dissabte, 30 d’agost de 2008

MENYSPREU PELS CARNISSERS QUE OFEREIXEN UN ESPECTACLE DE CRUEL TORTURA ANIMAL

Article publicat per Don Mullan a Irishtimes el dissabte 16 d'agost de 2008. Traducció QP!

La novel·la d'Ernest Hemingway, 'The Sun Also Rises ' ("Fiesta") va portar el toreig espanyol a una audiència global. Don Mullan no va trobar res de coratjós o edificant sobre una visita recent a la plaça de toros.

Un conjunt de nou músics tocava música de "fiesta" en directe mentre el drama es desenvolupava. El magnífic animal corria sota la llum del capvespre, alleugerit per ser lliure del trasnport que l'havia empresonat juntament amb unes cinc altres potents bèsties, abans del seus darrers 20 minuts de vida a Barcelona.

L'escena era la plaça de toros La Monumental, construda el 1914, a un passeig de 10 minuts des de l'obra mestra inacabada d'Antoni Gaudí, La Sagrada Família . Eren les 6.30 de la tarda de diumenge 3 d'agost, i estava de vacances vuit dies a Espanya. Vaig decidir marxar i veure una "corrida de toros", erròniament suposant que l'esdeveniment, que presentaria sis braus en total, constaria de competicions d'igual a igual entre brau i matador.

Em vaig sorprendre de descobrir que la plaça estava plena tan sols a la meitat de l'aforament, una indicació del suport que es redueix a Catalunya i per tot Espanya per a aquest "esport" nacional, que depen bàsicament dels estrangers curiosos que volen veure "cultura espanyola".

A fora de, un contingent de manifestants, un d'ells vestit de roba blanca tacada de vermell, estava dret davant de les tres cues a les taquilles de venda de tíquets.

A la plaça, el brau reduïa la velocitat desprès de la sortida i semblava momentàniament desorientat ja que el cercle desconegut no oferia cap possibilitat d'escapatòria. Una veu des de la part més ombrívola de la plaça volia cridar la seva atenció. El brau es va aturar, clarament confós, abans de girar-se per encarar-se amb el seu adversari i cedir al seu instint per carregar.

Hi havia elements de bravesa i gràcia en el moviment dels dos ajudants de matador que acompanyaven el matador principal. El seu paper, presumptament, és permetre el seu mestre determinar la força del brau mentre l'agullonen per fer un nombre de voltes i passis amb les seves capees morades.

La multitud s'animava al veure com un ajudant feia que el brau girés i passès una mitja dotzena de cops per a centrar-se a atacar.

Al so de clarins ressonants, els ajudants retirats darrere dels taulons de fusta de seguretat, que distreuen l'atenció del brau mentre fan aparició uns altres ajudants i dos picadors amb llances pujats a cavall cobert amb un pesat arnès. L'atenció del brau es va dirigir cap als seus nous adversaris. Avaluava la situació abans de carregar contra un cap i llavors un altre.

De seguida els ajudants va fer girar el brau per encarar-lo a un genet i cavall. Responent l'acció de les seves regnes, el cavall involuntàriament es movia cap al brau, que carregava contra ell. La bèstia xocava amb l'arnès del cavall i el cavall mostrava angoixa, la força impressionant del brau amenaçava de bolcar-lo.

Mentrestant el picador anava fent uns quants talls a sobre de les espatlles del brau, provocant agitació dolorosa i dibuixant la primera sang. Això és el primer de tres actes en el drama que està pensat per ferir i esgotar els forts músculs de coll i espatlla del brau, fent que el seu cap caigui.

Després d'un minut o una cosa així, els ajudants apartaven el brau del cavall, girant-lo d'una manera i llavors de l'altre amb els seus fantasmes morats, abans de tornar-lo a col·locar per a encarar-lo un segon cop amb un cavall i picador.

La sang fluïa lliurement avall per l'abric brillant del brau mentre els músics feien sonar la retirada dels "cavaliers" i el començament del segon acte. Dos banderilleros emergits, portant cada un banderillas que, als meus ulls, semblaven arpons disfressats.

