generalitat, Junta, UVE

L'NBC CENSURA UN SPOT DE PETA PER PROMOCIONAR EL VEGETARIANISME

La NBC (una de les grans cadenes d'EUA) ha censurat un anunci de PETA (Persones pel tracte Ètic dels Animals) en defensa del vegetarianisme per considerar que supera "els nivells de sexualitat" permesos per la cadena. En el citat spot es mostren a unes imponents models demostrant de forma suggeridora la seva afició pels productes frescos als quals són incapaços de resistir-se.

Per a reconsiderar la seva postura, la cadena privada va enviar a l'associació una carta amb un llistat de les seqüències que consideraven inadequades i que havien de ser suprimides del spot. "Una jove que es toca el pit mentre menja bròcoli", "una altra que es frega uns espàrrecs contra el pit", "el refregament de la regió pélvica amb una carabassa", etc.. El resultat és que NBC només emetrà el comercial si s'edita extraient les imatges objectades. L'associació insisteix en la seva pàgina web que "els fans de la Super Bowl ho trobarien atractiu".

SE ASAN ANIMALES

Article de Ruth Toledano publicat a El País el 26/12/08:

Como se acercaba el 25 de diciembre, fun fun fun, nos fuimos al norte de visita familiar prenavideña. En los tejados y los rincones de la ciudad aún quedaba una espesa capa de la nieve que cayó hace unos días. La mañana era fría, pero lucía un sol espléndido y salimos a pasear. Pasamos primero a comprar pan, a la vuelta de la esquina, porque dijeron que ahí era muy rico, de horno de leña o algo así. No entramos. En la puerta de la tahona habían pegado un cartel: "Se asan animales". Todo en mayúsculas. En ese momento, una señora abrió esa puerta, con una baguette en una mano y, en la otra, la correa de su Yorkshire, que salía vivo. Juro por mis muertos de muerte natural que ella llevaba un abrigo de visón. Volvimos a mirar el cartel: "Se asan animales". Todo en mayúsculas y con una caligrafía escalofriante.
Sentíamos lo que sentimos siempre nosotros, los vegetarianos, ya nos
conocen: repugnancia y tristeza. Pero además un profundo desconcierto: nunca
habíamos visto eso que rechazamos expresado de manera tan cruda. Quizás
habíamos pasado ya, sin prestarle atención, por delante de un restaurante
con un gran cartel que dijera "Asador"; de hecho, ya nos habíamos detenido
ante el escaparate de una tienda con productos delicatessen, exquisitamente
decorado, en el que las piezas de fruta más seductoras y las bebidas más
escogidas se mezclaban con fiambres y foies cuyo cruel origen estaba
convenientemente disfrazado de lujo y distinción. Acostumbrados a ciertas
imágenes y a determinadas palabras, dejamos de ver lo que significan: siendo
lo mismo, el escaparate del gourmet disimulaba con finura lo que el cartel
de la tahona nos había mostrado en su más grosera naturaleza.


Pero estábamos de visita navideña a la familia ("tengamos la fiesta en
paz"), así que continuamos nuestro paseo con toda la placidez que nos
permitieron las imágenes que seguían asaltándonos ("Se asan animales": y no
veíamos sólo corderos y conejos y cochinillos -animales-, sino también
yorkshires y labradores y bulldogs franceses -animales- y gatitos siameses y
atigrados y de angora -animales- y hurones y hámsteres y periquitos
-animales-. Yo los veía a todos haciendo cola, algunos con sus collares y
sus correítas, muy formales, en fila como quien va a llevarse una baguette,
esperando su turno para ser asados en ese horno de leña o de algo así donde
es famoso el pan porque sale riquísimo). Entonces nos llevaron a ver el
Belén gigante. Con su José y su María y su niño, como es natural; y sus
hilanderas y sus pastores y sus campesinos y sus soldados y su molino con
agua corriente de verdad. De verdad eran también unas ovejas de cara negra
que asistían a su propia escena con envidiable serenidad y unos ponis de
pelo largo que estaban atados dentro de un cercado y daban la espalda a los
niños que los observaban con admiración, ignorantes, porque ninguno de los
adultos presentes se lo contaba, de que aquel corderín tan mono y que daban
tantas ganas de abrazar quizás iba a ser asado por la tarde en la tahona
donde se compran las baguettes. Yo tampoco dije nada ("tengamos la fiesta en
paz").

Hace pocos días la policía desmanteló un matadero clandestino en Villarejo
de Salvanés. No lo hizo porque dieran ganas de abrazar a las ovejas y a sus
bebés sino porque los tres miembros de la misma familia que fueron detenidos
estaban haciendo el agosto navideño distribuyendo en toda la Comunidad de
Madrid corderos, para asar, sin control sanitario ni veterinario, sin
registro ni medidas higiénicas e incumpliendo las más mínimas normas de
"sacrificio". Para estas fiestas tan entrañables, el matadero mantenía una
intensa actividad: dentro de la nave había más de un centenar de cadáveres y
otros tantos corderos vivos esperando su turno, nos podemos imaginar que en
un ambiente distinto al del Belén gigante que hacía las delicias de los
niños. Por 200 euros, a su vez, podía usted hacerse con un cerdo completo en
el matadero ilegal de Colmenar Viejo que también ha desmantelado la Guardia
Civil. Medicados con antibióticos caducados y alimentados con leche podrida
pero, cómo no, convenientemente troceados si ese era el deseo de usted.
Dicen que en el momento de la detención había seis cochinillos, es decir,
seis cachorros, listos para matar y que "la manipulación" se realizaba de
cualquier manera. Lo cuento porque supongo que a los carnívoros les
interesarán estas informaciones, aunque por distintos motivos que a mí. Pero
la vida sigue, también para los vegetarianos, así que, feliz Navidad. Y si
ustedes creen que he pretendido amargarles el pavo, están en lo cierto: era
mi intención. Para que tuviéramos la fiesta en paz.

MI FAMILIA Y OTROS ANIMALES

Article de l'animalista i artista Xavier Bayle (http://xavibayle.blogspot.com/):

Hace unos semanas coincidí en una comida familiar donde la casi totalidad de los platos servidos estaban compuestos de carne o pescado, huelga aclarar que aquello más que una mesa aparentaba a mis ojos un campo de batalla. Durante el ágape, aprovechando la concurrencia estrepitosa y el jolgorio consanguíneo se expuso a debate el apasionante tema del próximo atracón, bajo la coartada de celebrar el nacimiento de Jesucristo, ocasión que el mundo rico aprovecha a golpe de paga doble para desoír sabiamente las palabras de amor de un profeta, lanzándose a un inmenso e impúdico asesinato masivo de los suculentos seres que compondrán los platillos de gusto de estas fiestas navideñas. No hay nada más desalentador para una activista por la liberación animal que tener que escuchar la penosa jerga dialectal y la repugnante miseria emocional que
supone designar las condenadas, escuchar con qué gracia y golosía todas las asistentes exponen sus flaquezas, sus desvaríos, sus insoportables sorderas a los gritos desesperados del sufrimiento animal, para hacer de
una incalculable vida sintiente, doliente y deseosa de seguir viviendo el simple ingrediente de una desmesurada e inútil ingesta. Huelga aclarar que cualquiera de las tímidas propuestas gastronómicas alternativas hechas sin necesidad de matar fue sistemáticamente ignorada sin vacilar un instante.



Para qué pensar pudiendo deglutir. Para qué pensar con el cacumen pudiéndolo hacer con el aparato digestivo.

Si la charla de marras a la que aludo la llevásemos a estratos morales, éticos o filosóficos, tendría una cierta similitud con lo que en etología social tradicionalmente designaríamos como pocilga o jauría, es decir,
animales despedazando con palabra u obra los órganos vivos y calientes de otros animales no muy distintos a nosotras, las humanas. Pero eso es mucho extrapolar, porque de hecho jamás los cerdos o los perros llegarían ni de lejos a las cotas de maldad criminal, tan terrible como imperceptible, que alcanzan las charlas sobre gastronomía, ni por supuesto los actos posteriores que de ellas dimanan.

Décadas después sigo en el proceso de lograr comprender la doble moral humana, que despelleja o acaricia según el recipiente, según el sujeto que a mano se tenga. Entiendo los mecanismos de la venganza o la desesperación en la sociedad, situaciones extremas en las que podríamos llegar a matar, pero nada más distante de una muerte con argumentos pasionales que la vivisección minuciosa, alevosa y premeditada de las venideras fiestas de Navidad, donde las trinchadoras se convierten en armas de destrucción masiva y la inercia de una masa embistiendo los escaparates con sus exigencias consumistas suple cualquier atisbo de verdadera paz y armonía.

El orígen de estas fiestas, dícen las que entienden.

En otra vida he introducido caracoles en una olla con agua y los he puesto a fuego mínimo, al sentir el calor extremo poco a poco conquistando el medio han emergido todos invariablemente de sus conchas donde aterrorizados se escondían, han trepado por las paredes de la cacerola intentando huir de la temperatura ya insoportable, tenían extendidos todos sus órganos táctiles, y yo les he puesto la tapa de la olla encima para que no escaparan. HE sido cruel para saciar mi paladar, me importaba poco si tenían tales o cuales propiedades alimenticias, buscaba su sabor, como todas las carnívoras ( y miente quien aluda cualquier otro razonamiento).
Miles de animales HE matado con mis propias manos, si existe un infierno iré allí. Pero HE dejado de hacerlo y, sintiéndolo, conociendo el tema en mis carnes, he decidido no matar. Lo hacía porque me enseñaron a ello,
pese a toda la fuerza de voluntad que una pueda poner en hacer el bien nos engañaron, nos estafaron la juventud, la familia, las amigas, nos dijeron que eso estaba bien porque así les educaron, y en definitiva porque SÓLO eran caracoles, peces, cangrejos... nada: recursos, ingredientes. Ya no me es posible de ningún modo aceptar que pueda ser bueno un valor educativo que contemple cocer a fuego lentísimo sensibles animales que chillaron mudos una agonía indescriptible, y que lucharon hasta el último segundo por acabar con ella, porque entonces cada animal torturado es un héroe y cada ser humano carnívoro, una asesina.

Pero qué pasa, por qué los cambios. ¿Acaso yo soy más inteligente?, ¿más sensible?, ¿por qué no lo hago ahora y entonces sí lo pude hacer?.

Supongo que cuando una se sume en un letargo soporífero postdigestivo tan denso insufrible e insano como el del carnivorismo, el cómo llegó el alimento al plato deja de pesar e importar. Pero si pensamos para jugar,
para trabajar, para establecer relaciones, para amar, para crear, si pensamos para todo ello, ¿por qué no pensamos para comer?.

No se me va a olvidar apuntar que si todos los componentes de la familia que se lanzaban a escoger sus predilecciones gustativas en oposición con el derecho y deber de vivir de los animales tuvieran que matar con sus
propias manos la ternera asustada de mirada dulcísima propuesta para el menú, el bacalao huidizo, o tuvieran caso que trepanarle el hígado caliente todavía del animal trémulo y expirante, mi familia en pleno se
plantearía muy seriamente el vegetarianismo o el veganismo. Pero sucede que siempre hay mercenarias que se encargan de esas labores, mentes sucias de manos sucias y distancia moral al servicio del dinero.

El dinero, que come sociedad y caga personas. Y viceversa.

Mi familia y yo, advierto, hemos dejado de coincidir en ciertos códigos cifrados de caracterizan toda relación parental, las discusiones se multiplican con el transcurso de los años, y el metalenguaje de la afinidad que el trato cercano otorga a las componentes de una determinada tribu se diluyen y analfabetizan por innumerables caminos, por un amasijo de impotencias que entablan eternos combates con la pereza y el hedonismo.
Entonces una se siente como en aquellas familias de la Guerra Civil Española, divididas entre ideologías republicanas y nacionales, y que se mataban en distintas posiciones de distintas barricadas, con la salvedad
de que aquí no nos disparamos entre nosotras, aquí hay inocentes que revientan para que algunas celebren. Y la carnicería final, creedme, es la misma.

Eso de la dieta basada en deforestación, calentamiento global, destrucción de microeconomías campesinas, explosiones cardíacas a cuenta de la contribuyente, cánceres, impiedad, egocentrismo, infantilismo y otras
lacras, es decir, eso de la dieta carnívora, hace muchas décadas que ha pasado de ser una opción individual, una mera resolución íntima e incluso espiritual, porque los efectos que está consiguiendo lo que llamamos
cadena alimentaria nos está matando, incluso a las que ya no expoliamos animales. Esto del carnivorismo compulso es una enfermedad sociológica que no va a tener un estudio imparcial e independiente dado que la mayoría de sociólogas, psicoterapeutas, analíticas de las adicciones, oradoras y legisladoras son eminentemente carnívoras ( llamarlo omnivorismo es un insulto a la inteligencia ); lo cual se suma la inercia social, la cual
funciona como la del culto a dios en muchas sociedades, el del dinero en casi todas o la devoción a la svástica invertida que las nazis profesaban, algo tan severo como natural.

La gente no sabe vivir, es feliz en términos microscópicos, con la calderilla que supone un día sin el horror ni las claudicaciones cotidianas. Pero el horror está ahí aunque no se aperciba a simple vista, de modo que esa aceptación de la mediocridad implícita como modo de éxito forma la parte más esencial del horror. La gente es un ser humano común, construido a base de pequeños -y grandes- horrores y mediocridades, hijo de ellas. Así la gente se convierte en seres humanos frustrados. Un ser humano frustrado a diferentes gradaciones se alcoholiza, se atraganta de carne, asesina a un gato, troncha un árbol, a una persona o a una raza designada, entonces el recipiente vulnerado y el acto de la vulneración se convierten solamente en un efecto, no en una causa. El problema de la frustración persiste, y ahí hay que debatir, en el no tener ni idea de vivir, de cómo educar que tiene la sociedad y la gran mayoría de las educadoras.

El factor diferencial del ser humano, en oposición al del resto de las faunas que habitamos el planeta, es que tiene elección, puede decidir qué comer. Y cuando no puede decidir qué comer porque su nivel adquisitivo es
nulo y depende de limosnas entonces el consumo de carne sigue siendo -doblemente-, un lujo idiota.

Los animales no humanos en cambio no tienen elección, se mueren de ser matados, en sillas de xperimentación, en coliseos abarrotados de "óles", en los tornos donde serán despellejados vivos, en minúsculas jaulas de
poneduría de huevos, y acabarán sin elección en enormes tolvas trituradoras, en bolsas negras camino a la incineradora, en máquinas transformadoras de materia viva en piensos de engorde, en vitrinas con un precio hincado, en ollas, cacerolas, sartenes y hornos para santificar las fiestas en honor a un dios lejano, muy lejano, demasiado lejano para ser cierto.


Amar es liberar, la liberación animal incluye la nuestra.
Xavier Bayle

NENS VEGETARIANS ALS MENJADORS ESCOLARS

Debat als Matins de TV3 sobre la dieta vegetariana als menjadors de les escoles. Participen Pilar Santiago, directora d'una escola bressol, Carlos Pavía, pediatre de la vella escola i Gemma Salvador, dietista del Departament de Salut de la Generalitat.

IGUALDAD ANIMAL RESPON A CAMPOFRÍO

Igualdad Animal, l'associació animalista que va entrar a la Monumental per saltar al ruedo i depenjar una pancarta des de la façana, mostra la verdadera realitat d'una de les granges de Campofrío com a resposta a la seva darrera campanya on es ridiculitza als vegetarians. En aquesta publicitat es mostra una imatge estereotipada hippie dels vegetarians i aborrits de menjar únicament api i enciam.
Davant d'aquesta manipulació de la realitat, els membres d'aquesta associació s'han infiltrat en una granja de porcs de Campofrío per mostrar el que sí és real.

A banda d'aquesta acció la protesta s'ha composat de dues accions coordinades. En un primer moment 4 activistes han accedit a l'empresa amb dos cadàvers de porc bebé per a deixar-los a la seva seu. Al mateix temps 12 activistes subjectaven als 14 cadàvers també explotats per la indústria, a la sortida de Campofrío.

Després de varis minuts a la porta, els 12 activistes van decidir entrar a l'empresa també per mostrar als seus treballadors la realitat oculta darrera dels spots, deixant-los a la recepció de les oficines juntament amb un cartell en el que es podia llegir "La realidad tras el consumo de animales. Si la pruebas, te conviertes. Vegetarianismo es justicia".

Uns minuts més tard un activista es despenjava d'una de les seves tanques de 15m d'alçada a pocs metres de l'empresa i desplegava una pancarta on posava "Los animales no son comida. Vegetarianismo es justicia".

Galeria d'imatges

CONTRAOFENSIVA A L'ANUNCI DE CAMPOFRÍO

L'anunci de Finissimas de Campofrío en el que es ridiculitza als vegetarians amb la imatge estereotipada repleta de tòpics hippies i cumbas, té la seva resposta a internet en la que es detalla punt per punt tot el que la indústria càrnica mai ens explicarà en un spot.

VEGANISME vs VEGETARIANISME

Vegeterianisme és l'opció dietètica de prescindir de la carn (vermella, blanca i peix), és una opció a la que molta gent arriba per diferents motius:

• La salut sol ser el principal, diverses associacions dietètiques aconsellen el vegeterianisme per ser una dieta completa i més sana, com la americana i la canadenca.
  

• Per sostenibilitat, el consum de carns està provocant despesa excessiva d'aigua, tala de boscos, grans quantitats de residus tòxics, etc.

• Espiritual/religiòs, algunes religions prohibeixen el consum de diferents carns.

• els motius ètics que es basen en el respecte en vers als animals.
  

Si el motiu és ètic, o sigui per a evitar la explotació i el patiment dels animals, hauria de tenir en compte que en el fet de consumir derivats animals com els ous i la llet, també comporta explotació:

Les gallines ponedores són criades en diminutes gàbies apilotonades en naus amb capacitat d'emagatzamar milers d'aus. Aquests animals solen ser mutilats, se'ls retallen els becs per a evitar que es piquin entre sí per estrès, pateixen un cicle de llum artificial de 24h ininterrupudes per a alterar el cicle biològic. Moltes enmalalteixen.

Algunes d'aquestes explotacions provoquen la "muda forçada" quan el ritme de producció d'ous descendeix: se les deixen a les fosques sense menjar ni beure durant dues setmanes, provocant que canviïn de plomes i perdin una quarta part del pes, això per a provocar que comencin un altre cicle biològic de pondre ous i allargar la productivitat i la vida "útil" dels animals. Un 10% no resisteixen i moren per gana i deshidratació.

Aquests animals, res més nèixer, són separats per sexe pels sexadors, els pollets mascle com que no ponen ous ni engreixen el suficient per a ser econòmicament rentables, són llençats a les escombraries en sacs on moren aplastats o asfixiats.

Les vaques apart de la seva carn i pell, són explotades per la seva llet. Aquestes viuen la majoria de la seva vida en cubicles individuals, són inseminades cada any durant quatre anys, i desrpès quan la producció de llet decau i no són rentables economicament, se les envia a l'escorxador.
En el seu hàbitat natural, en llibertat, viuen aproximadament durant quinze anys, però en captivitat i en aquestes condicions tan deplorables no arriben a sis. Apart del dolor a les ubres, per estar endollades continuament, i a les articulacions per la immobilitat, pateixen la separació dels seus bebès en les quatre ocasions i la impossibilitat de relacionar-se amb altres membres de la seva espècie. Finalment són introduides en un camió i assassinades en un escorxador.
Pitjor sort tenen els seus fills: són mantinguts en estables foscos i reduits. Per aconseguir el color desitjat (típic dels badells de llet -lechales en castellà-) se'ls administra una dieta pobre en ferro i la seva mobilitat és reduida. Als quatre mesos se'ls envia a l'escorxador.

Aquesta és la situació terrorífica que viuen els animals que ens proporcionen la llet, formatge i els ous entre d'altres derivats.

En les explotacions "ecològiques" podriem pensar que tenen una vida més digna però la situació és lleugerament millor, tenen més llibertat de moviment i per exemple, a les gallines ponedores de les projecta llum artificial com a les explotacions de cria convencional.

La qüestió no és lluitar per a que aquests animals tinguin una vida més digna aconseguint dos centímetres més de gàbia o que el pinso tingui més qualitat. L'organització PETA (People for the Ethical Treatment of Animals) va retirar el boicot a McDonalds a l'aconseguir que l'espai augmentès de 48 a 67 polzades per a les gallines ponedores. Aquestes campanyes redueixen el sufriment animal però perpetuen l'explotació.

Els animals no humans no són tan inteligents com la majoria dels humans, però la capacitat de sentir dolor és molt similar. Aquesta capacitat és l'única característica rellevant per a que un individu sigui considerat moralment i respectat. En les explotacions actuals se'ls priva de relacionar-se amb individus de la seva mateixa espècie, de disfrutar tranquils, de cuidar i estimar els seus, de pastar on vulguin, de relacionar-se, reproduir-se,...

La infravaloració dels interesos dels animals de diferent espècie a la nostra (especisme) fa que aquests siguin explotats.

El veganisme va més enllà del vegetarianisme, garanteix dins del possible una forma de viure lliure de crueltat.
Bàsicament és una filosofia de vida que rebutja qualsevol tipus d'explotació animal:

• no mengen animals ni derivats.
• no assisteixen a espectacles on participen animals.
• no vesteixen amb pells ni llana.
• no compren productes (cosmètics, medicaments,...) que experimenten amb animals.
• no cacen.
• no compren/venen animals de companyia

A continuació podeu veure el documental Earthlings, produit, escrit i dirigit per Shaun Monson, narrat per Joaquin Phoenix i amb música de Moby. Premiat al Festival Artivist , Festival de Cinema de Boston i al Festival de Cinema de Sant Diego així com alguns premis humanitaris.

Phoenix va declarar: "De totes les pel·lícules que he fet, aquesta és de la que més gent en parla. Per cada persona que veu Earthlings, aquesta persona la recomenarà a tres persones més".