ELABORACIÓ DEL FOIE, UN EXEMPLE MÉS DE CRUELTAT

L'elaboració del foie gras (fetge engreixat) consisteix en un "refinat" procediment, símbol de la utilització, fins a cotes demencials, dels animals sense altre argument que complaure el paladar.

El foie és el fetge malalt (hipertrofiat) d'una oca o ànec que se l'ha forçat a empassar un preparat de blat de moro i greixos mitjançant un tub metàlic de 20 a 40 centímetres introduit per la gola fins a l'estòmac. Per a obligar al seu cos a produir foie gras, l'au ha d'empassar en uns segons tal quantitat de preparat alimentici que el seu fetge creix fins a 10 cops el tamany normal i enmalalteix de esteatossis hepàtica.

Aquest engreixament "metòdic" es produeix introduint les aus en gàbies molt reduides. L'introducció d'aliment es pot fer manualment amb l'embut i donant massatges al coll per a que el bolo alimentici baixi, actualment a la majoria de granges, es realitza amb una màquina amb un tub, mentre amb un ganxo se l'estira el coll i se l'immobilitza, penetra uns 40 centímetres a través del coll i amb un molinet mecànic dispensa l'aliment. Això suceeix 2 ó 3 cops al dia.
Al lluitar per alliberar-se quan se l'introdueix el tub pel coll o al contraure's l'essòfag per necessitat de vomitar, l'au corre el risc d'asfíxia o perforacions mortals.

L'introducció del tub provoca lessions del coll i es desenvolupen inflamacions doloroses i gèrmens. La sobrealimentació forçada i desequilibrada provoca amb freqüència malalties del sistema digestiu potencialment mortals.
Immediatament desprès del xoc de l'entubació, l'au pateix diarrees i dolors. A més el tamany del fetge hipertrofiat l'impedeix respirar i desplaçar-se normalment.

El fetge d'un ànec pesa normalment uns 120 grams i és vermellòs. Amb el sistema "metòdic" adquireix un color groc, brillant i greixòs, amb un pes de 2 kilos. A l'esquerra podeu veure la diferència de tamanys entre un fetge normal i un d'animal sobrealimentat forçadament.

El prosseguiment d'aquest engreix provocaria la mort als animals, però la matança arriba a temps. Els individus més dèbils estàn agonitzant i molts no sobreviuen abans d'arribar a l'escorxador. L'índex de la mortalitat dels ànecs és de 10 a 20 cops superior durant el període d'engreixament.

El calvari no es limita a la brutalitat d'alimentació per entubació, a molts se'ls arrenca part del bec, sense anestèssia, amb alicats o simples tijores.
Res més nèixer, les famelles són descartades (aplastades, gasejades o tirades a les escombraries), ja que la qualitat del fetge és inferior al tenir més venes.

L'alimentació forçada és prohibida a: Argentina, Àustria (la majoria del país), Rep. Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Irlanda, Israel (que contradictòriament exporta foie a França), Itàlia, Luxemburg, Noruega, Polònia (era el 5è productor mundial en el moment de la prohibició), Suècia, Suïssa, Holanda, Regne Unit, Chicago i Califòrnia (a partir de 2012). Espanya es troba en la difícil situació de pronunciar-se ja que si el govern espanyol ho prohibís seria calificada internacionalment d'hipòcrita per permetre alhora les tortures en les corrides de toros.

Algunes airolínies americanes com United, Delta, Air Canada i American Airlines han surpimit el foie de les seves cartes.

A continuació podeu veure dos vídeos, el primer és rodat a Bèlgica i el segon a França (durant l'any 2004).

Fa poc el príncep Carles d'Anglaterra va vetar el tradicional menjar a les cuines de totes les seves residències, i a sospesar la possibilitat de retirar el títol de proveïdora de la Casa Reial a una de les seves botigues favorites per vendre foie. Podeu veure la notícia d'El Periódico clicant aquí. D'altra banda el príncep Carles dedica el seu temps lliure a la caça de la guineu davant de la desaprovació dels colectius animalistes i de la mateixa reina Isabel II.