La seva tasca era saltar i clavar-lo dues banderilles en el mateix lloc on el brau ja s'havia travessat, prop de la seva espinada. Això es repetia tres vegades, ocasionant sis arpons que penjaven del brau.

Si l'arpó d'un banderillero es desplaçava era ridiculitzat pels espectadors catalans, augmentant la seva determinació de provocar una ferida més profunda a la segona cursa.

En aquest moment era clar que el brau estava atordit i ple de dolor. La sang estava caient lliurement sota del seu coll que cedia. El podria clarament veure convulsant-se, sacsejava tota l'estona la seva esquena en un intent va de treure's els arpons, i amb aquest moviement li provocava lesions més grans a causa dels ganxos dissenyats per no moure's.

La crida final dels musics anunciava la seva retirada i el començament del tercer acte, l'aparició del matador principal que amagava una espasa a la seva capa vermella.

Aquí teniem l'"heroi" del vespre, vestit amb un trajo conegut com "el Traje de Luces".

Durant sis o set minuts jugava amb l'animal que agonitzava. La multitud s'animava mentre agullonava el brau per carregar. De vegades es posava un metre o dos des del cap de l'animal soscavat. La multitud estava estàtica, especialment quan es posava al davant i despectivament tocava la banya dreta del brau. El públic animava i aplaudia més fort quan el matador es girava i arrogantment gallejava al voltant.

El moment més apreciat era quan l'espasa emergia de darrere el cap. Va intercanviar l'espasa per l'espasa mortal, una arma afilada i més letal, mentre els ajudants distreien al brau. Llavors el matador estava dret i fitava com si hagués domesticat la bèstia. La realitat era molt menys elegant: estava jugant amb una criatura dolorosament ferida.

L'agressió final arribava quan el matador distreia el brau amb la seva capa i es llançava endavant, submergint l'espasa d'un metre de llarg al brau, aspirant tallar la seva aorta i accelerar mort. En els sis assassinats que presenciava, la mort instantània no ocorria.

Un dels braus, després de ser torejat completament, va començar a sagnar profusament des de la seva boca i nas. La sang queia en torrents durant els darrers minuts de la seva vida, els seus crits van ser perfectament audibles abans que les seves potes del davant es dobleguessin i el seu cos es col·lapsés d'esgotament en una bassa de sang.

L'últim dels sis braus va ser desafiant fins al final. Després de que li haguèssin clavat l'espasa mortal, els ajudants es van dirigir a accelerar la seva mort.

A hores d'ara no era ja capaç de ser torejat. Tot el que podria fer era moure el seu cap tormentat mentre el seu cos estava ple de líquid vermell.

El matador indicava als seus ajudants que abandonèssin la plaça. Es movia amb moviments que evocaven un ballarí. I amb un gran gest des del seu davant va posicionar-se per matar al brau.

El públic català va voler que matès el brau, per un etern minut el brau i el matador van estar encarats desafiants.

El brau descansava el seu cap a la terra, descansant durant 20 o 30 segons abans que col·lapsés. Llavors va desencadenar una cascada d'animació, música, aplaudiments i fiesta.

Una vegada que el cos havia estat tret per dos cavalls i la sang netejada de la terra, el matador i els ajudants rebien rams de flors, barrets i mocadors.

Molts eren als seus peus, animant-se i aplaudint. Seia sentint-me malalt i culpable haver en mirar un espectacle tan atroç.

Mentre matador Pedro Gutiérrez Lorenzo, "El Capea", i els seus ajudants feien cabrioles, sentia complet menyspreu. Veia, no herois, sinó carnissers covards que havien creat una il·lusió de teatre on la realitat havia estat una exhibició sorprenentment cruel de massacre i tortura animal.

Vergonya hauria de sentir la Coca-Cola per ser patrocinadors oficials a tal "diversió" horrible. Vergonya hauria de sentir jo per donar suport amb el meu euro turístic.


Don Mullan és periodista i autor de documentals com Bloody Sunday.

1 comentari: